Alba Pastor
Té 19 anys i és de Barcelona. Actualment està estudiant Llenguatge de Signes en Català (LSC) a la ciutat comtal. Fa dos anys es graduà com a Auxiliar d’Infermeria i exercí com a tal a l’Hospital de Nens. Allà va descobrir que no s’hi volia dedicar professionalment a allò i decidí estudiar el Llenguatge de Signes.
Curiositat, pura curiositat. Fa un any vaig assistir a una conferència a Girona sobre les necessitats socials de les persones sordes i vaig veure les dificultats que tenen davant d’una societat com la nostra. Em va interessar el tema i vaig dir-me, perquè no estudiar com es comuniquen?
Els teus professors són oients, o persones sordes?
Tots són sords. Menys la secretària i la directora de la fundació on jo estudio. Elles són oients, però també saben el Llenguatge de Signes.
Doncs, quan vas començar a estudiar no, sabies l’idioma. Com els entenies?
Perquè s’expliquen molt bé, i no els hi cal escriure res per tal que t’assabentis del que diuen. Tot t’ho expliquen amb gestos. Al principi, es tractava una mica de jugar a fer mímica. El professor feia algun signe i els alumnes havíem d’endevinar què volia dir.
És un curs suficient per a conèixer en la seva totalitat aquesta llengua?
No, amb un sol curs no ho aprens tot. Hi ha diversos nivells, concretament quatre. El primer, que és el que jo actualment estic cursant, on aprens les coses bàsiques. Pots entendre per sobre un diàleg i construir alguna frase, però no podries mantenir una conversa fluida.
Penses, doncs, en un futur, continuar estudiant-lo?
Sí, vull acabar els quatre nivells, però no em vull centrar únicament en el Llenguatge de Signes Català, vull saber-ne més idiomes.
Ah, que no es tracta d’un únic idioma universal?
No, i tant que no. N’hi ha molts: Castellà, francès, anglès…
I hi ha molt canvi entre ells?
Molt. El 98% dels signes canvien en cada llengua.
Malauradament, en el dia a dia, tenim molt poc en compte que existeixen persones sordes. Creus que reben el recolzament necessari per integrar-se en la societat?
No, jo crec que no. Per exemple, quan una persona oïdora, com nosaltres, està esperant el tren a l’estació, i aquest tren va amb retard, escolta per megafonia aquesta informació. En canvi, una persona sorda, a menys que hi hagi panells on ho indiqui, difícilment podrà saber que el tren circula amb demora. No dic que siguem una societat mal educada i egoista, que potser sí, però ens fixem molt poc en les dificultats de la minoria, en aquest cas, de la comunitat sorda.
Els teus professors t’han explicat com els afecta ser sord?
Sí, i ara veig clarament que els oients i els sords vivim a mons diferents. Per exemple, molts sords diuen haver volgut estudiar psicologia, dret, bomber… i no haver pogut per la seva sordesa. De fet, molts són artistes, estudiants de belles arts, un espai on tot és molt més visual.
Es obvi doncs que hi ha una gran separació entre aquests dos móns que tu dius…
I tant, la majoria de sords es relacionen amb persones també sordes (80% sords i un 20% oïdors). La comunicació entre sords i persones oïdores és molt difícil. Tot i que molts saben llegir els llavis, la comunicació és molt avorrida. Diuen que es podrien comunicar i entendre’s, però els hi costaria molt establir una conversa fluida i amb contingut. No compensa.
Com s’ho fan per estimar, xafardejar…en silenci?
Poden fer el mateix que nosaltres, però no tenen tanta privacitat. És molt difícil la intimitat perquè el món dels sords és molt petit. Tothom acaba assabentant-se de les coses, és molt difícil parlar en públic sense que la gent sàpiga de què parles. Molts s’enfaden i criden, quan se’ls envaeix la intimitat en públic…
La majoria dels sord són també muts. Com s’explica que puguin cridar, doncs?
L’expressió no es la mateixa per tots. Uns sords són més delicats que altres quan signen, altres tenen una gran riquesa de gestos i n’hi ha d’altres molt barruers! Però, en general, són molt sorollosos per tot, no tan sols quan parlen…
A si?
N’hi ha que riuen molt fort, arrosseguen les cadires, xarrupen la sopa, o fan sorolls amb la boca quan masteguen. El moviment corporal és molt fort, molt agressiu, no tenen control. Se’n adonen perquè la gent oïdora els hi avisa.
Vistes les quantioses dificultats, alguna cosa que envegis de les persones sordes?
La iniciativa i la claredat alhora de dir el que volen dir. Les persones sordes tenen desenvolupades capacitats que els oïdors no desenvolupem. Els oïdors, quan volem dir alguna cosa delicada, o que ens és incòmoda, deixem anar molta palla abans de dir-la. En canvi, els sords deixen anar el que volen dir i després, donen les explicacions. Són molt més directes.
Per Jara Laliena
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada