Passaven pocs minuts de les 10 i amb una gran expectació, començava la taula rodona dedicada a la programació bassura. Amb el títol "Què hi ha de positiu en la "teleporqueria", la Universitat Ramon Llull, dins XIV jornades de Comunicació Blanquerna, ha invitat a Víctor M. Amela (periodista), Fernando de Felipe (guionista de cinema i crític de televisió) i Margarita Rivière (periodista i escriptora), perquè intentessin trobar tots aquells aspectes positius que ens poden aportar aquests tipus de programes.
En un primer moment, la moderadora del debat, Marta Puiggrós, ha donat d'una forma concisa, la definició de "teleporqueria": "Conjunt de programes televisius de molt baixa qualitat".
Introduït el col·loqui i presentats els tres participants del debat, era moment de començar la conferència. Les primeres reflexions han estat a càrrec Fernando de Felipe. "Programa que tothom el veu, però que ningú ho reconeix", ha estat la definició que el guionista aragonès ha volgut donar a aquest tipus de programa televisiu, del que creu que la seva presència està justificada en el moment que aquesta és rendible per les cadenes de televisió.
La segona en intervenir ha estat Margarida Rivière. La periodista, tot volent treure importància a la "teleporqueria", ha ressaltat que "no tan sols hi ha porqueria a la televisió, sinó que també podem trobar "políticoporqueria", "radioporqueria", "gentporqueria", entre d'altres". Segons l'escriptora aquest tipus de programació "és una exhibició banal que vol substituir el pati de veïns que antigament hi havia a tots els edificis" per així fer companyia a aquella gent que es sent solitària. "Va molt bé per dormir-se", acabava concloent l'escriptora barcelonina entre alguna rialla d'entre el públic.
En tercer lloc, Víctor Amela ha donat el seu parer. De cop, s'ha creat un silenci que no s'havia produït en cap moment del debat. "La teleporqueria són aquells programes més vistos i més mal vistos" ha començat dient el crític televisiu, tot remarcant que la televisió ens fa reflexionar sobre el que som. "És un mirall de la desfeta de la societat cultural, tot i que segons la forma en que mirem aquest tipus de programes, veurem o no "telebassura"" a conclòs el periodista.
Acabada la primera ronda d'intervencions, tot veient la poca intervenció dels demés convidats, Amela ha parlat sobre aquells programes que fan de retroalimentació de la teleporqueria tot donant exemples com ara "Sé lo que hicísteis" , "TeleMonegal" o "ArusCity", els quals "tenen èxit perquè estem enganxats tot el dia a la televisió" .
Finalment, el mateix crític ha destacat la pobra programació que tenen dins la seva graella televisiva les cadenes públiques i privades i ha recalcat que "El problema no és el que ens dóna la televisió privada sinó que la televisió pública ens doni el mateix que aquesta". Per aquest motiu, segons el mediàtic periodista, "Em de vacunar-nos contra OT, Gran Hermano, Ana Rosa Quintana... i companyia. Els hem de mirar-d'una forma distant i ens ho em de prendre amb humor".
En un primer moment, la moderadora del debat, Marta Puiggrós, ha donat d'una forma concisa, la definició de "teleporqueria": "Conjunt de programes televisius de molt baixa qualitat".
Introduït el col·loqui i presentats els tres participants del debat, era moment de començar la conferència. Les primeres reflexions han estat a càrrec Fernando de Felipe. "Programa que tothom el veu, però que ningú ho reconeix", ha estat la definició que el guionista aragonès ha volgut donar a aquest tipus de programa televisiu, del que creu que la seva presència està justificada en el moment que aquesta és rendible per les cadenes de televisió.
La segona en intervenir ha estat Margarida Rivière. La periodista, tot volent treure importància a la "teleporqueria", ha ressaltat que "no tan sols hi ha porqueria a la televisió, sinó que també podem trobar "políticoporqueria", "radioporqueria", "gentporqueria", entre d'altres". Segons l'escriptora aquest tipus de programació "és una exhibició banal que vol substituir el pati de veïns que antigament hi havia a tots els edificis" per així fer companyia a aquella gent que es sent solitària. "Va molt bé per dormir-se", acabava concloent l'escriptora barcelonina entre alguna rialla d'entre el públic.
En tercer lloc, Víctor Amela ha donat el seu parer. De cop, s'ha creat un silenci que no s'havia produït en cap moment del debat. "La teleporqueria són aquells programes més vistos i més mal vistos" ha començat dient el crític televisiu, tot remarcant que la televisió ens fa reflexionar sobre el que som. "És un mirall de la desfeta de la societat cultural, tot i que segons la forma en que mirem aquest tipus de programes, veurem o no "telebassura"" a conclòs el periodista.
Acabada la primera ronda d'intervencions, tot veient la poca intervenció dels demés convidats, Amela ha parlat sobre aquells programes que fan de retroalimentació de la teleporqueria tot donant exemples com ara "Sé lo que hicísteis" , "TeleMonegal" o "ArusCity", els quals "tenen èxit perquè estem enganxats tot el dia a la televisió" .
Finalment, el mateix crític ha destacat la pobra programació que tenen dins la seva graella televisiva les cadenes públiques i privades i ha recalcat que "El problema no és el que ens dóna la televisió privada sinó que la televisió pública ens doni el mateix que aquesta". Per aquest motiu, segons el mediàtic periodista, "Em de vacunar-nos contra OT, Gran Hermano, Ana Rosa Quintana... i companyia. Els hem de mirar-d'una forma distant i ens ho em de prendre amb humor".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada