La sala no comptava amb més de 30 persones com a públic.
Cuní inicià la ponència fent una comparació entre el periodisme de principis dels 70, quant ell va començar a exercir la seva professió; i el periodisme en l’actualitat.
Segons afirmà, procedeix d’un periodisme que visqué el principi de la llibertat d’informació i expressió. Va voler ressaltar que avui en dia no es contrasta tant la informació que es dóna al públic, mentre que anteriorment sí es feia.
Segons afirmà, procedeix d’un periodisme que visqué el principi de la llibertat d’informació i expressió. Va voler ressaltar que avui en dia no es contrasta tant la informació que es dóna al públic, mentre que anteriorment sí es feia.
A més, ara hi ha una exigència per part de la societat de fer acompanyar la informació amb el show. Se li demana a la televisió una certa dosi de distracció. Fins i tot, afegí "hi ha gent que confon el show mediàtic amb la informació pura i dura." Els periodistes estan exposats a un èxit i audiència que no poden conèixer. Per reforçar la seva hipòtesi va declarar que "la informació està en el mercat i s’ha transformat en una mercaderia".
Segons el periodista Josep Cuní, la situació actual del periodisme és complicada, ja que existeixen moltes pors (com perdre la feina).
Així doncs, va afirmar: "anteriorment, allò que volies fer era el que t’empenyia i estaves disposat a fer el que calgués, com per exemple, treballar molt" i afegí "abans tenia angoixa per voler ser, ara m’angoixo per sobreviure professionalment."
Així doncs, va afirmar: "anteriorment, allò que volies fer era el que t’empenyia i estaves disposat a fer el que calgués, com per exemple, treballar molt" i afegí "abans tenia angoixa per voler ser, ara m’angoixo per sobreviure professionalment."
De la mateixa manera, va voler mencionar la trilogia vinculada que hi ha en l’actualitat entre formació, informació i entreteniment. Segons expressà: "fa anys, s’explicava que aquesta trilogia no es podia vincular mai, però ara s’ha vist que es necessiten entre elles." El mateix va assegurar sobre la trilogia entre ràdio, televisió i premsa, que avui en dia s’ha constatat que es complementen.
Cuní va voler parlar també del gènere periodístic de l’entrevista, destacant que "és el gènere més difícil de fer, però a la vegada aquell que té més mala premsa", és a dir, que tothom gosa fer una entrevista, gairebé sense preparació, sense rigor ni l’estètica periodística necessària.
Josep Cuní considera que hi ha un gran risc en el periodisme actual. És el risc del politically correct, del qual n’ opina que es un gran esclavatge de la llibertat d’expressió del país. El problema però, no és que no es pugui dir quelcom, sinó que els propis periodistes s’autocensuren, no gosen dir alguns continguts "no fos cas que tinguessin problemes."
En resposta a una pregunta formulada per una persona del públic, el periodista va sostenir que el programa d’entreteniment Polònia és la "crònica política més real del país, ja que al programa es diu el que la resta dels periodistes saben però no gosen dir."
Per últim, el director dels Matins va voler declarar que "en l’actualitat s’està fent una televisió tècnicament molt ben feta, tot i que de contingut potser no tant."
El públic de la sala d'actes s'entregà per complet i formulà nombroses preguntes al conferenciant, que respongué extensament, el que va suposar que l'acte finalitzés gairebé 20 minuts més tard de l'hora prevista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada