Les XVI Jornades de Comunicació Blanquerna tanquen el seu cicle de conferències amb un convidat d’honor: Joan Manuel Tresserres, conseller de cultura i mitjans de comunicació de la Generalitat de Catalunya, que delecta els estudiants amb una explicació sobre com s’està impulsant el consum mediàtic i cultural dels joves de Catalunya. Miquel Tresseres, degà de la FCB presenta amb interès la sessió, que porta com a títol “La cultura mediàtica dels joves: la política de la Generalitat”.
El conseller comença fent referència a l’extranya relació del sistema de comunicació amb la política, posicionant-se com a defensor d’aquesta última. Creu que la informació és una condició necessària pels joves estudiants de comunicació, però no suficient per a la seva formació. Darrerament hi ha hagut una creixent abundància d’informació però, sense saber ben bé perquè, no s’ha sabut valorar-ne el contingut ni tractar-lo correctament. Així doncs, insisteix sobre el fet que, com a futurs comunicadors, els estudiants han de formar-se per a poder tractar la informació d’una manera intel·ligent i culte que permeti transmetre-la de manera intel·ligible als que no són experts. Afegeix que el millor lloc per a adquirir aquesta formació són els anys a la universitat.
Tesserres explica que un àmbit molt important d’aquesta etapa és la importància de tenir una dieta cultural adient i responsable. Molts joves han pres el mal hàbit de substituir formes tradicionals de cultura, com la lectura per exemple, per les noves tecnologies de la informació. Assegura que l’acquisició de cultura a través dels mitjans tradicionals és molt important. Si que és veritat que les noves tecnologies poden aportar coses noves, però tenir-les com a únic recurs ho considera una actitut irresponsable.
En resposta a tot això, explica que el govern ha apostat per la digitalització de la cultura, però amb la finalitat de que se’n faci un ús complementari. L’iniciativa, doncs, es basa en adaptar la cultura tradicional a la tecnologia creant nous gèneres i formats, com seria el cas de l’ebook.
Seguidament passa a parlar de l’àmbit polític i del seu paper en tots aquests canvis. Joan Manuel Tresserres fa referència a un fet imminent en la societat d’avui en dia. I és que actualment, la política és objecte d’un descrèdit profund, fins al punt que els polítics han creat una manera de fer que ells allunya de la gent. Un dels problemes és la convivència del sistema polític amb els mitjans. Sobretot el fet que el poder els hagi pres com a propis fomentant-ne el caràcter anecdòtic i d’espectacle i deixant a l’ombra l’altra cara de la informació, que evidentment també és important. El problema és que d’aquesta informació s’extreuen unes conclusions generalitzades de la política que són nefastes.
El conseller reconeix que el sistema polític n’és el responsable en gran part. També diu, però, que els mitjans tampoc tenen una rutina de treball que permeti tractar la informació de manera adient. El sistema dels mitjans no es sotmet mai a prova. Això fa que molts polítics se’n aprofitin per a difondre política de la manera que ells volen, cosa que no té un efecte neutre, sinó reaccionari. “I això no es pot permetre”, reafirma. El que queda clar és que aquesta dependència dels mitjans amb la política ha provocat un desencís i un descrèdit del sistema per part de la societat.
Davant d’aquest problema i tenint en compte les dificultats d’adaptació del sistema amb les noves tecnologies, el govern ha decidit canviar la situació duent a terme tota una sèrie subvencions i plans per a fomentar la cultura en la societat. Aconseguir que hi hagi una mirada desacomplexada de la cultura del país. Un exemple és el pla de foment de la lectura, una campanya modesta però efectiva i que ha aconseguit augmentar les xifres inicials un 15% més. Una altra iniciativa, i que ha tingut molt de renom darrerament, són les subscripcions gratuïtes als joves que fan 18 anys per a fomentar la fidelització als mitjans. Tresserras fa referència a una tercera iniciativa, el pla d’equipaments culturals, pendent d’aprovació per la setmana vinent, que estableix la cultura com un eix fonamental de les polítiques socials. El principal objectiu d’aquest és proporcionar a tot el territori català, els béns i equipaments culturals necessaris accessibles per a tothom pel que fa la distància. El conseller aprofita l’evinentesa per a revelar algunes altres iniciatives que tenen com a principal objectiu treure el màxim rendiment del patrimoni cultural català, i que el govern es planteja tirar endavant.
El conseller Tresserres conclou la seva explicació afirmant que, tant la cultura com la comunicació són un sector econòmic molt potent, capaç de transferir el factor de modernització i evolució a tota la societat. S'espera, doncs, que totes aquestes reformes siguin efectives.
divendres, 12 de març del 2010
La cultura mediàtica dels joves: una nova perspectiva de futur
dijous, 11 de març del 2010
L’era digital s’aplica també al mercat editorial: L’e-book i la nova manera d’entendre la lectura.
Primerament ha començat Ernest Folch amb la presentació del projecte que engloba l’e-book i els arxius que es descarreguen en pdf per a llegir. Afirmava que hi ha hagut molta inversió tecnològica en aquest aparell, ja que presenta unes característiques que el fan únic en el mercat: pesa 138 grams i no cansa a la vista perquè necessita la llum natural per a poder llegir-lo. En quan als llibres digitals, s’aposta molt pels continguts i s’escull amb cura cada títol am els editors. El cost d’aquests arxius serà baix i estarà protegit de manera que no es pugui piratejar: el lector podrà passar-lo a altres e-books només sis vegades. Amb aquest gran projecte pioner, Leqtor.com vol situar-se com una de les empreses més competitives a Espanya de la venta especialitzada de llibres digitals exclusivament on-line. Després de detallar les característiques de l’aparell també ha sentenciat com a conclusió al discurs una nova manera d’entendre l’acció de llegir. Fer-ho ja es desprèn del concepte de suport com el llibre i es contempla en l’acció en si de llegir.
Fèlix Riera, ha parlat de d’un punt de vista no tant tècnic i ha centrat més la seva exposició en els joves i el mite de que no llegeixen. Ha enumerat tres punts clau per a fomentar la lectura els quals són la educació, el paper dels elements de mediació i el salt tecnològic com a mitjà i no com a fi en si mateix.
Poc després ha prosseguit parlant sobre la futura estratègia que adoptaran les editorials amb aquests canvis tan brutals: principalment potenciar molt més la seva imatge de marca i deixant els autors una mica més en segon terme ja que, la seva obra seria explotada des d’una vessant més multicanal.i comercial al desplegar-se a ser adaptada a totes les possibilitats que ofereix la tecnologia 2.0
Ernest Folch: “La indústria editorial ha de digitalitzar tota la seva oferta”
Nous valors del fotoperiodisme: una alternativa per a la supervivència de la professió
La crisi del periodisme documental i la necessecitat d’adaptar-se a l’aparició de les noves tecnologies, són alguns dels punts que s’han tractat a la conferència “Nous valors del fotoperiodisme” celebrada el tercer dia de les XVI Jornades de Comunicació Blanquerna.
Amb la professora Sandra Balcells de moderadora, els estudiants de la facultat han pogut gaudir de les experiències de tres fotògrafs que, malgrat ser encara molt joves, destaquen per la immensa qualitat dels treballs que han realitzat fins ara.
Comença a intervenir Mattia Insolera, un jove fotògraf italià autor del reportatge “Drets Naufragats", un treball sobre les tripulacions dels vaixells de càrrega abandonades pels ports d’arreu del món.
Insolera comença explicant la seva experiència en la professió. Al 2005 comença a treballar a l’agència Grazia Neri, fundada l’any 1997 i considerada una de les més importants del món. Aquest any 2009, però, l’empresa va fer fallida a causa de la crisi. El fotògraf explica que una de les raons per les quals va tancar va ser a causa de la irrupció d’aficionats i semiprofessionals a Internet que regalaven o venien les fotografies a un preu molt barat.
La professió va començar a decaure amb l’arribada dels aparells digitals. Abans, només un fotògraf professional podia disposar de les eines necessàries per a realitzar un treball fotogràfic de qualitat; actualment, però, aquesta nova tecnologia està a l’abast de tothom permetent fer treballs d’alta qualitat comparables als d’un professional.
Insolera llegeix un fragment d’un editorial de la revista Ojo de Pez que assegura que el va fer reflexionar molt sobre la professió. A partir d’aquest planteja una qüestió molt important: davant la irrupció de les noves tecnologies, com un professional pot aconseguir despuntar respecte tots aquests photoamateurs? Mattia Insolera explica que la solució més encertada és la conceptualització de la fotografia documental. Actualment s’ha caigut en l’error de tornar a la fotografia estríctament de qualitat, deixant de banda el concepte. Segons ell, el valor fotogràfic mai no hauria de fer ombra al concepte del missatge que es vol transmetre a través d’una imatge.
Edu Bayer, fotògraf col·laborador a diaris com El país i El público, considera que actualment s’està abandonant la batalla per la informació gràfica. El text s’està sobreposant a les imatges i això es deu en part al fet que la gent que decideix en aquests temes no són experts. Distingeix tres elements bàsics que fan que una fotografia surti en bones condicions al diari. En primer lloc, que hi hagi fotògrafs bons i que treballin bé. En segon lloc, que hi hagi un bon editor que sapiga bé on colocar les imatges segons el tipus de text i espai disponible. I finalment, un bon maquetador.
