Jorge Luís Marzo: “El model que ha triomfat és la privacitat i la intimitat”

El dia d’avui, 10 de març, ha començat amb molt fred. En algunes zones de la ciutat de Barcelona encara s’hi pot trobar neu, però no és el cas de plaça Catalunya. Al centre de la ciutat es troba la Universitat Ramon Llull on aquests dies es fan conferències sobre la comunicació i els joves en motiu de les XVI Jornades de Comunicació Blanquerna. A les dotze en punt del matí, David Casacuberta, professor de filosofia de la ciència a la UAB i assagista, i Jorge Luís Marzo, curador, escriptor i professor a Elisava/UPF, han ofert una conferència a l’aula 201, la més gran d’aquesta facultat. L’acte tractava d’ “Els joves i el mòbil: oci, comunicació personal i nous usos professionals”. L’encarregat de moderar el debat ha estat Daniel Aranda, professor titular de la UOC.

La conferència, seguint el ritus del dia anterior, ha començat amb deu minuts de retard. Es tracten dels minuts de rigor perquè els alumnes puguin fer fotografies tranquil·lament i els convidats preparin el seu power-point. Casacuberta ha obert l’acte donant una peculiar definició de mitjà tàctic: “idea de tecnologia complicada”, amb la qual “el ciutadà s’apodera dels mitjans de comunicació massius per qüestionar els que estan al poder”. És a dir, a través del mòbil cada persona pot apropar la seva posició i expressar les seves intencions sobre quelcom, a la resta de ciutadans, per tal de fer campanya. Això es dóna, sobretot, des del punt de vista polític. Les característiques dels mitjans tàctils és que “són barats, fàcils d’utilitzar, descentralitzats (qualsevol ho pot utilitzar) i massius (ens podem apropar a molta gent)”. Altres factors que impulsen la venda d’aquests aparells són la popularitat que ha guanyat entre el jovent i el preu és relativament econòmic per unes butxaques sensibles. A més, “ofereixen una gran portabilitat, discreció, accés a Internet i geocalització, tant via operador com via GPS”. Per tant, si succeís algun fet greu, com la desaparició d’una persona, es podria rastrejar el seu mòbil per localitzar-la. Aquest factor, però, és un motiu de neguit ja que “ens hem quedat sense privacitat perquè estem totalment registrats al carrer, a Internet, al mòbil...”. Aleshores, l’anomenada societat transparent proposa que nosaltres, els vigilats, també controlem als que ens vigilen. De manera que ens anem vigilants els uns als altres a través de la nova tecnologia. Aquesta podria esdevenir la part fosca dels mòbils tàctils, com també ho va ser l’atemptat terrorista d’Atocha, ja que les explosions es van produir amb un mòbil com a detonador, tal com a recordat el professor de filosofia de la ciència. Els inconvenients més destacats dels mòbils tàctics són “la privacitat, la fiabilitat, la propietat de dades i la jurisdicció”, segons ha constatat Casacuberta.

“Què vol dir mobilitat? Som més mòbils que abans? El segle XX s’ha mogut a través d’un mite molt fort: la velocitat. En el segle XXI això s’ha convertit en mobilitat”. Amb aquesta reflexió Jorge Luís Marzo ha començat la seva explicació. Les fotografies que anava mostrant a tota la sala eren de construccions on es diferenciava l’espai públic de l’espai privat. És la idea que més ha remarcat durant la mitja hora que quedava. Els joves hem canviat els nostres hàbits a gran velocitat a causa de les noves tecnologies. Actualment, la preocupació que es respira entre la joventut és “com puc portar la meva intimitat en un espai públic?”. S’han trencat les barreres, perquè el que abans reconeixíem com a espai privat ara ho tractem com a espai públic. “Poc a poc, al portar la intimitat cap als espais públics el que fem és no reconèixer aquest espai com a privat”. És a dir, com que pengem fotografies i comentem cada passa que realitzem a través de les xarxes socials, sigui via mòbil o via ordinador, ens estem privant de la nostra pròpia intimitat. Això, però, s’ha d’aplicar a cada cas personal, ja que encara queda molta gent que no penja la seva quotidianitat a les xarxes. I així ho ha aclarit Marzo, dient que “les tecnologies no venen amb un ús predeterminat, sinó que cada un en fa el seu ús personal”. Es tracta de la cultura “Do it yourself”, que cadascú ho faci pel seu compte.

Actualment, “en els espais públics gestionem la nostra intimitat com nosaltres volem”. Per aquest motiu “el model que ha triomfat és la privacitat i la intimitat”. Oferir la nostra vida personal està a l’ordre del dia. És el que viuen els joves i, a curt termini, és el que acabarem vivint.