Feliç diada

Són les dotze del migdia i plaça Catalunya està de gom a gom. El color roig envaeix la ciutat i les Senyeres onegen als balcons. Noies somrient amb una rosa a la mà i nois amb un llibre sota el braç passegen tranquil·lament entre la multitud. Fa calor. L'aire es ple de felicitat. Cues i més cues bordegen els estands que hi ha al voltant de tan coneguda plaça. Allí, grans escriptors signen els seus treballs als milers de fans, que sota el sol, esperen tan apreciat moment. Al centre, mitjans de comunicació catalans fan els seus programes en directe, mentre una gran públic espera impacientment tocar el seu ídol de ràdio o televisió.

Sembla que ningú es vulgui quedar a casa. Tothom està al carrer. Al llarg de les vies més cèntriques de la capital es formen llargues fileres de gent que, amb un pas molt lent, van mirant els diferents llibres que les botigues han tret al carrer. En una cruïlla una gran carpa crida l'atenció de tot vianant. És la de Carlos Ruiz Zafón que, gràcies al best seller "El juego del ángel", ha causat una gran aspectació.

Floristes i joves estudiants tampoc es volen perdre aquesta ocasió. Roses de tots colors, omplen els taulells de les seves parades. N'hi ha per a totes les butxaques. Des de tres euros, per als més simples, fins a quinze euros, pels més detallistes.

És Sant Jordi i com diu la tradició, una rosa a la noia regalaràs i un llibre al noi li donaràs.

Feliç diada.