Després que Michael Scofield i Lincoln Burrows haguessin escapat de Fox River, el personatge de Veronica hauria d’haver destapat tota la conspiració presidencial amb un episodi. Dos com a màxim. Prison Break hagués estat una sèrie curta d’una sola i única temporada, ben planificada, intel·ligent i exemplarment adrenalínica. Però en lloc d’això, la cadena americana Fox i els creadors van confirmar el rodatge d’una segona tanda d’episodis després de l’èxit de públic i de crítica i van convertir el què amb el temps hagués estat una sèrie de culte en un bluff televisiu, com es pot comprovar a la cadena de pagament Fox que aquestes setmanes està retransmetent els últims episodis.
Encara que en el principi de la present temporada sembli que hi hagi un motiu perquè continuï Prison Break i es pugui creure que hi haurà un altre fil argumental de principi a fi amb el seu pertinent desenvolupament, ben aviat queda clar que tot és un cúmul de despropòsits. Bàsicament perquè la sèrie quasi no avança en tota una temporada. Fins i tot fa la sensació que per més que corrin els seus protagonistes, vagin retrocedint lentament. Només amb el primer episodi, on maten a Veronica d’una manera brusca i innecessària (sobretot tenint en compte tots els problemes dels quals havia aconseguit sortir amb vida), ja s’intueix per on sortiran els trets i quina és la desvergonyida capacitat dels guionistes per evitar el desenllaç definitiu. A més, per acabar de ralentitzar la sèrie, també se segueix la vida dels altres fugitius que van escapar amb Michael i Lincoln, i la dels dolents de la funció que són més en nombre, en intel·ligència i en crueltat. I per no parlar dels tatuatges de Scofield, que també semblen haver-se multiplicat i que un es podria creure que el noi fins i tot porta tauat com fer-se el pla de jubilació.
No obstant, cal remarcar que la primera meitat de temporada es pot mirar sense decebre’s massa, fins que l’espectador se’n dóna compte que tot sempre surt malament. Tot. Tampoc ajuda el fet que Wentworth Miller (que interpreta a Michael Scofield) es passi els 22 episodis arrufant el front. Si abans aquesta expressió es podia considerar com una manera d'ocultar les seves veritables emocions dins d’un ambient tan perillós com Fox River, ara només es pot entendre com una mala interpretació per part de l’actor. Respecte a la resta del repartiment masculí, la majoria cumpleix satisfactòriament amb els seus papers sense lluir-se, exceptuant les brillants interpretacions de Robert Kneeper (T-Bag) i William Fichtner (l’agent Mahone). Per la seva part, Sarah Wayne Callies (la doctora Tancredi que surt a la fotografia) fa el què pot amb un personatge que s’ha mantingut artificialment per ser el contrapunt femení de la sèrie i concentrar els moments més emotius, sent en realitat tan innecessari com tota la temporada en si mateixa.
Encara que en el principi de la present temporada sembli que hi hagi un motiu perquè continuï Prison Break i es pugui creure que hi haurà un altre fil argumental de principi a fi amb el seu pertinent desenvolupament, ben aviat queda clar que tot és un cúmul de despropòsits. Bàsicament perquè la sèrie quasi no avança en tota una temporada. Fins i tot fa la sensació que per més que corrin els seus protagonistes, vagin retrocedint lentament. Només amb el primer episodi, on maten a Veronica d’una manera brusca i innecessària (sobretot tenint en compte tots els problemes dels quals havia aconseguit sortir amb vida), ja s’intueix per on sortiran els trets i quina és la desvergonyida capacitat dels guionistes per evitar el desenllaç definitiu. A més, per acabar de ralentitzar la sèrie, també se segueix la vida dels altres fugitius que van escapar amb Michael i Lincoln, i la dels dolents de la funció que són més en nombre, en intel·ligència i en crueltat. I per no parlar dels tatuatges de Scofield, que també semblen haver-se multiplicat i que un es podria creure que el noi fins i tot porta tauat com fer-se el pla de jubilació.
No obstant, cal remarcar que la primera meitat de temporada es pot mirar sense decebre’s massa, fins que l’espectador se’n dóna compte que tot sempre surt malament. Tot. Tampoc ajuda el fet que Wentworth Miller (que interpreta a Michael Scofield) es passi els 22 episodis arrufant el front. Si abans aquesta expressió es podia considerar com una manera d'ocultar les seves veritables emocions dins d’un ambient tan perillós com Fox River, ara només es pot entendre com una mala interpretació per part de l’actor. Respecte a la resta del repartiment masculí, la majoria cumpleix satisfactòriament amb els seus papers sense lluir-se, exceptuant les brillants interpretacions de Robert Kneeper (T-Bag) i William Fichtner (l’agent Mahone). Per la seva part, Sarah Wayne Callies (la doctora Tancredi que surt a la fotografia) fa el què pot amb un personatge que s’ha mantingut artificialment per ser el contrapunt femení de la sèrie i concentrar els moments més emotius, sent en realitat tan innecessari com tota la temporada en si mateixa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada