A l’aula magna de la Facultat de Comunicació Blanquerna, de la Universitat Ramon Llull, en motiu de la celebració de les XVI Jornades de Comunicació Blanquerna, es va dur a terme el dia 17 d’abril a les 16.30h una conferencia. Els convidats en qüestió van ser en Jaume Vilalta, exdirector de Línia 900 de TVE i director de quèquicom de TV3, així com en Francesc Pou, director del programa Efecte Mirall de TV3. Malgrat que es pretenia comptar també amb la presencia d’en Joan Úbeda, creador del departament de Nous Formats de TV3 i director de la productora Media 3.14, la ponència va resultar prou interessant pel públic en general.
La conferència girava entorn el tema de l’aportació de l’espectador en la televisió, de la necessitat dels espectadors de sortir a la televisió.
Francesc Pou comentà que gràcies al programa 30 minuts o Efecte Mirall ha entès perquè la gent vol sortir a la televisió. Molts poden ser els motius però "el que és cert és que per sortir a la televisió és necessari que tinguis un component d’exhibicionisme, de curiositat o de solidaritat..."
El programa Efecte Mirall, d’alguna manera, es podria considerar l’extrem del que és l’aportació de l’espectador. A més, el contingut surt de l’espontaneïtat.
Jaume Vilalta comentà que cada vegada més, gràcies a programes com Efecte Mirall, es dóna recursos a l’espectador per tal que aquest participi, s’impliqui i expliqui la seva història. En el cas d’ aquest programa, es fan reportatges on els qui graven són els mateixos protagonistes. Els periodistes intenten allunyar-se, distanciar-se del personatge, per tal que aquest mostri la seva vivència i sigui ell mateix. Però, tal com va aclarir Francesc Pou, perquè una persona surti en un programa com Efecte Mirall ha de ser atrevida, sense por ni timidesa, que no forci la interpretació pensant en l’audiència i sobretot no ho ha de fer per afany de notorietat.
Segons Pou, “no sabem perquè la gent accepta sortir al reportatge, a la televisió. El que sí sabem és que tothom que ha sortit en un reportatge com aquests ha rebut una gratificació enorme. Tots han coincidit en la idea que gravar-te significa per primera vegada parlar amb algú que no et jutja. A més, han pogut ser espectadors de sí mateixos i han après coses.” Però, de tota manera, això no explica el perquè de la seva entrega. Podria ser perquè ho consideren una possibilitat d’expressió, de veure’t a tu mateix i entendre’t millor... Respecte això, Jaume Vilalta afegí que “sortir a la televisió els dóna notorietat respecte el seu grup d’amics, i una rellevància social. A més, “en ocasions, els serveix per defensar els seus interessos o els del seu col·lectiu. Sempre surten a la televisió per aconseguir algun profit”
Seguidament, tots dos conferenciants van parlar sobre el periodisme en general. Van destacar que un periodista tan sols veu un punt de vista. No pot reflectir tota la realitat tal com és, sinó que ha d’interpretar-la. A més, en periodisme, el llenguatge està pensat, pactat.
Per acabar la taula rodona, el director d’Efecte Mirall va reflexionar sobre el futur de la televisió i comentà que aquesta no serà menjada ni eliminada a causa de l’ internet o el youtube, ja que “la gent té criteri, vol qualitat i a la televisió hi ha criteri, ofici i professionalitat.”
La conferència girava entorn el tema de l’aportació de l’espectador en la televisió, de la necessitat dels espectadors de sortir a la televisió.
Francesc Pou comentà que gràcies al programa 30 minuts o Efecte Mirall ha entès perquè la gent vol sortir a la televisió. Molts poden ser els motius però "el que és cert és que per sortir a la televisió és necessari que tinguis un component d’exhibicionisme, de curiositat o de solidaritat..."
El programa Efecte Mirall, d’alguna manera, es podria considerar l’extrem del que és l’aportació de l’espectador. A més, el contingut surt de l’espontaneïtat.
Jaume Vilalta comentà que cada vegada més, gràcies a programes com Efecte Mirall, es dóna recursos a l’espectador per tal que aquest participi, s’impliqui i expliqui la seva història. En el cas d’ aquest programa, es fan reportatges on els qui graven són els mateixos protagonistes. Els periodistes intenten allunyar-se, distanciar-se del personatge, per tal que aquest mostri la seva vivència i sigui ell mateix. Però, tal com va aclarir Francesc Pou, perquè una persona surti en un programa com Efecte Mirall ha de ser atrevida, sense por ni timidesa, que no forci la interpretació pensant en l’audiència i sobretot no ho ha de fer per afany de notorietat.
Segons Pou, “no sabem perquè la gent accepta sortir al reportatge, a la televisió. El que sí sabem és que tothom que ha sortit en un reportatge com aquests ha rebut una gratificació enorme. Tots han coincidit en la idea que gravar-te significa per primera vegada parlar amb algú que no et jutja. A més, han pogut ser espectadors de sí mateixos i han après coses.” Però, de tota manera, això no explica el perquè de la seva entrega. Podria ser perquè ho consideren una possibilitat d’expressió, de veure’t a tu mateix i entendre’t millor... Respecte això, Jaume Vilalta afegí que “sortir a la televisió els dóna notorietat respecte el seu grup d’amics, i una rellevància social. A més, “en ocasions, els serveix per defensar els seus interessos o els del seu col·lectiu. Sempre surten a la televisió per aconseguir algun profit”
Seguidament, tots dos conferenciants van parlar sobre el periodisme en general. Van destacar que un periodista tan sols veu un punt de vista. No pot reflectir tota la realitat tal com és, sinó que ha d’interpretar-la. A més, en periodisme, el llenguatge està pensat, pactat.
Per acabar la taula rodona, el director d’Efecte Mirall va reflexionar sobre el futur de la televisió i comentà que aquesta no serà menjada ni eliminada a causa de l’ internet o el youtube, ja que “la gent té criteri, vol qualitat i a la televisió hi ha criteri, ofici i professionalitat.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada