“Vaig trobar feina, novia i amics, dels de veritat, davant de la pantalla”

Els quatre convidats a la conferència “En defensa dels videojocs” representaven un ampli ventall de maneres de relacionar-s’hi. Eren, apart del presentador (Lluís Anyó), quatre homes joves: Sergio Rincón, productor de Gammick Entretainment, una empresa que ara mateix treballa en 8 videojocs; Jordi Salvat, coordinador de continguts de la CCRTV Interactiva, on s’hi poden trobar jocs relacionats amb la programació; Jordi Casanovas, autor de teatre que ha dirigit una trilogia basada en videojocs, el cèlebre “Tetris” entre d’altres; i Víctor Sarsala o Pokevic, sobrenom amb que se’l coneix a Internet, on és un reputat jugador. A destacar que cap d’ells no és obès, no viu tancat ni menja cada dia pizza, que és un dels tòpics que van negar.

Les intervencions van remarcar el rol de cadascú. Sergio Rincón no va atrevir-se a qualificar els videojocs de cultura, però sí va remarcar que són una indústria, on fer un bon producte costa més de 2 milions d’euros, difícils de recuperar degut a la pirateria. Una pirateria tan instal·lada a la societat que fins i tot els seus amics li expliquen, innocentment, quins jocs es descarreguen per jugar amb els seus fills.

Jordi Salvat, per la seva banda, va il·lustrar la seva intervenció, mentre jugava al joc del Polònia i el Shin Chan. Així, destacava la vessant comunicativa del videojoc, que en la web de TV3, serveix per fer arribar més enllà del televisor tant la programació, com la mateixa informació. En aquest sentit, Salvat, va destacar un joc que permet ser reporter de guerra (Palestine) i que, segons la seva experiència, augmenta la mirada crítica sobre la realitat.

Qui sí va afirmar que els videojocs són cultura fou Jordi Casanovas. A més, va dir que permeten tornar a la figura de l’heroi, una figura que existeix des del primer humà que va explicar una història, però que, en el present individualista, ha perdut força en altres camps.

Finalment va intervenir Víctor Sarsala, qui va reiterar que el videojoc és cultura, en tant que et porta a assimilar experiències. A més, va defensar la relació humana a través de la pantalla: “estic flipant com hi ha gent que encara dubta; jo vaig trobar feina, em van presentar la meva novia en persona, però ens vam anar coneixent i he fet amics, dels de veritat, davant de la pantalla”. Relacions que, diu, es cultiven després en persona, si vols. I precisament, aquest “si vols”, indica la llibertat que ofereixen els videojocs. Una llibertat que no minva per estar hores jugant-hi, ja que ell explica, que no és menor a la d’haver d’estudiar llibres d’escacs i jugar-hi per obligació, com va ser el seu cas anys enrere.

La conferència va acabar amb el lament de la desinformació de mitjans de comunicació i pares, i recordant que els casos extrems venen donats per problemes anteriors a l’ús dels videojocs.