Avui en dia, el problema que hi ha és que molts diaris confien en la presència de les agències als esdeveniments, d’aquesta manera s’estalvien enviar-hi un fotògraf de la casa. El progressiu augment del nombre d’agències, doncs, provoca una disminució de fonts d’informació que fa que la fotografia perdi valor i es caigui en la monotonia.
Bayer assegura que l’elaboració de projectes és una bona alternativa per recuperar la professió dels fotògrafs. Aquests serveixen per a elaborar continguts en profunditat, això si, requereixen molt d’aprenentatge previ i anar adquirint experiència. Avui en dia ja hi ha molta informació. S’ha d’anar més enllà, intenar elaborar discursos rics, donar missatges més profunds per aportar alguna cosa més que la informació en sí mateixa.
Està d’accord en què cal adaptar-se als nous formats, estar obert a tot. Només així es podrà tornar a treure rendiment de la fotografia documental. I pels que vulguin despuntar a l'hora de fer fotografies, han de desenvolupar un esperit crític i saber aportar elements personals.
Lourdes Basolí, exalumna de la FCB i autora d'un treball molt valent i arriscat sobre la violència als carrers de Caracas, la capital més perillosa del món. Basolí explica als estudiants com va canviar la seva vida després de realitzar aquest reportatge. Assegura que marca la diferència en la feina d'un fotògraf, a part de la coherència formal, és el llenguatge propi. "Fotografiar la realitat des de dins, a través de l'experiència d'un mateix, amb tot el cost emocional que això comporta", explica.
La conferència acaba amb un cert clima s'incertesa sobre quin serà el futur del fotoperiodisme. Els tres convidats animen als interessats a seguir els seus passos a treballar amb il·lusió per a aconseguir els seus objectius al·legant que, malgrat el panorama, la seva feina els apassiona.
“La premsa ha contaminat l’essència de les fotografies”, segons el fotògraf Mattia Insolera
Per Helena Novellas
La fotografia com ha mitjà gràfic de comunicació ha perdut el valor conceptual i també està marcat per una estètica lletja. Així de taxatiu es va mostrar el fotògraf italià, Mattia Insolera durant la seva ponència a la primera taula rodona de l’últim dia de les Jornades Blanquerna a la Facultat de Ciències de Comunicació. En una aula plena de gom a gom, Insolera, acompanyat per dos fotògrafs i ex alumnes de la Facultat, Edu Bayer i Lourdes R. Badolí, van repassar les seves trajectòries professionals que els ha portat a retratar centenars de recons recòndits del món, des d’ Indoxina fins a Venesuela. Bayer lamenta que la decadència que viu el món de la fotografia i acusa, directament, a la premsa. Segons Bayer “la premsa menysprea la feina dels professionals de la imatge, no et donen la possibilitat de créixer com a professional”. Per això, reclama “experiència i coherència” en la selecció de les fotografies que formaran part d’un diari o revista. Tres perfils professionals “molt diferents, però que comparteixen un tret comú: la perseverança” en un ofici “no sempre fàcil”, segons ha assegurat la moderadora de la tertúlia, la professora Sandra Balsells. A més, els tres conferenciants han assegurat durant un discurs molt proper al públic, que amb l’experiència professional han aprés que la dificultat fotogràfica no és “tècnica” sinó “espiritual”. Lourdes R. Badolí ha detallat que “és difícil aconseguir un llenguatge fotogràfic propi” i a partir d’un emocionat discurs sobre la seva trajectòria professional a Venesula, país que “adora”, ha començat a “descobrir el poder que li atorga la càmera” . Per això, tots ells han decidit traspassar les fronteres catalanes i buscar el seu llenguatge fora del país. Per Badolí, “ el cost emocional marca la diferència entre els professionals”.
Els tres protagonistes de la conferència, van completar els seus discursos amb uns emocionants, breus i treballats vídeos amb alguns dels seus treballs més importants. L’aplaudiment final, després d’hora i mitja d’exposició, va deixar clar que el conjunt de la tertúlia havia estat tot un èxit.
Joan Manel Tresserres aposta per la digitalització de la cultura sense renunciar a les formes tradicionals
La bona relació entre ambdos s’ha vist clarament des del principi i, fins i tot, el degà s’ha atrevit a aclarir en to humorístic que no els unica cap relació de parentesc sinó una gran amistat. Acte seguit, els alumnes han aplaudit efusivament al convidat i aquest s’ha sorprès perquè “no és molt habitual que s’aplaudeixi a un membre del govern abans de començar” i que els seus companys no el creurien quan els ho expliqués. Després d’aquest amè començament de la conferència, Joan Manel Tresserres ha entrat en matèria destacant en primer lloc, la importància d’una bona formació dels joves a la Universitat. A més, també ha fet referència a la gran quantitat d’informació que hi ha en el món on vivim i que, precisament, aquesta formació és la que ha de permetre als futurs comunicadors convertir la informació en coneixement per a la societat. Aquesta reflexió l’ha portat a profunditzar en el tema del consum cultural dels joves. Sobretot, ha destacat que la disponibilitat de continguts audiovisuals a través de diferents plataformes substitueix l’adquisició de coneixements a través de la lectura. En conseqüència, estan impulsant des de fa dos anys un projecte des de la Generalitat que ofereix la possibilitat als joves que fan 18 anys de subscriure’s gratuïtament a un diari o revista durant un període de temps limitat. Tanmateix, ha afirmat que també s’aposta per la digitalització obrint nous portals a Internet encara que, segons el conseller això donarà lloc a gèneres informatius híbrids. A més, Joan Manel Tresserres també ha fet referència al fet que les noves tecnologies faciliten fer la informació de manera més ràpida i que això ha de fer que els periodistes tinguin més temps per reflexionar i no al contrari.
