Al mal temps, una rosa!

Avui 23 d’abril, a tota Catalunya s’ha celebrat la Diada de Sant Jordi, aquella que commemora la memòria del Sant i que recordem com a repleta de carrers amb flors per vendre i comprar, llibres, famílies i enamorats.

Seguint amb la tradició, podríem dir que aquest any no ha estat del tot “un clàssic”. El mal temps que envoltava Barcelona en forma de pluges i fred, provocava que prop de les set del matí a Plaça Catalunya no haguessin gairebé parades ni amb llibres ni amb flors, ni aquella competència per part de floristes i llibretaires per veure qui s’enduia més clients, ni postos de venda afirmant qui els visitaria aquell matí per a firmar llibres...

En general, he viscut aquest Sant Jordi d’una manera més trista que els altres anys. No sé si pel temps, perquè considero que la tradició s’està perdent i que, actualment, només existeix el desig de lucrar-se i prou o perquè si la rosa tradicional regalada pel meu pare, m’ha començat a saber a poc. La qüestió és que, anessis on anessis, tenies empaitant-te dos xineses o gitanes per a què els hi compressis la rosa, una rosa per un o dos euros que ja feia “pètal de malalta” amb tan sols mirar-la. I la gent aquest any, no s’ha deixat empallegar de la mateixa manera que altres anys. Molts enamorats han considerat que regalar un rosa com a signe d’amor tampoc és tant important que això no es demostra en aquest dia, i amb les poques ganes de sortir i la mala qualitat de les roses, un altre any serà. No obstant, si el temps hagués acompanyat de veritat la gent que hagués sortit a passejar hagués fet augmentar, si més no, un percentatge simbòlic de les vendes i que, malauradament aquest any s’ha vist reduït.

Però per a tots aquells, que no han estat pocs, i que han seguit treballant, vivint i gaudint d’un Sant Jordi més, els he de dir que al mal temps, una rosa!

EL TARLÀ I EL DRAC

Normalment quan parlem de la diada de Sant Jordi ens imaginem els carrers de Barcelona plens fins dalt de gent passejant amunt i avall, turistes fent fotos, dones amb roses a les mans i un somriure a la cara, i nens amb els ulls com dos taronjes fullenjant algún llibre. Pero no hem d'oblidar que a altres llocs de Catalunya aquest costum també és molt festejat i alhora es celebren altres tradicions paral·lelament. Es el cas per exemple de la vil·la de Girona, que per a aquest dia 23 d'abril es va vestir de gal·la i va acollir a més persones de les que es pensava, per les previsions del temps que aguraven un dia plujós i per ser en dissabte sant.

Pels carrers principals de la ciutat i sobretot pel barri antic de la ciutat, la gentada s'aplegava a les paradetes que venien roses i llibres, als comerços, bars i restaurants. Des de primera hora del matí ja es començaven a preparar els venedors i la gent començava a arribar. No van faltar però, les típiques paradetes dels diferents partits polítics, tant comuns ja en aquestes dates.

Al carrer de l'Argenteria es troba una de les figures més típiques de Girona, el tarlà, un ninot amb el cap de fusta i el cos de roba, que fa giravoltes i penja d'una barra de fusta col·locada entre dos balcons al bell mig del carrer. Aquesta és una tradició de les festes de la primavera, que aquest any ha coincidit amb la diada de Sant Jordi. El ninot fa referència a un joglar que hi va haver en aquest carrer de Girona durant una epidèmia de pesta, durant la qual es va posar el carrer en quarentena i el Tarlà va tractar d'animar la siuació fent cabrioles i distraient als veïns.

Avui en dia encara se'l recorda i són moltes les tendes que també durant aquests dies decoren els aparadors amb figuretes de paper del ninot. Els turistes que es passejaren per la ciutat en aquest 23 d'abril, encuriosits per les figuretes, preguntaven als comerciants per la història i es mostraren interessats per a aquesta inusual commemoració. En definitiva, aquesta va ser una diada solejada i vivaç on, com sempre, les roses competiren amb els llibres i en aquest cas també els dracs amb els tarlans.

Sant Jordi, el dia de l´olivera

El poble de Cadaqués celebra la festivitat de Sant Jordi sense roses a causa

d´un incident desconegut

La tradició del drac, la princesa i el roser continua sent una festivitat vigent i molt estimada a Catalunya. El 23 d´ abril és un dia cultural, nacional i perquè no dir romàntic. Alguns el taxen de comercial, però si els estalvis s´ han d´ invertir en un llibre i una rosa, no representen cap despesa artificial sinó una empenta per a mantenir les nostres costums i promocionar l´ intel.lectualitat.

Com tots el anys, les famílies, escoles i parelles surten al carrer, ja sigui en grup o d´ amagades per a el.laborar una sorpresa. Les paradetes de roses són cada any més abundants i el.laborades amb la fi de desbancar a la seva competència; pastíssos, cançons i fins a paraigües són oferits gratuitamente junta amb la flor d´ espigues. Aquest és el ritual que acostuma a presentar-se cada primavera a la capital barcelonina, però en apropar-nos als pobles de la Costa Brava, la festivitat pren un caire diferent. El matí d´ aquest 23 d´ abril, els cadaquesencs i tot el turisme que ha arreplegat el poble a les vacances de Pasqua s´ ha aixecat sense poder gaudir d´ una sola rosa. Les fonts properes a l´Ajuntament de Cadaqués no han volgut rebel.lar la causa de la seva absència, però entre els vilatans s´han escampat diversos rumors. Entre d´ells s´ ha parlat d´ una avaria en el camió que transportava les roses a l´ útlim poble de l´ Alt Empordà. Per una altra banda, la notícia s´ ha tractat com una cas de delinquència. Es sospita que un grup de joves va realitzar una incursió nocturna al magatzem on estava preparat el material floral per a ser carregat en el camió a la matinada de Sant Jordi.

Davant la mancança de roses i la decepció dels consumidors, l´ Ajuntament i l´ associació de llibreters han lliurat corones d´ olivera i s´ han fet tasts d´ oli i vi, propis la terra. Els vianats han respost de forma positiva a la solució presa per el poble, ja que d´ alguna manera han pogut celebrar la diada de Sant Jordi.

Què bonic seria!

A la ciutat d’Osca (Aragó) ningú no celebra la diada de Sant Jordi. Les roses, llibres i les quantioses paradetes que es veuen a Barcelona no s’aprecien a la capital aragonesa. Després d’una agradable i relaxant Setmana Santa a Aragó, avui, divendres 22, em dirigeixo cap a Catalunya per gaudir de la tradició del drac i la rosa a la que estic acostumada des de ben petita.

Encara es de nit a Barcelona i ja començo a palpar l’ambient de la festa. De bon matí ja no em puc resistir i m’apropo al cor de la ciutat comtal, Les Rambles, on any rere any tot sembla impregnar-se d’enamorats, apassionats de la lectura i visitants (molts estrangers) disposats a passar un dia envoltats d’amor i cultura.

Com a periodista en potencia, no puc evitar observar les diverses cadenes de ràdio (entre elles Catalunya Ràdio i COM Ràdio) que fan el seu programa en directe i narren l’inici i el transcurs de la diada. Alhora, la massa de gent que camina pel conegut passatge barceloní no és indiferent. Centenars de persones trepitgen ansioses a unes altres, venedors ambulants intenten vendre roses com si de trossos de diamants parléssim (a 5 euros, tot i que més barates a mesura que va apropant-se la fi del dia). Altres individus, com jo, simplement caminem sense buscar res, únicament ser partícips i protagonistes del dia d’avui. En definitiva, la gent gaudeix i es veu feliç. Què bonic seria si tots els dies fossin dies de Sant Jordi.

Una diada, al cap i a la fi, conformista

Haurà estat un cap de setmana desmoralitzador per al sector turístic però, malgrat això, el gremi de llibreters i botiguers de roses en un sol dia hauran fet l’agost. Un dissabte festiu que tanca una Setmana Santa calorosa no podia aconseguir uns millors resultats. Abans, però, han hagut de resistir el temor a un possible ruixat en diverses zones de Catalunya. Des de la província de Girona, el gremi de llibreters han assegurat que les vendes han igualat les de l’any passat i que, per tant, la predicció meteorològica no ha estat tan influent com s’esperava.

Són les onze del matí quan, per primer cop en la diada, trepitjava la Rambla de Figueres, la capital alt empordanesa. Sempre havia anat a examinar les portades dels llibres que s'oferien a les parades de Castelló d’Empúries i, només per un any, les de Barcelona. Era evident que la fluïdesa de visitants a Figueres seria major a la de la població d’on sóc nativa. Però no era d’esperar la poca mobilització que tenia a l’hora d’intentar com a mínim fer una ullada a la contraportada dels llibres. Em recordava a la ciutat comtal. A causa l’amenaça de la pluja, tothom va voler aprofitar el bon temps que encara s’aguantava aquell matí. A cops de colze m’anava paralitzant en els establiments quan de reüll em cridava l’atenció el títol d’alguna obra. Tot i això, abans de la diada, sempre intento saber mínimament d’on parteixen les històries de les últimes novetats. De tot el grapat d’exemplars, habitualment em decanto per dos o tres. Els d’enguany eren les novetats de Blanca Busquets, Eduard Márquez i d’un dels periodistes més reconeguts, Vicenç Villatoro. Després d’inspeccionar poc més de cinc establiments, em sorprenia el bon gruix de llibres de segona mà que s’oferia. Serà amb motiu de la crisi? Serà una estratègia de venda?

Els gironins, aquesta vegada, no s’havien quedat a casa. Altres indrets com els bars, restaurants i pastisseries també estaven omplerts de gent. Una vegada em vaig adonar que estava dedicant més minuts als habituals en els establiments de la Rambla, simplement pel fatigós i carregat ambient vaig decidir l’opció d’escollir tranquil·lament el llibre en les botigues. Però la decepció continuava. Les botigues estaven tan o més omplertes que la Rambla.

A banda d’això, mai m’havia sentit tan indecisa a l’hora de treure el moneder de la bossa de mà per a pagar un llibre. I així vaig actuar quan tenia l’obra de Blanca Busquets, La nevada del cucut, sota el braç. Vaig fer marxa enrere i vaig tornar a col·locar el llibre en els prestatges. Un cop estava dins la següent llibreria, vaig decantar-me per L’últim dia abans de demà, d’Eduard Márquez. M’apassionava l’anècdota de l’home sense sostre amb la qual l’autor es va inspirar per iniciar l’obra. Però alguna cosa em deia que aquell no seria el meu llibre de Sant Jordi. Finalment, com és habitual en una jornada tan tradicional i acollidora però aparentment consumista com és la diada de Sant Jordi, em vaig deixar portar pel prestigi de l’autor. L’elecció final se l’enduia, doncs, Vicenç Villatoro. I és que sempre resulta més gratificant recolzar-te en una obra de la qual se n’ha fet un mínim ressò mediàtic, que sigui fruit d’un autor reconegut i, per últim, i no per això menys important, que sigui d’una lleugera lectura assegurada.

Sant Jordi a la tinta i a la rosa

Anna Solé Sans|Tarragona

Sant Jordi és un dia especial i no pas només per tots aquells que es diuen Jordi o Georgina sinó pel fet especial d’una rosa i un llibre que l’allunya de la tradició anglosaxona de Sant Valentí. I Tarragona, en aquest cas, no és pas una excepció. La Rambla Nova va omplir-se des de primera hora del matí amb prop més d’un centenar de parades de llibres, de partits polítics, una Kaima de l’associació d’escriptors del camp de Tarragona i fins i tot la plataforma Tarragona decideix, l’Assamblea de Joves de Guspira i el SEPC van unir-se per tal de muntar un estand amb vermut, manualitats i tocs de gralla. Tampoc faltaven les paradetes de roses, ja fos d’estudiants, floristeries o esplais i amb flors de tots colors, fins i tot vestides de blaugrana –i no pas de grana, el color del Nàstic, l’equip tarragoní que actualment juga a segona A.

Tot i que en un principi el temps semblava que volgués esguerrar la tradicional festa catalana ja prou perjudicada segons els llibreters, va aguantar durant tot el dia fins i tot amb clarianes. Alba Torres, de la parada de Tarragona decideix, l’Assamblea de Joves de Guspira i el SEPC veia amb optimisme la jornada “no crec que la Setmana Santa afecti el dia de Sant Jordi” deia mentre pintava a la cara d’un nen el drac de la llegenda, “als catalans sempre ens ha fet il•lusió la diada”.

Les també tradicionals paradetes dels diferents partits polítics no és quedaven curtes; tríptics propagandístics, llavors, petites plantes i fins i tot manifestos per tal de proclamar el dia de festa nacional catalana la mateixa diada de Sant Jordi, eliminant així l’11 de setembre per part de Ciutadant’s al•legant que l’11-S és quelcom “tràgic” en la memòria dels catalans.

Anna Bertran de la parada de la llibreria Adserà, una de les més importants de la ciutat, explica que els llibres més venuts han estat “Si em dius vine ho deixo tot... però diga’m vine” d’Albert Espinosa, guionista de la sèrie de TV3 Polseres Vermelles, “Riña de gatos” d’Eduardo Mendoza i “L’home de la maleta” de Ramon Solsona que afirma que se’ls va acabar de seguida.

Escriptors destacats com Xulio Ricardo Trigo firmava exemplars del seu darrer llibre per a joves “El tramvia blau” així com també de la seva famosa novel•la històrica “El somni de Tàrraco”. Josep Gironès amb “Viure sense el meu fill” i també la reusenca Coia Valls, amb “La princesa Jade” també dins del marc de la novel•la històrica.

Per acabar la festa, a l’espai Sala Maria Aurèlia Capmany, l’Escola de Lletres de Tarragona, també va voler dir la seva en un tast de lectures que tenien com a fil conductor la diada i amb un “pica pica” per concloure l’acte.

Tradicions que enamoren

La diada de Sant Jordi desperta amb un temps indecís. Amb un to més fosc la ràdio anuncia mals pronòstics de vendes de roses i llibres enguany. "1.000.000 menys de flors", segons el gremi. Sempre m'han sorprès aquests pronòstics. Igual que el que a les dotze del migdia vaticina, amb gran seguretat, el llibre més venut de la jornada. El nou de l'Espinosa, si no he escoltat malament.

Trec el cap per la finestra per veure quin ambient es respira. Em sobren dits d'una mà per comptar les poques banderes que ondegen des dels balcons... No hi ha massa gent voltant. Tot apunta que serà una diada calmada. TV3 té a l'Agnès Marquès a l'aire lliure fent un "directe" especial, ambiental. Tot plegat sembla trencar el blindatge quotidià del plató. Ja entrada la tarda, baixo amb els ferrocarrils plens de gom a gom. Sembla ser que al centre de Barcelona tot barceloní (que no hagi marxat de vacances) hi té una cita gairebé obligada al llarg del dia. A l'estació de Gràcia hi puja un noi. Roman de peu, es mou nerviós amb les galtes vermelles i la rosa armada al braç a conjunt. Al seu costat, una noia recolza el seu cos en un racó del vagó amb la mirada fixe als seus botins. Creua els braços buits a l'alçada de la panxa amb les espatlles cada cop més avall."Dona-li la rosa", penso...

Tothom baixa a l'estació de Plaça Catalunya. Surto per la boca de davant del Triangle... Somriures, roses, llibres i petons. Sembla que s'hagi d'anar en parella i amb una rosa a mode de passaport per poder circular.

M'enfilo camí de la Rambla de Catalunya. Sembla que tothom s'ha concentrat per fer front a les amenaces de pluja. I ja ho diu la dita: "al mal temps, bona cara" i més petons.

Parades de roses i piles de llibres per triar. Àvies remenant llibres. Avis comprant roses amb pressa per marxar de l'aglomeració de gent i d'activitat que s'hi ha concentrat. Tots els carrers (Aragó, Consell de Cent, València...) són afluents constants de gent que desenvoca a la Rambla. Nois que regalen roses. Noies que les reben. D'altres que no en reben, però també en compren... Perquè per sant Jordi un noi amb rosa és un noi enamorat. I una noia sense rosa vol dir que l'ha de rebre aviat. També els polítics aprofiten la diada. S'instal·len en tendes de tela blanca i regalen propaganda. S'apropa el 22 de maig...

Les llibreries també busquen el seu racó a la Rambla. Hi ha gent que es deixa aconsellar i gent que busca un llibre concret entre el batibull de parelles i llibres. "Només en queden dos exemplars!", exclama un botiguer mentre dues dones s'afanyen a agafar-los sense saber encara si el compraran, no fos cas que els hi prenguessin... L'autor del llibre està uns metres més amunt, assegut mentre s'entreté firmant còpies i personalitzant dedicatòries. Una de les dones el compra. 19 euros! Sant Jordi no està en crisi. La lectura tampoc. La senyora corre satisfeta en el mateix sentit que l'exèrcit de parelles que patrulla de la mà. I més cues. L'autor l'espera. Ella el coneix. El crida pel nom i li dóna dos petons. L'ha vist per la televisió. Ell intenta respondre amb la mateixa familiaritat mentre li demana el nom que "sense voler" ha oblidat.

Dia d'aglomeracions, però això sí, gens pesades. Es fan de gust.

I com no podia ser d'una altre manera, jo també he deixat calés en una diada tan especial com la d'avui. Permeteu-me obrir-vos la meva bossa i ensenyar-vos les meves noves pertinences: un llibre (El llegat de la vall), un croissant (per entretenir la gana abans de sopar) i una rosa per donar, perquè el dia encara no ha acabat...

El Camino

Estirada al llit, mentre descanso a l’habitació de l’hostal, avui dormim aquí ja que els albergs municipals estan “completos”, noto que les butllofes s’apoderen dels meus peus. Em calço unes xancletes, els peus em demanen aire després d’haver caminat vuit hores, i em dirigeixo a la farmàcia més propera. Aquí em donen remei per la tendinitis i les butllofes, ja se sap, “sin dolor no hay camino”; Unes tirites especials i una vena fan que pugui seguir caminant, tot i que amb dificultat, fins a la meta: Santiago de Compostela. Mentre sonen les campanes de l’església romànica del poble, em passen per davant una dotzena de pelegrins estrangers, i és que El Camino, no només crida l’atenció a gent de la península, tothom ve en busca de pau, tranquil·litat i sobretot, experiències inoblidables. Que el temps no sigui l’idoni per caminar, no és excusa per abandonar, portem cinc dies caminant sota la pluja, però això no es converteix en cap impediment, sentir com les gotes d’aigua cauen a la cara mentre t’esforces per arribar allà no desitges és sensacional, i més si estàs envoltada de natura.

Ens aixequem molt d’hora per començar la darrera etapa i amb mandra i son emprenem un camí de quaranta quilòmetres, avui, si tot va bé, arribem a la Santiago de Compostela. El camí és dur, les pujades són constants i fan que em plantegi l’abandonament de l’aventura perquè els peus i el bessó dret fa dies que es queixen, però em sembla una llàstima haver fet cent trenta quilòmetres envà. Sembla que ens acostem a la capital gallega, però encara no es pot cantar victòria, els últims quilòmetres són matadors i els dolor del tendó d’Aquiles no és aguantable. Passades dues hores i mitja coixejant, per fi trepitjo la Plaza del Obradoiro, m’emociono i l’únic que se’m acudeix dir és: buen camino.

Sant Jordi: Amor i lectura

Halloween, el dia dels innocents, St. Valentí... la veritat és que on s’hi posi un Sant Jordi que s’apartin els altres! Roses i llibres, amor i lectura. Es pot demanar alguna cosa més? I tradició catalana, escolta!

No em digueu que no és una combinació fantàstica. Realment sembla que aquest any els astres s’han alineat per fer del dia 23 d’abril un Sant Jordi perfecte.

Enmig de la Setmana Santa i en plenes pluges primaverals, St. Jordi s’ha presentat radiant, no només pel sol sinó pels ànims de la gent. Aquest any, a més, l’ambient s’ha pogut palpar no només pels carrers sinó que també per Twitter, on el dia de les roses i els llibres ha estat trending topic. Té gràcia veure que molts dels tuits són d’estrangers que també han tingut el plaer de viure un #SantJordi tan especial, sobretot a Barcelona.

I sí, segurament a la ciutat comtal aquest dia brilla amb tot el seu esplendor, però a tots els pobles de Catalunya la celebració té el seu propi encant. A Sitges per exemple, els voltants del passeig s’han emplenat de paradetes de roses i llibres, i els adolescents han muntat els seus propis espais per pagar-se el viatge de fi de curs. “A ells millor no els hi compris, perquè total, el viatge el pagaran els seus pares i ells es gastaran aquest diners en alcohol”, se sent que diu algú.

Pels carrers et trobes també els paquistanesos que venen roses cada cap de setmana, sigui o no Sant Jordi, i que avui et miren més fixament que mai, com dient-te ‘Avui sí que heu de comprar, avui sí’, i t’ensenyen orgullosos la senyera que han afegit a les roses que carreguen cada setmana.

Realment... fa goig veure que miris on miris veus alguna dona o home amb roses o llibres. I està clar, no falta el senyor que et diu “Quantes roses, nena, estaràs contenta, eh...?” o la senyora que et mira amb ulls dolços i deixa anar un “Què bonic és l’amor”.

Sí, què bonic és l’amor i què bonic és Sant Jordi, senyora!

Platja d'Aro no és Barcelona

Tot Barcelona es tenyeix dels colors de la senyera, s’inunda de gent i llibres des de Plaça Catalunya, passant per les Rambles i fins a Drassanes. La diada de Sant Jordi es viu molt a la capital catalana, tothom s’implica en aquest dia. És el dia del llibre i el dia de la rosa, el dia dels enamorats, el dia en que es respira felicitat, literatura, cultura i amor. Un dia molt esperat per molts catalans, i que decidiexen viure’l a la ciutat comtal, on l’ambient de festivitat es respira per tots els racons.

I tota aquesta catalanitat i gran diada que se celebra a Barcelona no es viu de la mateixa manera a Platja d’Aro. Totes les parades de flors i llibres de les Rambles de Barcelona s’han transformat en dues parades d’escassos llibres i venedors ambulants de roses a l’Avinguda de Sant Feliu de Guíxols, que creua el poble. Està clar que a un poble adaptat a turistes, majoritàriament estrangers, no es pot celebrar de la mateixa manera una festa tan catalana, com es fa a Barcelona. Però, tot i així, també s’hi han pogut veure decoracions que unien la festivitat de Sant Jordi amb l’estil dels estrangers: en alguns carrers s’hi podien observar bosses de cartró amb la bandera catalana, i en algun d’aquests hi havia taules per fer papiroflèxia i també un Dj per acabar d’animar la festa adaptada al públic de fora. Sant Jordi se celebra de manera més superficial i decorativa, és a dir que no se centren tant en el valor del llibre i de la rosa. En els bars i terrasses del passeig marítim, les taules estaven decorades amb roses i pètals, i els cocktails i combinats que la gent prenia també s’hi veien roses a les canyes. I, fins i tot, el color de les roses que duien moltes de les dones que passejaven eren de color Blau, i no la típica rosa vermella de Sant Jordi.

En un dia com avui ha quedat més que demostrat que Platja d’Aro és un poble per turistes que vénen a passar l’estiu, i que la gent que avui hi passejava era perquè aquest any Sant Jordi ha coincidit en Setmana Santa; per tant no es pot celebrar igual que a Barcelona, perquè és una festa catalana que els de fora si no s’impliquen no poden sentir.

Un dia de platja especial

JOAN BOFILL - Platja d'Aro |

Són molts elsque fa anys demanen que Sant Jordi sigui declarat dia festiu a Catalunya, i tot i que encara no s’ha ni plantejat la proposta, la diada d’aquest 2011 ha estat dins d’un dia plenament festiu. Ha estat immersa dins d’un pont on molts aprofiten per anar a la platja per iniciar-se en els dies de sol, o d’altres a la muntanya per esgotar els últims dies de neu. I un dels exemples més clars n’ha estat sens dubte Platja d’Aro. L’avinguda Sant Feliu de Guíxols de la localitat ha estat al llarg de tot el dia plena de parades de llibres iroses, on els que compraven el regal per la seva parella i amics es barrejaven amb els turistes curiosos que molt probablement creien que era un dia com qualsevol altre. Però a banda de les habituals parades que es podien trobar avui a qualsevol localitat de Catalunya, moltes botigues artesanals tambéhan aprofitat per oferir al carrer els seus productes. Melmelada de roses i maduixes venien alguns, mentre d’altres, al costat de la sessió d’un punxa-discs, oferien la nova col·lecció en roba d’estiu. També al mig del carrer, un taller on els més petits o els no tan petits podien fabricar les seves pròpies roses amb paper.

Ara bé, un Sant Jordi a la Costa Bravano es pot viure sense passar pel Passeig Marítim. Allà, molta gent aprofitava els pocs rajos de sol que els núvols no tapaven per estirar-se a la sorra, i alguns fins i tot banyar-se. Just davant de la sorra a més, alguns bars oferien promocions especials de Sant Jordi. En una cocteleria per exemple,s’oferia als clients el ‘Mojito de Sant Jordi’, on es servia el tradicional ‘Mojito’ acompanyat de pètals i una rosa; o en un restaurant, s’acompanyava el pa i l’aigua del principi amb un llibre de poques pàgines.

Un Sant Jordi combinat amb la setmana santa només podia esdevenir un dia de vacances a la platja com qualsevol altra, però sens dubte, amb un toc especial.

El Sant Jordi segueix brillant sota un cel encapotat

Gris. Aquest és el color que desprenia la Capital del Maresme, i Catalunya en general, en un dels dies més especials per la cultura catalana i pel sentiment nacional. Ja feia dies que les previsions meteorològiques amenaçaven la Diada: “ruixats de forta intensitat a la zona central de la costa del Maresme”, alertaven els experts, però finalment el cel ha seguit contenint-se les ganes de deixat anar – un cop més aquesta primavera - un enorme aiguat que hauria esvaït la màgia d’un dia com aquest. Tot i això, el matí seguia sent gris. Ni el vermell més fresc de les roses, ni el mosaic de llibres que inundaven el centre neuràlgic de la ciutat ni tampoc la gentada que caminava amunt i avall per la plaça de Santa Anna i la Riera aconseguien fer brillar la Diada Nacional. Això sí, i com ja és tradició, marees de grups dels diferents centres educatius van florir entre les parades de roses i els llibres. “Des de l’escola es treballa molt el tema de la Diada, i com que també és tradició, encara que sigui un cop a l’any es regala un llibre als petits”, explica Mònica Ballesta, que porta la seva classe de sis anys a veure l’ambient que es respira per Sant Jordi. “És un dia especial, ja que la petita excursió clou tot el treball que s’ha fet perquè coneguin la llegenda de Sant Jordi i agafin hàbits de lectura”, afegeix. Les visites dels alumnes de les escoles han donat dinamisme i ambient festiu, i una mica de llum, al llarg del matí, tot i que la venda de roses i llibres no respon proporcionalment al número de persones que han passejat pel cor de Mataró: “Podria anar millor, però a mesura que s’acosti la primera hora de la tarda la cosa s’animarà”, assegura Núria Bas, venedora de roses per un dia a la Riera. Als peus de la Riera, Carme Calls assegura que amb tanta xicalla “hi ha molta gent però no es compra tant”. En el seu cas, hi ha l’opció de vendre roses amb una caixa que ells mateixos fabriquen: “Vam pensar, si fabriquem caixes, podríem vendre també roses”. De moment, l’experiència “està sent molt positiva”. Prop del centre neuràlgic d’aquesta Diada, però lluny de les aglomeracions que hi ha a la Plaça Santa Anna, justament en una de les cantonades de la Plaça de les Tereses, s’ofereixen roses personalitzades: “Per no fer un regal tant típic, tenim uns cartellets on es pot posar una petita dedicatòria”. “A més, on estem, la gent que està de pas ens ho compra a nosaltres que no té vint parades diferents al costat”, explica Laura Marxal.

A pocs metres de l’Ajuntament, la Plataforma Mataró Decideix també ha fet acte de presència en un dia tan assenyalat. La Plataforma ha instal·lat la seva guingueta per seguir recollint vots anticipats pel referèndum per la independència que tindrà lloc a Mataró el proper 20 de juny.

Pel que fa a la venda de llibres, la mítica llibreria Robafaves explica que els exemplars més venuts aquest any són el del programa d’humor de TV3 Crackòvia; El Asedio, d’Arturo Pérez-Reverte; Se sabrà tot, del periodista Xavier Bosch, o Sang Vessada, d’Asa Larsson. També han tingut gran acollida entre el públic mataroní la biografia de Gerard Piqué i La màscara del rei Artur, de Pilar Rahola.

Els llibreters destaquen, així mateix, les grans xifres de vendes registrades pels llibres d’autors catalans. Des de la llibreria Actua asseguren que els ingressos per la venda de llibres no ha disminuït respecte l’any passat, tot i que la tarda de pluja de dijous va amenaçar la jornada i va provocar que molts compradors no sortissin a adquirir els primers llibres.

D’altra banda, i un dels actes que ja formen part del programa d’activitats del dia de Sant Jordi és la visita a l’Ajuntament. Desenes de persones han estat fent cua perquè els regidors del consistori, guies turístics per un dia, els expliquessin els espais més representatius i les anècdotes més curioses que s’amaguen darrera les portes de l’Ajuntament. Mentre el líder del PP, Pau Mojedano, explicava a un grup d’alumnes i les seves professores el significat de les imatges que es poden trobar al hall de la sala de Plens –entre les que es troba la introducció de Mataró a la Corona d’Aragó per Ferran II el catòlic o la inauguració del primer ferrocarril de la península ibèrica, obra de Miquel Biada- Xavier Safont-Tria, regidor de la CUP, esperava el primer grup que hauria de guiar. “En aquest guió que ens han passat que repassa la història del consistori incomprensiblement no es parla de la República”. Per això, Safont ha assegurat que posarà el seu granet de sorra en l’explicació: “Cal explicar com es va fer fora la monarquia i algun detall de l’Ajuntament de Mataró, com que el 1934 es va proclamar l’estat català penjant l’estelada al consistori”.

Un sant Jordi atapeït

Tota Catalunya s’ha immers en una pluja intensa de pètals vermells i espines: la reina de les flors, la rosa, es passeja, a canvi de quatre euros, entre les mans dels ciutadans, ciutadanes i turistes.


Parades plenes de gom a gom amb tota mena d’exemplars (on no hi falten els best-sellers de rigor), han pres possessió de l’espai. Les Rambles atapeïdes difícilment poden emparar la gran quantitat de massa que s’acumula, disposada a donar un cop d’ull als llibres i... potser picar i endur-se algun: per sant Jordi la compra és més que justificable.

Passat poc més de les 4 del migdia, l’hora ideal per fer la becaina abans de sortir a passejar, l’aire escàs es torna irrespirable. La marabunta creix a marxes forçades mentre que els llibreters no donen a l’abast. El temps acompanya... a mitges. Fa caloreta però, per sort, el sol s’oculta sota la capa grisosa dels núvols. Murmuris heterogenis que s’entrecreuen a l’oïda: català, castellà, anglès, italià... sembla que tota Barcelona s’hagi concentrat al casc antic. Tot i així, ja se sap que això no és cert: Gran de Gràcia a mitja tarda encara conserva bona part de caminaires inquiets inquiets que encara no han trobat la seva lectura ideal o que acaben de sortir de la feina. Fa més fresca i hi ha més llibertat de moviment, cosa que agraeix de tot cor qui no suporta la gentada.

Ales 8 del vespre i a les 9 cau una pluja fina. Els llibres, ben protegits han tornat als prestatges de les botigues. En canvi, Les roses impassibles segueixen esperant en remull al carrer ser les escollides per ser regalades a una enamorada.

Rosa que l'amor s'hi posa

23 d'abril, dia de Sant Jordi, ja de bon matí Barcelona es vestia amb els colors propis de la diada. Senyeres onejant al vent i paredetes plenes de roses i llibres començaven a fer-se un lloc als carrers de la ciutat. Tot i que el temps no acompanyava massa, ja es veia venir que seria un dia amb força activitat.

Cap a les nou del matí, un gran nombre de persones es concentrava al bell mig de la plaça de Sarrià per a planificar els últims preparatius, abans que comencés a arribar el públic. Així doncs, a corre cuita, es van acabar d’instal·lar les darreres taules on al llarg de la jornada s’exposarien tots els llibres. Dos o tres grups de joves van aprofitar el poc espai que restava al voltant de la plaça per a muntar les seves parades de venta de roses.
De fet, s’ha de dir que aquest any, el nombre de punts de venta d’aquesta flor tan simbòlica ha augmentat de manera espectacular. Sembla ser que en temps de crisi, molts joves ho han considerat una bona manera de treure’s un sobresou. Gairebé a cada cantonada se'n podia trobar. I és que amb tanta competència, molts van optar per a oferir alguna cosa extra: talls de pastís, madalenes, carmels en forma de llibre i rosa i fins i tot frases del Barça escrites en una targeta de regals. Conforme anava passant el dia, ja no era estrany sentir el renec d’un transeünt a qui li acabaven d’oferir la mil·lèssima rosa.
Com mana la tradició, Sant Jordi no és tan sols el dia de la rosa i el llibre, sinó també una molt bona ocasió per a demostrar tot l’apreci a qui més s’estima. És amb aquesta filosofia que, Flora Miserachs va obrir com cada any l’exposició del seu taller floral al carrer de l’avió Plus Ultra, al cor de Sarrià.
L’exposició consisteix en una llarga filera de gerros disposats a tota la llargada del carrer. Cadascún d’aquests gerros conté un ram de roses d’una espècie determinada, que apareix escrita en un rètol que es disposa al peu de cada recipient. El toc de màgia l’aporta tota la simbologia associada a cadascuna de les espècies, curosament triada pels membres del taller. A cada rètol, just sota el nom de l’espècie, s’inscriu el tipus d’amor que representa. Així doncs es poden trobar dels dels clàssics amor maternal, amistós, passional, dolç i etern, fins els més complicats com l’incomprès, secret, platònic i efusiu. Fins i tot l’amor impossible disposa de la seva pròpia representació. A més a més de gaudir de l'espectacle visual que conforma l'art floral, els visitants poden escollir i comprar la rosa que més els hi agradi.
"Fa exactament vint-i-tres anys que vam decidir muntar aquest taller", explicava Flora Miserachs. Des de llavors, són moltes les persones que cada any es desplacen expressament per a venir a veure l'exposició. De bon matí, l'ambient de la botiga era més aviat tranquil. Les roses, acabades de treure al carrer, lluïent fresques i esplèndides. Alguns van aprofitar aquella hora per a comprar la rosa amb la qual sorprendrien a la persona estimada. Abans de procedir a la compra, però, van fer passeig de dalt a baix del carrer repassant tots els amors possibles. Els més indecisos, van optar per a demanar consell a les dependentes. “Aquí la gent no compra la rosa. Bé, finalment sí, però abans d'això fan una anada, una tornada, una meditació, una observació. Aquest és el moment d’intimitat que té cada client. És un moment de reflexió, per a veure en quin punt s’està situat dins la historia de l'amor. L'amor és evolutiu, i passa per diferents estats: passional, efusiu, melancòlic, incomprès, entre molts d’altres.", assegurava Miserachs.
Aquest any, la botiga va mostrar la part més creativa i innovadora aportant deu nous tipus de roses amb els seus respectius significats. Durant tot el dia, multitut de persones van recórrer el carrer buscant la rosa ideal. I és que a cada rosa, l'amor s'hi posa.

Catalunya es vesteix de Sant Jordi

Com cada 23 d’abril, dia de Sant Jordi, Barcelona es va tornar a omplir de color vermell i groc gràcies a les roses i a les banderes de Catalunya. On es va congregar més gent disposada a caminar i a observar durant hores l’ambient de celebració va ser al centre, a la Rambla, Passeig de Gràcia, Plaça Catalunya i voltants.

Molts es van llevar aquell matí amb la idea que plouria i que potser no viuria un Sant Jordi igual de maco que el d’altres anys, però s’equivocaven. Amb el sol deixant-se veure a unes estones més que a d’altres, el dia de Sant Jordi no va fallar i tots els barcelonins van surtir al carrer a disfrutar de l’ambient. Carrers i més carrers quasi intransitables per la gentada que reia acompanyada dels seus esssers més estimats i com no, parelles d’enamorats per tot arreu. Tot i així, la tradició de tan sols regalar un llibre al teu estimat i una rosa a la teva estimada, es va veure que havia quedat enrere, ja que molts van comprar roses per a les dones més importants de les seves vides i llibres inclús per a ells mateixos. Es van poder veure tot tipus de roses: blaves, vermelles, grogues i amb els colors de la homosexualitat.

El centre va ser on va haver-hi més activitat durant tot el dia. Tots els carrers estaven plens de paradetes de roses, on en la majoria, per comprar-ne un parell o més et regalaven una llaminadura o un punt de llibre. Així, mentres passejaves, els crits publicitaris per vendre-les se sentien de fons, barrejats amb el soroll dels cotxes que no paraven de circular. Des del matí, nombrosos autors com per exemple Leopoldo Abadia, Salavador Cardús o Josep Maria Espinàs havien creat una cua de gent per aconseguir els seus llibres firmats. Però no tan sols tot eren llibres i roses, ja que per distreure la gent es va voler introduir música al dia i es va fer al Palau Robert amb diversos escenaris de Ràdio Flaixbac on van actuar cantants catalans coneguts per tothom i d’altres que s’obren pas en el món de la música com el grup jove Red In. La gent no va fallar i va pujar Passeig de Gràcia a munt a cantar i a ballar després d’hores passejant. Altres emisores de ràdio com Rac1 i televisions com TV3 també van tenir presència en aquest dia tan especial amb diversos escenaris.

Al final de la jornada, la gent carregada de roses i de llibres s’anava disgregant i es veia als venedors cansats però fent l’últim intent de vendre amb rebaixes.

El dia de Sant Jordi no ens va fallar i va continuar sent un dels dies més alegres i vius de Catalunya. Som uns quants que ja esperem que arribi el 23 d’abril de l’any que ve.

Més enllà dels llibres i les roses

Sant Jordi va tornar a omplir, com cada any, els carrers de Barcelona de parelles d’enamorats i amants de la lectura. Des de primera hora del matí fins a última de la tarda, riuades de gent passejaven sense pressa per les avingudes que reuneixen l’essència de cada 23 d’abril: les Rambles, Passeig de Gràcia i Rambla Catalunya.

Molts dels que assistien a aquest espectacle van fer-ho mitjançant transport públic: a les parades Diagonal, Passeig de Gràcia i Catalunya del metro –línia 3– tampoc hi faltaven venedors de roses que, dibuixant un tímid somriure, aturaven fins i tot als vianants que, carregats amb una mà de bosses i alguna rosa, tornaven esgotats cap a casa.

La pluja també va convertir-se en una de les protagonistes de la jornada. A partir del migdia, els llibreters anaven mirant el cel cada dos per tres, preguntant-se si aquells núvols grisosos acabarien convertint-se en ruixats. Les males previsions, però, no van suposar cap amenaça pels qui, any rere any, gaudeixen del Dia del Llibre: es va tornar a veure la felicitat dels més menuts remenant contes sense parar, parelles que, agafades de la ma, passejaven embadalides pels carrers i les mirades plenes d’il•lusió que esperaven, ansiosament, que arribés el seu torn per conèixer en persona escriptors com Federico Moccia, Quim Monzó o Albert Espinosa.

Sense deixar de banda la tradició, la jornada va anar més enllà del llibre i la rosa: una de les parades que va provocar més aglomeracions va ser Leqtor.com on, per primera vegada, els vianants podien comprar e-books o, si més no, tenir-ne un entre les mans. Van ser molts els encuriosits que s’aturaven a observar aquest nou aparell, estudiar-ne el funcionament i preguntar-ne alguns dubtes. L’emissió de programes en directe que oferien alguns mitjans de comunicació també va despertar la curiositat de molts passejants. Des del magazine televisiu Divendres, de TV3, fins a programacions especials de cadenes radiofòniques com Catalunya Ràdio o RAC1 aclaparaven l’atenció d’espectadors de totes les edats. Als jardins del Palau Robert, els més joves van tenir l’oportunitat de conèixer alguns presentadors de Flaixbac i dedicar cançons en directe.

El més curiós és que el mercat de les roses tampoc va quedar-se enrere. Centenars de parades t’oferien, amb l’adquisició d’una rosa, la possibilitat d’endur-te llaminadures, galetes o un tros de pastís. Les noies més presumides podien optar, també, per la compra d’arracades, penjolls i anells en forma de rosa. Fins i tot es van poder veure des de roses vermelles a roses blaugrana o roses tenyides amb els colors característics de la bandera homosexual.

Roses i llibres al poble

Quin ambient més diferent al de ciutat! Tranquil·litat i proximitat: Això busca la gent que ha decidit celebrar la festivitat de Sant Jordi lluny de les grans urbs, sense estrès ni mals humors. És doncs, una forma completament diferent de celebrar el Sant Jordi, una manera del que en diuen “fer vida de poble”, retroban-te amb gent que no veus en el dia a dia i que aquest tipus de dates et permet establir-hi contacte.

A la Plaça de l’Ajuntament de Vilassar de Dalt s’aixecaven, poc a poc, una dotzena de paradetes cap a les vuit del matí. Semblava que el temps no acompanyava, doncs sempre s’ha recordat els “Sants Jordis” com a dies brillants i calorosos. Tot i això, el temps va anar aguantant i va permetre que la gent anés arribant de mica en mica a Plaça.

Es entretingut aturar-se a observar el recorregut de qualsevol persona per la Plaça. Els vilassarencs anaven apareixent i s’hi podien quedar tot el matí. Però no tan sols es passaven l’estona consultant llibres o comprant roses, sinó que també anant de parada en parada petant la xerrada amb algun dels botiguers. Això provocava un fet curiós i és que les persones més conegudes i/o implicades en el poble sentien la necessitat de comprar alguna cosa en cadascun dels improvitzats establiments, portant multitud de llibres i roses amb embolcalls diferents.

D’altra banda aquesta va ser una data perfecta per a fer una sortida en família. Els pares acompanyaven als fills a la Plaça, convençuts d’aprofitar la diada per comprar algun llibre i, d’aquesta manera, fer néixer l’amor a la lectura als seus fills. Tot i això, els nens no mostraven gaire interès. Preferien arrossegar a un dels seus progenitors cap a alguna paradeta, posant-lis ullets perquè els hi compressin alguna rosa de llaminadures, o simplement gaudir amb els jocs infantils que es preparaven a la tarda.

Però l’expectació més gran va ser quan un parell de mitjans de comunicació van aparèixer per a entrevistar la gent. Els nens corrien amunt i avall, esperant que fossin l’objectiu de la càmera en algun moment. Les àvies, més dissimulades, anaven a veure la parada que estaven gravant, amb la il·lusió de que fossin entrevistades per tal de poder presumir davant la família i els amics.

Files de nens que van a veure les paradetes del poble amb l’escola. Els Jordis entrant a la Plaça amb cara de glòria sabent que tothom els felicitaria. Els botiguers fent safareig. Així és va viure una de les festes més importants de Catalunya a Vilassar. Una festa popular en que un any més el més demanat van ser els llibres de paper i les roses vermelles. Una festa que ni el temps ni la crisi va arruïnar. Doncs sempre hi ha alguna excusa per a regalar alguna cosa a les persones que estimem.

La soltería de Sant Jordi

Sant Jordi es el día nacional de Cataluña. Sant Jordi es el día de la rosa y el libro. En fin, Sant Jordi es el día del amor. Miles de transeúntes inundaron ayer las calles de Barcelona y de distintas localidades catalanas paseando entre estantes de libros y paradas de rosas. El amor, en un día tan especial para los catalanes, se palpaba en el ambiente. Besos, arrumacos, caricias y sonrisas cómplices.
Pese a esto, hay muchísimas personas que en días tan señalados como estos no tienen a nadie con quien compartir su amor. Hablo de los singles, o más popularmente conocidos como los solteros. Hablo de otro Sant Jordi, ese que no se basa en el amor, si no en la compañía.
Singles Barcelona es una organización sin ánimo de lucro cuyo objectivo es simplemente que la gente que se siente sola se una para pasar un rato agradable. A través de su página web, los responsables organizan una serie de actividades y los internautas se apuntan a lo que más les apetece. Ya hay más de 34.000 usuarios sólo en Barcelona y más de 100.000 en el resto de España.
Y Sant Jordi, aunque sea el día más típico para sentir melancolía, no podía ser un día cualquiera. En un restaurante de Plaza Tetuán en Barcelona se organizó una cena para todos esos singles que no querían pasar la noche en casa. Empezaron a llegar los primeros solteros, separados, viudos…mientras Susana, divorciada, explicaba a una single “novata” que “hoy era Sant Jordi y no me daba la gana de estar sola en casa”. Cuando llegaron los 57 comensales, María, la organizadora de la cena les indicó a qué mesa iría cada persona. “La organización de las mesas la hacemos en función de la edad, la alternación de sexos y de separar a amigos que se conocen de fuera. De esta manera consigues que se relacionen con otras personas i encuentren afinidades con ellas”. Los diez primeros minutos de la cena fueron muy tranquilos, demasiado. La gente hablaba en voz baja, en corrillos de dos o tres personas y sólo en una mesa había una conversación de más de cinco personas. “Siempre pasa los mismo. ¡Los primeros 10 minutos son muy silenciosos, pero después esto se anima que no veas!” recordaba Pepita, viuda, a su compañera de al lado. Era el momento de romper el hielo. ¡Y qué mejor remedio para fundirlo que un poco de vino!
Al cabo de un cuarto de hora, con los entrantes ya en la mesa, se hizo el primer brindis general de los singles. La cosa empezaba a funcionar. “Nosotros no somos la típica página web de busconovio.com. Aquí se viene buscando compañía, a no estar solo” comentaba en voz baja Montse. “El típico perfil es de una persona que ronda los 40 y que anteriormente tenía una vida en pareja construida, con un círculo de amistades común. Por las circunstancias que sean ha roto con todo su círculo y se ha quedado solo. Primero de todo, a esta persona le cuesta aceptar que está sola y que su agenda es un solar inhabitado. Una vez lo acepta, llega el segundo problema, la vergüenza que da venir a un evento de estos”.
Con los primeros acabados, algunos se enciendieron un cigarro mientras las conversacions cada vez iban subiendo más de tono, en ambos sentidos. “Ha habido rosas, brindis, se habla del amor y de la amistad. Realmente, hoy es un día especial, se nos nota a todos. ¿Es importante la rosa? Sí, porqué no. Y más en el día de Sant Jordi” confesaba Assumpta. La encargada de la cena explicó que muchas de las mujeres que estaban en el restaurante aun no habían recibido ninguna rosa y que una cena de Singles Barcelona para ellos significaba mucho más que una cena cualquiera. Eso se podía ver en Elisenda, una mujer separada y con tres hijos. “Para mi el día ha sido bastante negativo y creo que acabará siendo un día realmente positivo. Es la primera vez que vengo, me he esforzado mucho para decidir venir”.
La cena se desarrolló como si de un grupo de amigos se tratara. Ya con más botellas de vino vacías que llenas, se creó un ambiente lleno de carcajadas, abrazos, fotos, brindis y algún que otro acercamiento. Y, como no, una rosa y un libro para cada single. La noche no se acababa aquí. Después del convite se iban a una conocida discoteca a mover el esqueleto. Seguro que la noche dio mucho que hablar, seguro.
Antes de dejar el restaurante, Jordi hizo una conclusión de la noche. “Creo que hemos hecho un grupo maravilloso, muy majo y pienso que nos podríamos volver a ver. Pero esto es el mundo de los singles i puede ser que nos demos los correos electrónicos y luego no volvamos a coincidir más. Espero que eso no pase porque la ilusión es que nos volvamos a ver en otra ocasión”. Así sea, pues sería una lástima que el buen ambiente que hoy se respiraba quedase en el olvido de los e-mails. Si no, siempre se le puede pedir ayuda al caballero Sant Jordi.

"Pel 23 d'abril roses i llibres mil"

Des de primera hora del matí i sota un cel que amenaçava començar a ploure d’un moment a un altre, les floristeries i les llibreries de Granollers acabaven d’enllestir els últims detalls per començar una de les jornades més intenses de tot l’any. A les nou del matí ja es podien veure per la plaça de “La Porxada” o el carrer Anselm Clavé els més matiners amb una rosa o un llibre a la mà.

Com cada any, la diada de Sant Jordi es reinventa i intenta arribar a un públic més ampli. De roses n’hi ha tantes com colors existeixen, fins i tot, se’n fan barreges i cadascuna es ven amb un significat diferent. A més, a les botigues de llaminadures ara podem trobar una versió en caramel per als més llaminers o una feta amb materials reciclats pels més ecologistes. Tot i així, els venedors de roses afirmaven que la majoria de granollerins havien comprat la tradicional rosa vermella.

A mesura que anaven passant les hores, els punts neuràlgics de la ciutat s’anaven omplint de gom a gom d’escoles que passejaven entre les parades de llibres amb la intenció de triar-ne un per la classe. Els més petits miraven amb curiositat i amb els ulls plens d’il·lusió les piles de contes que s’amuntegaven sobre les taules de cada llibreria. En canvi, els més grans entre rialles i bromes parlaven de qui rebria una rosa per part d’algun company de classe. També es podien veure, entre la multitud d’estudiants, matrimonis de juvilats que es dirigien cap a la plaça de la Porxada després d’haver fet un bon esmorzar a la Fonda Europa. Les dones lluïen orgulloses les roses a la mà mentre intentaven buscar un bon llibre pel seu marit i un conte pels nets. L’ambient festiu es respirava a l’ambient i la música també es va sumar a la festa.
Aprofitant l’avinentesa, els voluntaris que defensen la consulta sobiranista del 25 d’abril es van repartir per tot el carrer Anselm Clavé per intentar convèncer als més indecisos o als més despistats. Es diferenciaven amb unes samarretes que anunciaven “Granollers decideix”. A més, també repartien propaganda a tots aquells que no estaven disposats a parar-se i escoltar tota l’explicació.

Després d’un matí esgotador, a la tarda els carrers bullien i era molt difícil accedir d’un punt a un altre del centre. Els llibreters i les llibreteres no donaven a l’abast atenent als clients havien aconseguit un lloc privilegiat a primera fila. Els altres s’esperaven al darrera intentant entreveure els llibres que hi havia a la taula.
A les set de la tarda l’Agrupació Sardanista de Granollers es va fer un lloc a “La Porxada” i va delectar a tots als assistents amb aquest ball tant tradicional al ritme de la Cobla Ciutat de Girona. Van començar a caure gotes, però no va anar més i, novament, el temps ens va tornar a respectar.

La pluja no espatlla la diada de Sant Jordi

Barcelona fa olor a roses. És el primer que he notat quan he sortit de casa per viure un Sant Jordi marcat per la pluja. El dia, molt especial per molts catalans i catalanes, s’ha despertat amb núvols que amenaçaven esguerrar la gran festa que es vivia a la ciutat comtal. Això, però, no ha estat motiu suficient per fer desistir a milers de persones a sortir al carrer i comprar roses i llibres.

A les nou del matí el barri de Gràcia ja estava ple de paradetes on es venien moltes roses (moltes d’elles venien acompanyades d’un trosset de pastís que tenien molt bona pinta). Durant el dia s’han vist moltes estratègies de màrqueting per intentar vendre més que el del costat, com per exemple disfressar-se de rosa, de cavaller, portar un barret cridaner, regalar altres coses quan es comprava la rosa... Els més menuts anaven amb un somriure a la cara cap a l’escola i amb més energia que mai. Al carrer es notava un ambient diferent, un ambient alegre, simpàtic. Més tard, amb el metro he arribat al centre de Barcelona, a Plaça Catalunya. En aquest cèntric lloc hi havia una gran aglomeració de gent, ja que tant les televisions com les ràdios feien els seus programes habituals des del carrer. D’aquesta manera, la gent ha pogut gaudir de diferents espectacles mentre intentaven obtenir una firma de l’autor del llibre que s’havien comprat. L’inconvenient de ser al centre de la ciutat era que no podies donar dues passes seguides sense que ningú et vingués a convèncer perquè li compressis la rosa. Tot i que s’intenta posar bona cara perquè és un dia de bon rotllo i alegria, això acaba cansant.

Al vespre han començat a caure les primeres gotes del dia. Tanmateix, Passeig de Gràcia era un batibull de gent. Una immensa riuada de persones anaven amunt i avall, sense cap mena de pressa, observant cada una de les paradetes que es trobaven pel camí. Hi ha hagut grans cues per poder obtenir un autògraf d’un autor o d’un altre. Els més sol·licitats han estat els que es trobaven a la parada de La casa del llibre i del Leqtor.com. És el primer Sant Jordi que es venen e-books i això ha promogut les llargues cues en aquest estant. No obstant, l’espera també estava promoguda pels personatges famosos que s’han prestat a fer-se fotografies amb tots els qui ho demanaven. A dos quarts de nou de la nit s’han començat a tancar paradetes, però la multitud de gent no ha disminuït. Venedors i llibreters recollien les seves pertinences amb cara d’esgotats, però satisfets per la feina ben feta.

Sant Jordi sempre és un dia de festa, de celebració, i aquest any no ha estat menys. Tot i les previsions de pluja, la gent ha sortit al carrer a passejar i a passar-s’ho bé. Tots els ciutadans, inclosos els estrangers, han gaudit d’un dia d’alegria, un dia diferent, un dia amb molta màgia, un dia que, segur, es tornarà a repetir l’any que ve.