El dia 23 d’abril, com no podia ser d’una altra manera, Barcelona es va llençar al carrer per gaudir de la diada de Sant Jordi. Des de bon matí, tota la zona del centre de la ciutat s’anava omplint de gent. Les Rambles, la Plaça Catalunya, el Passeig de Gràcia ja estan ben plens de gent cap al migdia, quan varem començar a passejar. Pel carrer Tallers quasi no es podia ni passejar entre la quantitat de gent que hi havia, i algun cotxe despistat que dificultava encara més el pas dels vianants. Aquesta diada ha estat una mica especial, ja que l’equip de futbol de la ciutat jugava un partit molt important contra uns anglesos que també es van deixar veure per Barcelona el dia del seu patró.
El primer lloc on ens aturàrem va ser la Plaça de Catalunya. Hi havia unes quantes paradetes en les que la gent s’hi congregava per aconseguir la firma de l’escriptor de torn. També hi havia varis platós en què es feien programes en directe. Catalunya Ràdio tenia un petit estudi en mig del carrer en què s’hi anaven acostant unes desenes de persones. El Manel Fuentes feia el seu programa en directe i molta gent sentia curiositat per veure el que normalment només podien escoltar. Al centre de la plaça, una multitud de persones delataven que allà estava el immens plató que TV3 havia preparat per fer uns quants programes des d’allà durant el dia. Feia uns minuts que havia finalitzat el programa del Cuní i moltes persones es concentraven per poder saludar el popular presentador, que anava repartint roses vermelles a les senyores. El grup varem enfilar el Passeig de Gràcia on el calor es feia més protagonista. Allà eren tot paradetes a banda i banda del carrer. En algunes, la majoria, només es venien llibres, els mateixos a quasi totes les parades. També hi havia llocs per comprar roses, tot i que els venedors eren més espontanis i anaven a abordar directament als clients que estaven passejant. A la cantonada de Passeig de Gràcia amb Gran Via, ens topàrem amb el triomfador de la jornada. Carlos Ruiz Zafon, l’autor de “El joc de l’àngel”, la novel·la més venuda del dia de Sant Jordi, tenia davant la seva àmplia parada una gran cua de persones que esperaven que els hi signés el llibre. El grup va seguir avançant per la mateixa avinguda fins a Diputació, on varem girar per arribar a la Rambla de Catalunya on, de manera més modesta, hi havia les mateixes coses que al Passeig de Gràcia. Roses, llibres i escriptors, alguns dels quals eren cares conegudes no tan per la literatura que produeixen, com per la seva implicació en alguna qüestió política. La quantitat de gent era inferior a la de la gran avinguda veïna, però com que el carrer és bastant més petit quedava compensat i la sensació era la mateixa. També ens varem trobar amb una discreta parada d’un partit polític, que no volia cridar gaire l’atenció mentre repartien algunes roses als que se’ls hi apropaven, que tampoc eren molts. I fins aquí va arribar la passejada del grup. Havíem començat quasi a do quarts d’una i ja eren les dos de la tarda, i el Sol apretava bastant. Ens varem acomiadar i cadascú va enfilar cap a la seva direcció per seguir la diada a la seva manera. La cosa no canviaria gaire durant tot el dia. Al vespre les parades es començarien a desmuntar i els escriptors guardarien els bolígrafs amb que havien signat tants i tants llibres fins a l’any que ve.
El primer lloc on ens aturàrem va ser la Plaça de Catalunya. Hi havia unes quantes paradetes en les que la gent s’hi congregava per aconseguir la firma de l’escriptor de torn. També hi havia varis platós en què es feien programes en directe. Catalunya Ràdio tenia un petit estudi en mig del carrer en què s’hi anaven acostant unes desenes de persones. El Manel Fuentes feia el seu programa en directe i molta gent sentia curiositat per veure el que normalment només podien escoltar. Al centre de la plaça, una multitud de persones delataven que allà estava el immens plató que TV3 havia preparat per fer uns quants programes des d’allà durant el dia. Feia uns minuts que havia finalitzat el programa del Cuní i moltes persones es concentraven per poder saludar el popular presentador, que anava repartint roses vermelles a les senyores. El grup varem enfilar el Passeig de Gràcia on el calor es feia més protagonista. Allà eren tot paradetes a banda i banda del carrer. En algunes, la majoria, només es venien llibres, els mateixos a quasi totes les parades. També hi havia llocs per comprar roses, tot i que els venedors eren més espontanis i anaven a abordar directament als clients que estaven passejant. A la cantonada de Passeig de Gràcia amb Gran Via, ens topàrem amb el triomfador de la jornada. Carlos Ruiz Zafon, l’autor de “El joc de l’àngel”, la novel·la més venuda del dia de Sant Jordi, tenia davant la seva àmplia parada una gran cua de persones que esperaven que els hi signés el llibre. El grup va seguir avançant per la mateixa avinguda fins a Diputació, on varem girar per arribar a la Rambla de Catalunya on, de manera més modesta, hi havia les mateixes coses que al Passeig de Gràcia. Roses, llibres i escriptors, alguns dels quals eren cares conegudes no tan per la literatura que produeixen, com per la seva implicació en alguna qüestió política. La quantitat de gent era inferior a la de la gran avinguda veïna, però com que el carrer és bastant més petit quedava compensat i la sensació era la mateixa. També ens varem trobar amb una discreta parada d’un partit polític, que no volia cridar gaire l’atenció mentre repartien algunes roses als que se’ls hi apropaven, que tampoc eren molts. I fins aquí va arribar la passejada del grup. Havíem començat quasi a do quarts d’una i ja eren les dos de la tarda, i el Sol apretava bastant. Ens varem acomiadar i cadascú va enfilar cap a la seva direcció per seguir la diada a la seva manera. La cosa no canviaria gaire durant tot el dia. Al vespre les parades es començarien a desmuntar i els escriptors guardarien els bolígrafs amb que havien signat tants i tants llibres fins a l’any que ve.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada