La família sempre serà sagrada

Dagoll Dagom torna a aparèixer amb força a TV3 amb la seva nova sèrie: La Sagrada Família. Des del moment de la seva promoció, la sèrie ja pintava força bé, i després de cinc capítols s’han confirmat aquestes bones espectatives. La sèrie aconsegueix arrencar les rialles del públic amb els conflictes de la família Garcés, tots ells introduïts pels conflictes amb els que es troba la mare de la família, la Remei Cases (Lluïs Castell) , en el gabinet de mediació social. Tots aquests conflictes venen introduïts i relacionats amb els documentals de fauna salvatge que apassionen a un dels protagonistes de la sèrie com és en Pau Garcés (Jordi Bosch). Tots els capítols segueixen la mateixa estructura, comencen amb la presentació d’un conflicte en el gabinet de mediació social on treballa la Remei, i després aquest conflicte es veu reflectit a la família Garcés. Tot això lligat amb el documental que veu en Pau Garcés a l’inici de cada episodi de la sèrie, que a més a més els hi dóna nom. D’aquesta manera, Dagoll Dagom aconsegueix lligar els tres eixos bàsics que configuren la sèrie: per una banda el gabinet de mediació, per l’altra els problemes que tenen a casa i per últim la dèria d’en Pau amb els seus documentals de fauna salvatge. Tot i que cada capítol segueix la mateixa estructura (conflicte al gabinet-conflicte a casa-documental de fauna salvatge) en cap moment es fa pesat. L’extravegància de cada conflicte i les diferències grandioses que hi ha entre ells, fan que cada episodi sorprengui als espectador. Dagoll Dagom busca sorprendre a l’espectador anant a buscar aquell segon “gag” després del primer que l’espectador ja no s’espera. Ho aconsegueix amb situacions molt còmiques i a vegades imversemblants, però que s’apropen a situacions que a tots ens poden passar. Com el nom de la sèrie indica, la família és sagrada, i és per això que la Remei, tot i acabar sempre farta de la seva família, finalment acaba solucionant els problemes , tal i com soluciona els del gabinet de mediació social. En cada episodi, els conflictes familiars estan barrejats amb un toc picant i calent que posa l’Arnau (Ernest Collado), un company de de feina de la Remei, un advocat, examant de la Remei, que només pensa en conquistar la primera noia que se li posa al davant. Un altre dels personatges que dóna molt joc a la sèrie, tot i que surt poc, és l’Eduard (Carles Martínez) que és la parella del fill de la Remei i d’en Pau, l’Ivan (Biel Durán). El fet que un dels fills sigui homosexual dóna lloc a situacions molt còmiques amb en Pau. Tot i que vol anar de pare “progre” sempre acaba comportant-se com els animals que surten als seus documentals de fauna salvatge, cosa que provoca conflictes molt còmics a la casa de la família Garcés. La Sagrada Família es tracta d’un producte cent per cent Dagoll Dagom que de ben segur acabarà triomfant com La memòria dels Cargols, Oh Europa i Oh Espanya, entre d’altres. Joan Lluís Bozzo, que interpreta el paper del Ramoneda (cap de la Remei), ha aconseguit tornar a connectar amb el públic amb aquest panorama familiar que dóna lloc a infinitat de conflictes.