Tenint en compte que riure és difícil i que fer riure ho és encara més, cal felicitar a aquest còmic per a encertar tant els gags que il·lustren algunes d’aquelles accions que fem tots, en un moment o altre, amb la nostra parella i que mai acabarem acceptant. Si més no, es nota que el protagonista ha passat per programes com ara “La Cocina de los monólogos”, “Paramount Comedy”, “Boqueria 357” i “Wanted, el Show de los cómicos más buscados”. Tota aquesta experiència li ha valgut que el públic no deixés de riure en un sol moment durant tot l’espectacle.
És una funció plena de ironia i pessimisme davant les relacions amoroses i els elements que construiexen la qüotidianitat d’aquestes. No obstant, opino que es fa un abús sobre el tractament del sexe i tot el que aquest comporta. Les paraulotes i els insults, encara que siguin en un to divertit, formen una bona síntesi amb la resta del monòleg durant una estona, però quan aquests elements s’utilitzen per envair cada frase, els gags es converteixen en un pel arrogants. Està clar que aquest és l’estil que construeix a Toni Moog, un home desenfadat que dirigeix les seves obres a joves amb les hormones accelerades i, fins i tot, a aquells que consideren que encara tenen 20 anys.
Ja no hem de llegir més llibres de Jorge Bucay perquè aquest gran humorista ens simplifica la realitat d’una manera tant irreverent que no cal ni qüestionar-nos per què hi ha 160 milions de persones a Espanya que viuen soles. Vaig riure molt perquè crec que Toni Moog reuneix les qualitats que se’ls hi demana a tots aquells actors que han de tractar el tema de l’humor. Ara bé, m’agradaria reptar-lo proposant-li defensar un espectacle de les mateixes característiques per a un públic més veterà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada