Immigració, solució o problema?

La immigració sempre és un tema que està en l’ordre del dia. Per a o per b, n’hi ha que diuen que només ens porten problemes mentre que d’altres asseguren que la seva arribada ens beneficia. Més enllà d’aquestes opinions i intentant sintetitzar la qualitat més aviat superficial d’aquestes divergències crec que la definició més encertada és que s’hauria de definir com a solució problemàtica.
La gent que es dedica a estudiar els desplaçaments migratoris asseguren que Espanya necessita d’uns 5 milions d’immigrants les pròximes dues dècades per mantenir la sostenibilitat de l’estat del benestar.
Vivim en una societat en la que les dificultats laborals, econòmiques, socials i sentimentals per concebre un fill són el pa de cada dia de molta gent. Si ens atenem als estudis econòmics podem dir que constaten que la immigració ha fet augmentar el PIB i la renda per càpita. Segons l’article de Josep Playà, “Els falsos debats sobre la immigració”, el fet migratori ha contribuit a flexibilitzar el mercat laboral i ha fet augmentar els ingressos de la Seguretat Social. I una altra dada que es presenta és que els treballadors estrangers aporten 23.402 milions d’euros d’impostos i reben 18.618 milions en serveis, segons fonts de l’Oficina del Govern. Com que estem analitzant el “problema” des de la vessant econòmica direm que els numeros indiquen que el consum de serveis socials per part dels immigrants estaria aparentment cobert amb els seus impostos.

Perqué doncs la realitat ens mostra una situació de saturació a les escoles i centres d’atenció primària, o insuficient número de beques de menjador i de pisos protegits?
En termes empresarials aquesta situació de col.lapse vindria donada per una mala gestió per part del govern. No es van preveure les consequències d’una societat cada cop més competitiva i dura. Quan de cop arriben noves notícies de les situacions incontrolables que a vegades sen’s mostren amb el tema de la immigració les polítiques d’estrangeria semblen realment un guirigall.

Però si econòmicament la solució necessita de ments brillants, en termes de convivència encara resulta més complexa. L’arribada d’una immigració a vegades en situacions de supervivència dispara totes les alarmes socials davant d’un increment de violència i vandalisme. A més, només cal donar-se una volta per certs indrets de la nostra geografia per veure com existeix aquest xoc entre cultures. La creació de barris o de zones on només i transiten persones d’altres cultures es cada cop més frequent i el govern ha de procurar cada cop més, polítiques integradores. I en relació amb aquest tema l’amenaça d’extinció del tarannà català preocupa a un país que malgrat l’actual dèficit d’infraestructures sempre ha estat capdavanter amb un savoir fer molt particular.

El tema del relativisme cultural
A més a més, en nom del multiculturalisme es poden dilapidar drets fonamentals dificils de conquerir, reflexionen algunes dones molt compromeses en l’igualtat de gènere com Pilar Rahola, especialista en el pròxim orient o Lídia Falcó advocada. L’arribada de població musulmana i la preocupació pel terrorisme islàmic posen en peu de guerra a molts col.lectius que veuen la immigració com la desmembració de la nostra societat i l’esfondrament dels pilars que la sustenten. S’ha de treballar perquè l’emprenta catalana no es dilueixi en un mar de multiculturalitat. Per aquest motiu tots els agents implicats, des de poders públics i mitjans de comunicació que són els responsables de com després puguin tractar la població aquest tema, han d’intentar establir un marc d’actuació per tal d’harmonitzar, respectar i defensar els drets de tots i garantir el futur de la societat, tan pels que venen com pels que som d’aquí.
Sobretot la tasca dels mitjans de comunicació ha de ser immensa, per tal de superficialitzar en nombroses ocasions els debats sobre polítiques, lleis i estadístiques que al fi i al cap només entenen els experts.