Calor i multitud a les parades de la Plaça Vella

A Terrassa, com en la majoria de poblacions, el centre de la ciutat és l'escenari de totes les celebracions i aquest Sant Jordi no va ser una excepció. Semblava que la meitat de la ciutat estigués concentrada en els quarte carrers on s'havien muntat les paradetes, per ajudar-vos a fer una idea de la multitud que hi havia dir-vos, que en aquesta indret del Vallés hi viuen més de 200.000 habitants. Suma-hi a més, els fidels veïns de Matadepera, que no satisfets amb les quarte paradetes del poble, van baixar, com de costum, a la recerca de la rosa i del llibre que més agradessin als seus enamorats.

Pel matí la jornada va ser força relaxada, i és que era dia laborable. Un cop tocades les cinc, la Plaça Vella es va anar omplint de gom a gom i entre els Minyons, els bastoners i la rua, faltava aire per respirar. A tot això, afegeix-li l'ambient totalment estiuenc que convidava a qualsevol cosa menys a acostar-te a les paradetes de lona, on la xafogor i la gent les feien insuportables. Sempre s'ha dit que la calor intensifica les olors, i ahir, es podia comprovar. Entre la gran quantitat de roses i de persones que hi havia, es va crear un ambient carregós com el que ens podem trobar qualsevol dia d'agost a Port Aventura, amb la diferència evident del so de les gralles que evocaven en tot moment el caràcter popular-tradicional de la festa. Molta gent no feia més que acostar-se a les parades fins on arribaven i estirant el cap a més no poder veien els llibres que es trobaven a primera fila; Bèsties, La cuina de l'Isma, No em ratllis, Polònia...La programació quasi completa de TV3. Fins i tot, vaig dubtar uns instants de si TV3 era una televisió o una editorial de llibres d'aquells que molts els agrada anomenar "mediàtics" .

Així doncs, vaig decidir que compraria els llibres un altre dia, i em vaig disposar a sortir del mig de la gentada, quan ho vaig aconseguir, tenia les mans plenes de papers, bolígrafs i pins de partits polítics, onegés, fundacions i grups de gais i lesbianes...
Davant aquest panorama, i poder una mica tocada per la calor, vaig començar a recordar la llegenda que va fer de Sant Jordi el partó de Catalunya. Expliquen, que fa moltissims anys, un drac amenaçava en exterminar un poble sencer, i que un jove cavaller, Sant Jordi, es va enfrontar amb l'animal acabant amb la seva vida. D'aquesta manera Sant Jordi es va convertir en patró de tota una nació. Però no us penseu en cap moment que aquest poble va viure en pau per sempre més, altres bèsties han contraatacat anys després. No gaire enrere, per exemple, el poble es va veure amenaçat per una altre bestiola, que tot i no aixecar dos pams de terra i tenir una veu ridícula tenia el poble més atemorit i silenciat que mai. De fet, em pregunto si Sant Jordi va matar realment el drac, o si aquest es va fer el moribund i s'ha anat amagant sota diferents màscares.