Pel·lícula: Nine
Director: Rob Marshall
Any: 2010
Després de Chicago (2002), Rob Marshal torna a la gran pantalla amb un altre drama musical: Nine, un film que gira entorn la figura de Guido, un director cinematogràfic italià que es troba immers en un dels pitjors moments tant de la seva carrera professional com de la seva vida privada.
Seductor, atractiu i amb encant; així és com definiríem Guido Contini (Daniel Day-Lewis), que encarna l’excel·lent prototip d’home italià. Rodejat de fama, dones i diners, aquest director de cinema pot presumir de tot allò que qualsevol persona anhelaria. Guido ha perdut, però, la facultat que desencadenarà una crisi en la seva vida: la genial inspiració que l’havia conduit a l’èxit. Bloquejat, sense rumb i incapaç d’escriure el guió de la seva propera pel·lícula, Guido sent la necessitat d’evadir-se de la Roma dels anys 60 i allunyar-se de l’entorn que l’havia definit durant tants anys.
Però el que marca la història d’aquest director a punt de fracassar són, sens dubte, les dones que l’envolten. No podem entendre Guido sense la seva relació –intensa i diferent a cada ocasió– amb cada una d’aquestes dones interpretades, a més, per actrius de gran talla com Nicole Kidman, Sophia Loren, Marion Cotillard, Penélope Cruz o Kate Hudson.
Cada actriu protagonitza una actuació, una escena de la pel·lícula en què presenten el seu personatge o la seva relació amb el cineasta italià. Les interpretacions de Marion Cotillard –la muller de Guido– i Penélope Cruz –que es posa en la pell de l’amant de l’italià– són les que ressalten per sobre les altres tant pel que fa al paper que encarnen dins la història com a l’espectacle musical amb què ens adeliten.
Les impactants i espectaculars peces musicals que ens ofereix Nine, ajuden a explicar el fil narratiu de la diegesi però no condueixen la història. De totes les actuacions, la que recull millor l’essència de Guido Contini és “Be italian”, cantada i ballada per una sorprenent i explosiva Fergie –la veu del grup de hip&hop Black Eyed Peas–.
En efecte, sembla ser que els clàssics de Broadway són un dels referents de Marshall: si fa vuit anys va provar sort amb Chicago de Bob Fosse, ara ho ha tornat a fer amb l’adaptació cinematogràfica del musical Nine de 1982. Bob Marshall pretén explicar-nos una història sobre la soledat, una història que retrata aquelles persones que, aparentment, sembla que ho tinguin tot, però que, mica en mica, van rovellant-se per dins. I així és Guido Contini, tot el contrari del que apunten les aparences: la por, la inseguretat i el dubte se’l mengen per dins.
Director: Rob Marshall
Any: 2010
Després de Chicago (2002), Rob Marshal torna a la gran pantalla amb un altre drama musical: Nine, un film que gira entorn la figura de Guido, un director cinematogràfic italià que es troba immers en un dels pitjors moments tant de la seva carrera professional com de la seva vida privada.
Seductor, atractiu i amb encant; així és com definiríem Guido Contini (Daniel Day-Lewis), que encarna l’excel·lent prototip d’home italià. Rodejat de fama, dones i diners, aquest director de cinema pot presumir de tot allò que qualsevol persona anhelaria. Guido ha perdut, però, la facultat que desencadenarà una crisi en la seva vida: la genial inspiració que l’havia conduit a l’èxit. Bloquejat, sense rumb i incapaç d’escriure el guió de la seva propera pel·lícula, Guido sent la necessitat d’evadir-se de la Roma dels anys 60 i allunyar-se de l’entorn que l’havia definit durant tants anys.
Però el que marca la història d’aquest director a punt de fracassar són, sens dubte, les dones que l’envolten. No podem entendre Guido sense la seva relació –intensa i diferent a cada ocasió– amb cada una d’aquestes dones interpretades, a més, per actrius de gran talla com Nicole Kidman, Sophia Loren, Marion Cotillard, Penélope Cruz o Kate Hudson.
Cada actriu protagonitza una actuació, una escena de la pel·lícula en què presenten el seu personatge o la seva relació amb el cineasta italià. Les interpretacions de Marion Cotillard –la muller de Guido– i Penélope Cruz –que es posa en la pell de l’amant de l’italià– són les que ressalten per sobre les altres tant pel que fa al paper que encarnen dins la història com a l’espectacle musical amb què ens adeliten.
Les impactants i espectaculars peces musicals que ens ofereix Nine, ajuden a explicar el fil narratiu de la diegesi però no condueixen la història. De totes les actuacions, la que recull millor l’essència de Guido Contini és “Be italian”, cantada i ballada per una sorprenent i explosiva Fergie –la veu del grup de hip&hop Black Eyed Peas–.
En efecte, sembla ser que els clàssics de Broadway són un dels referents de Marshall: si fa vuit anys va provar sort amb Chicago de Bob Fosse, ara ho ha tornat a fer amb l’adaptació cinematogràfica del musical Nine de 1982. Bob Marshall pretén explicar-nos una història sobre la soledat, una història que retrata aquelles persones que, aparentment, sembla que ho tinguin tot, però que, mica en mica, van rovellant-se per dins. I així és Guido Contini, tot el contrari del que apunten les aparences: la por, la inseguretat i el dubte se’l mengen per dins.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada