El gran misteri de l'experiència musical

El nostre cervell és la porta al coneixement del món. I entre el seu amplíssim catàleg de funcions i capacitats, una d'elles comença a ser mínimament entesa pels psicòlegs, els neuròlegs i els biòlegs: l'habilitat per concebre, composar, llegir, interpretar, percebre i disfrutar la música. Però perqué resulta tan important en l'investigació de la ment estudiar la nostra capacitat per crear i apreciar la música? Senzillament perqué el comportament davant d'una composició pot ser utilitzat com a pont cap al coneixement d'altres funcions cerebrals. Els psicòlegs han profunditzat en el tema i volen demostrar que les habilitats musicals són independents d'altres capacitats intelectuals com a mitjà per accedir a través de la música al coneixement de les peculiaritats de la ment humana.
A mi sempre m'ha semblat que la música és una d'aquelles coses que més val no aventurar-se a definir, cadascú la viu des d'un punt de vista molt particular i per tant és cadascú qui omple de significat (a la seva manera) el terme. El músic Frank Zappa deia que "parlar de música és com ballar d'arquitectura...". Per tant no cal definir paraules però sí que podem teoritzar sobre l'efecte que aquesta pot causar sobre l'ànim de les persones. Sense anar més lluny es pot afirmar que una melodia pot confondre l'interpretació de la realitat. Segons demostra un estudi de A.L Bouhuys al Journal of Affective Disorders (revista de fa uns quants anyets), a un grup de voluntaris se'ls hi va demanar que jutjessin l'estat d'ànim de varis actors que posaven cares d'alegria, tristesa o indiferència. Els que escoltaven músiques tristes tendien a interpretar els rostres neutres com a deprimits, mentres que aquells que escoltaven peces alegres hi atribuien expressions de bon humor.
Fins i tot els més petits ja es relacionen des de ben aviat amb la música. Es pot afirmar que els bebés de menys de sis mesos ja saben distingir melodies afinades i desafinades i experiments realitzats amb embarassades han confirmat que els fetus responen a estímuls musicals.
Fins i tot investigadors de la Universitat de Windsor i de la Universitat de Toronto han estudiat com perceben les escales armòniques els bebes menors de sis mesos. A un grup experimental de nens se’ls va assentar a les cames de les seves mares mentres s’emetien diferents sequències de notes. Cada vegada que es produia un canvi de sequència el nen reaccionava a ell, i se’l premiava amb una joguina.
Podriem qualificar aquestes investigacions de "frikis" però si més no, serveixen per adonar-nos que l’investigació psicomusical busca obrir noves finestres cap al camí a la comprensió de la ment.