Bàsquet sobre rodes

A la fi de la segona Guerra Mundial el doctor Guttmann va establir el bàsquet en cadira de rodes com a teràpia per als afectats. des de llavors l’institut Guttmann desenvolupa en el seu centre de Badalona aquesta tasca.
Les cames són bàsiques per jugar a bàsquet i per poder fer estratègia en el camp. Aquí el jugadors van en cadira de rodes i això canvia la realitat.

L’institut Guttmann integra perfectament la practica d’esport dins de el seu pla de desenvolupament físic de els pacients que tracten. L’esport adaptat es un aliat perfecte per els metges que treballen en aquesta recuperació ja que aporta un major grau d’autoestima, més autonomia funcional, més capacitat de relacionar-se i a més millora la seva nova integració a la societat.
L’Enric Comelles es un dels capitans va començar a jugar a bàsquet a partir de la seva recuperació a l’ institut de Badalona d’un accident que va patir als 17 anys. “Sempre m’han agradat tots els esports i he anat practicant. Duc una època fent bàsquet i quan acaba la temporada, durant l’estiu faig tennis i bici, a l’hivern m’escapo a esquiar, encara que al Míster no li agradi.”

El centre Guttmann és pioner en la seva tasca de recuperació de persones amb lesions medul•lars i dany cerebral adquirit. Ha generat nous coneixements i ha innovat en tècniques i procediments terapèutics propis de la nerorehabilitació. Quan una persona té una lesió medul•lar es veuen alterades sobtadament les seves capacitats, l’estil de vida i els projectes. Tot això, influeix de forma directa en el seu nucli familiar i social. El centre creu que és en aquest moment quan s’ha de treballar per a aprendre una nova manera de viure. Això significa treballar aspectes físics i cognitius, psicològics socials i culturals Aixa com també l’entorn familiar.
Es convenient que el pacient sigui capaç de treballar amb les mínimes ajudes tecnològiques per tal que pugui assolir un estat d’autonomia total per poder realitzar les mateixes practiques fora del centre.
Marc solà és jugador de bàsquet del Plasència-Galco. Es lleva a quarts de nou perquè entrena a les deu del matí. Es dutxa, fa un esmorzar complet i juga a bàsquet fins a les 12. Al migdia mira les noticies i el correu per internet. Dina, fa la migdiada i torna a entrenar de sis a nou del vespre.

El Club Esportiu Institut Guttmann compta amb el recolzament de la federació espanyola i catalana d’esports per a minusvalits. La secció de bàsquet defensa els colors blau-grana des de la temporada 2000-2001. El Club té un conveni signat amb el Futbol Club Barcelona i la Fundació ONCE.
Oscar trigo és l’entrenador de Futbol Club Barcelona Institut Guttmann. Duu sis anys entrenant l’equip i diu que va arribar per casualitat. Abans havia entrenat altres equips de jugadors sense cadira de rodes.
“Podria dir moltes diferencies entre els equips que havia entrenat abans i el d’ara però em quedo amb l’esperit de superació i sacrifici dels jugadors perquè no volen deixar d’entrenar mai.”
Marc solà explica que el dia que no entrena es queda a casa, escolta música i navega per internet. Gaudeix molt jugant a bàsquet diu que per ell és com una habilitat innata. Diu rient: “Em paguen per fer-ho i això no ho pot dir tothom”
L’entrenador destaca el sentit de treball de l’equip i l’esperit esportiu. “Confessaré que de vegades han demanat explicacions i s’han enfadat si algun dia puntual s’ha hagut de suspendre un entrenament, mai m’havia passat això.”

Cada Dilluns el club permet que altres persones afectades puguin jugar en les instal•lacions del centre amb els jugadors de bàsquet de la Guttmann. Els propis jugadors es fixen en la qualitat dels visitants i els més bons els proposen formar part del primer equip. L’entrenador explica que en el bàsquet convencional els jugadors tenen la cultura esportiva implícita. “En cadira de rodes és importat explicar tots els punts perquè hi ha jugadors que no tenen ni idea. Es necessari començar a aplicar tècniques concretes des de el principi.”

Enric Comelles ha arribat a ser internacional sub23 en la Selecció Espanyola.
“Tinc ambició d’anar a més. Tinc el somni de qualsevol esportista, vull guanyar títols i poder arribar a unes olimpíades.”

A més del bàsquet en cadira de rodes, en el club es practica atletisme, tennis i hoquei en cadira de rodes a nivells federats.