Una percepció errònia i corregida

Als pobles quan algú marxa a Barcelona a estudiar resulta tota una proesa. Aquest fet ha persistit encara que diuen que estem en temps de globalització mundial. Em situo en l’època en què jo encara era una nena amb dues cues i motxilla de colors. Els estudiants viatgers de la gran ciutat tornaven al poble i parlaven de grans botigues i de jardins plens d’animació. D’altra banda, també explicaven l’altra cara de la moneda. Amb gran expectació sentia els seus comentaris sobre el Raval, “el barri Xino”. Segons els interlocutors, era un barri perillós, tenyit de delinqüència juvenil i amb immenses possibilitats de ser extorsionat si passeges pels seus carrerons estrets i foscos.
Evidentment, em vaig construir una visió personal del barri del Raval. Creia que era un lloc que s’havia d’evitar, que tothom sabia de la seva existencia però que s’havia d’ignorar quan es visita la ciutat Comtal. Vaig tenir la mateixa percepció fins que vaig saber que aniria en una universitat situada en aquest barri. En un primer moment, quan el curs va començar, em vaig mostrar reticent. No obstant, poc a poc, vaig aparcar la meva hesitació i desconfiança. Vaig obrir els ulls, m’havien enganyat.
Em vaig trobar al mig d’un barri que està fent grans esforços per arribar a aconseguir la interculturalitat. Una mescla de comerços autòctons, de tota la vida, amb diferents locutoris, restaurants de menjar indi, paquistanès o xinès. El Raval està inclòs en totes les guies turístiques de Barcelona. És un barri que està de moda, barreja lograda i permanent entre bohemis i tradicionals. És clar que la convivència entre diferents cultures és difícil i sobretot quan et toca viure amb situacions precàries. Aposto pel diàleg i la interacció com a solucions enfront a la violència. En conclusió, ara quan torno al poble, m’adono que el meu discurs ha canviat. Predico als quatre vents que és un indret que no és pot obviar. S’ha de descobrir i sobretot viure’l.