Reconec que sóc jove, però també admeto que cada vegada més entenc els “adults” que diuen que les coses estan canviant massa, que abans tot era millor. Des de temps immemorables hi ha hagut la teoria que els mitjans reflecteixen el que és la societat... O és al revés? Som nosaltres qui pensa i decideix a partir del que surt als mitjans? Crec que és una pregunta que mai podré contestar. Sigui com sigui, la societat ha canviat molt, i els mitjans també. Aquest diumenge arribava Jordi Évole, ‘el Follonero’ amb Salvados a la Sexta, que amb el temps, ha passat de ser un programa d’humor a ser una crítica a la societat molt encertada. Una evolució totalment a la inversa del que es pot veure a la televisió. Els periodistes Olga Viza i Iñaqui Gabilondo n’eren els convidats, en un programa amb un joc de paraules: És un país per vells periodistes? “Un rostro bello llama la atención. ¿Pero para qué?¿Para explicar qué?”; un resum perfecte fet per Olga Viza del món audiovisual d’ara. És més important allò interessant que no pas allò important, i si la gent vol veure bellesa, s’ha de col·locar una presentadora jove i amb un físic espectacular, tot i que no expliqui coses importants. CNN+... Crec recordar que era un canal de notícies, però poso la televisió i veig que ara no expliquen el que passa al món durant 24 hores, sinó el que passa en una casa de La Sierra. Hi deuen passar coses molt importants... o interessants? És curiós que amb el tancament d’un canal rigorós, Gabilondo s’hagi convertit en el símbol del debat de l’essència del periodisme. Quan hi havia un canal de notícies ningú el trobava interessant, però ara tothom pensa que era important. El que m’entristeix més és que jo ja gairebé no sé el que és important, sóc el principi d’una generació que potser amb el temps no sabrà què són reportatges sobre guerres o filtracions secretes a la Casa Blanca, però que sí coneixerà molt bé qui és la nova amant de Jesús Janeiro. Una cosa realment in... teressant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada