SALVADOR CASANOVAS I MARTÍ, nascut a Montcada i Reixac el 9 de setembre de 1927. Es va llicenciar en Dret per la Universitat de Barcelona i va exercir l'ofici d'advocat fins fa poc més de deu anys. Va ser defensor d'en Jordi Pujol, ex-president de la Generalitat, quan va ser processat; tot i que no va poder dur la seva defensa al consell de guerra on el jutjaven perquè només podia ser duta per un militar. Va defensar altres polítics catalanistes davant del Tribunal d'Ordre Públic franquista i, als anys setanta, va participar en la creació de la Taula d'oposició catalanista al franquisme; amés de coordinar la majoria de les activitats culturals nacionalistes patrocinades per Jordi Pujol.
Va ser membre fundador de Banca Catalana, de la qual va ser conseller fins la seva crisi. També va presidir durant diversos anys el consell d'administració del banc filial de Catalana, el Banco de Barcelona. Al llarg del seu recorregut professional, ha fet d'asessor dins del món de les finances, amés d'haver ocupat càrrecs de lletrat a diverses empreses industrials catalanes.
Assegut a la butaca on llegeix cada dia el diari, m’explica la seva experiència i aprofito l'evinentesa perquè em faci un breu balanç de la política catalana actual.
De tots aquests anys, ara mateix quin és el primer record que li vé a la ment?
La intensitat que va arribar a tenir l’activitat anti-franquista. Hi havien moltes iniciatives i molta gent disposada a fer coses per a rebel·lar-se en contra de la dictadura. És una cosa que feia goig de veure i que motivava molt. De fet, això és el que recordo amb més il·lusió.
Quan van començar totes aquestes activitats? Abans o després de la mort de Franco?
Abans. Quan jo encara era estudiant de la facultat de dret, ja hi havien moltes activitats catalanistes, sobretot en el món de la literatura. Hi havia gent que venia d’altres facultats, de medicina o filosofia, i ens reuníem tots. D’allí van néixer iniciatives en defensa de la llengüa, com la creació de la revista Curial.
Va ser en aquestes reunions on va conèixer Jordi Pujol?
Això mateix. Ell estudiava medicina i venia a la facultat de dret perquè era allà on hi havia més ambient catalanista.
Què és el pitjor que recorda d’aquells anys?
La violència del règim. Les detencions, les pallisses etc. A la meva facultat funcionaven uns locals del SEU (Sindicato Español Universitario) on apallissaven a la gent que arraplegaven. Hi va haver nois severament ferits. Sense comptar evidentment la dura repressió de la policia. Per això havíem d’anar molt en compte quan celebràvem les reunions clandestines.
Com va anar que decidís defensar els presos polítics del règim?
Eren gent acusada injustament i se’ls havia de defensar en un tribunal especial, el tribunal del Republic, un tribunal d’execpció que en comptes d’impartir justícia, castigava la gent. Era una institució molt repressiva.
Els que van decidir realitzar aquesta tasca, varen tenir problemes a l’hora de dur a terme la seva activitat?
Jo com a advocat no vaig tenir mai cap problema. Mai vaig fer res que els pogués donar la oportunitat de sancionar-me. Això si, generalment el clima era de por i fer aquesta feina comportava un cert risc.
Quanta gent diria que va defensar durant aquells anys? I de quines ideologies eren?
Bastanta, la veritat, i molts eren polítics. Recordo que vaig defensar gent molt diversa entre sí, amb ideologies molt oposades. Republicans, comunistes i fins i tot religiosos. Des d’Ernest Lluch fins el mossèn Josep Dalmau.
Com va anar el cas d’en Jordi Pujol?
Ell en comptes de ser jutjat al Republic, el van processar en un consell de guerra militar. Com que era un personatge oficial i de bastant renom en el seu moment, van aprofitar per atacar-lo com tan com van poder. Llavors jo no podia actuar al tribunal, eren els militars qui designaven un oficial.
Quina va ser doncs la seva tasca en el procés?
Jo el vaig aconsellar i el vaig orientar, a més d’intervenir en totes les gestions paral·leles al judici. En Pujol sosté que li vaig estalviar un any de presó. De fet, és gairebé segur, perquè parlant amb el fiscal militar, vaig aconseguir que li rebaixessin la petició de pena. D’aquesta manera, la condemna va ser més lleu.
Parli’m de la taula d’oposició catalanista al franquisme. Quan la van crear i en què consistia?
Nosaltres en dèiem la taula rodona. La vam fundar aproximàdament a l’època de la Caputxinada. La idea va ser reunir a gent dels diferents partits d’oposició al franquisme per a què parlessin entre ells i així acordar iniciatives conjuntes per a lluitar en contra de la dictadura.
Pel que fa les activitats culturals catalanistes, quan van començar?
L’activitat cultural s’ha fet sempre. Ara mateix, el dia 7 d’abril es publica un llibre en el qual he participat, redactat per un historiador molt trempat que es diu Duran, i que parla de la història dels moviments catalanistes. Aquesta activitat no l’hem abandonat mai, sempre hi ha hagut gent disposada a crear nous projectes i iniciatives en sentit polític, concretament d’oposició. També hi havia gent disposada a invertir diners en subvencions a escriptors per a que fessin un escrit o un estudi relacionat amb el catalanisme.
Com valoraria el procés que ha fet Catalunya des de llavors?
Bé, per començar he de dir que nosaltres no hem sigut els únics, no tenim l’exclusiva de res. Som un més d’entre altres. Hi han hagut moviments tan abans com després del franquisme, per tant, no hi ha ningú que s’endugui el mèrit. Això mostra la riquesa política del país. S’han fet moltes coses, però també se n’ha deixat de fer d’altres perquè han fracassat. I el país està com està.
Faci'm una breu valoració de la situació actual de la política catalana.
La meva opinió és que falten polítics de categoria. En aquests moments la gent està massa dedicada a guanyar unes eleccions i a repartir-se uns càrrecs; més que no pas pensar en quins són els problemes de fons de la política del país. El polític s'ha convertit en una mena de professional.
Per tant diria que falten polítics d'abans amb iniciatives noves?
Si, amb més personalitat. També amb una ideologia i mentalitat diferents, i sobretot amb més valors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada