Un sant Jordi atapeït

Tota Catalunya s’ha immers en una pluja intensa de pètals vermells i espines: la reina de les flors, la rosa, es passeja, a canvi de quatre euros, entre les mans dels ciutadans, ciutadanes i turistes.


Parades plenes de gom a gom amb tota mena d’exemplars (on no hi falten els best-sellers de rigor), han pres possessió de l’espai. Les Rambles atapeïdes difícilment poden emparar la gran quantitat de massa que s’acumula, disposada a donar un cop d’ull als llibres i... potser picar i endur-se algun: per sant Jordi la compra és més que justificable.

Passat poc més de les 4 del migdia, l’hora ideal per fer la becaina abans de sortir a passejar, l’aire escàs es torna irrespirable. La marabunta creix a marxes forçades mentre que els llibreters no donen a l’abast. El temps acompanya... a mitges. Fa caloreta però, per sort, el sol s’oculta sota la capa grisosa dels núvols. Murmuris heterogenis que s’entrecreuen a l’oïda: català, castellà, anglès, italià... sembla que tota Barcelona s’hagi concentrat al casc antic. Tot i així, ja se sap que això no és cert: Gran de Gràcia a mitja tarda encara conserva bona part de caminaires inquiets inquiets que encara no han trobat la seva lectura ideal o que acaben de sortir de la feina. Fa més fresca i hi ha més llibertat de moviment, cosa que agraeix de tot cor qui no suporta la gentada.

Ales 8 del vespre i a les 9 cau una pluja fina. Els llibres, ben protegits han tornat als prestatges de les botigues. En canvi, Les roses impassibles segueixen esperant en remull al carrer ser les escollides per ser regalades a una enamorada.