Després d’aquesta primera part, s’ha centrat en explicar les relacions entre la política i els sistemes de comunicació. Ha fet especial èmfasi al descrèdit actual dels polítics i el paper que juguen els mitjans en fer de la política un espectacle. Tresserres ha afirmat que la responsabilitat és del sistema polític però que els mètodes de treball dels mitjans no són els adequats per servir a la ciutadania. Per acabar, ha fet referència a la cultura altra vegada però de manera més general. Ha exposat les diferents ajudes i subvencions que proporciona la Conselleria i a més, ha declarat que “Catalunya ha de tenir una mirada desacomplexada de la seva pròpia cultura sense desatendre la cultura internacional”. En aquest punt de l’acte, el conseller ha enumerat tots els projectes que tenia en marxa i això ha provocat que els assistents anessin marxant discretament de la sala, ja fos per avorriment o perquè s’acostava l’hora de dinar. Seguidament, s’ha iniciat el torn de preguntes en el qual molts alumnes volien participar però finalment els afortunats han estat sis estudiants. L’acte ha acabat amb un gran aplaudiment per part del públic assistent.
Els fotoperiodistes encara tenen molt a mostrar
La primera conferència de l’últim dia de les Jornades Blanquerna comença amb deu minuts de retard a l’aula 202. La moderadora és Sandra Balsells, fotoperiodista i professora de
L’acte comença amb el projector sense funcionar bé, però un cop solucionat el tema, la moderadora ha començat agraint la visita dels tres professionals i dels assistents i ha demanat que seguessin els nerviosos alumnes que estaven de peu fent fotografies perque tapaven la visió del públic. Així, la professora de la facultat ha començat explicant la trajectòria professional dels conferenciants i ha donat el torn de paraula a Mattia Insolera qui, en castellà i amb accent italià ha començat parlant de la seva experiència a l’agència Grazzioneri i també de la crisi editorial que s’està vivint en aquest àmbit, ja que els fotògrafs venen o regalen les seves fotos per Internet, el que fa que moltes agències es descarreguin les fotografies directament de la web sense haver de contractar els serveis d’un professional de la fotografia, tal com va assegurar: “Vivimos en la era de Flickr, encuentras fotos donde quieres”. A continuació, ha llegit un tros de la editorial “Ojo de Pez”, el qual el va fer reflexionar en l’èxit que volen alguns fotografs com si fossin estrelles de rock’n roll, posant la fama per davant de la professionalitat. Així, ell es partidari que el fotògraf no tan sols ha de captar una bona foto, sinó que ha de captar el missatge. Abans que parlés un altre dels convidats, s’ha passat al projector el seu reportatge fotogràfic “Derechos Naufragados” (abans Limbo) sobre l’abandonament de la tripulació dels vaixells carguers.
El següent en parlar ha estat Edu Bayer, especialitzat en fotografia en premsa diària, sobre la qual ha basat bona part del seu discurs: “Crec que s’està abandonant la batalla per la fotografia de premsa diària. Les fotos en premsa son necessàries, el problema es que s’estan supeditant molt al diari. La gent que en sap no pot manar i la que mana no en sap”. Seguidament, ha dit que per ell el més important als diaris és que hi hagi fotògrafs bons, que l’editor sàpiga veure on ha d’anar la fotografia i que un maquetador posi aquesta on correspon. Abans de finalitzar el seu torn amb el seu reportatge sobre els judicis del genocidi a Ruanda, ha afirmat: “El més important és desenvolupar l’esperit crític”.
Ha continuat parlant Lurdes R. Basolí sobre el què ella espera de la fotografia i ha començat ensenyant el seu projecte fotogràfic sobre la violència a Caracas, que és el que més li ha aportat a nivell personal i professional i el que ha marcat un abans i un desprès en la seva vida. No es vol allargar massa parlant i per això sintetitza dient: “ El que és difícil és trobar un llenguatge fotogràfic propi. El que és necessari és el discurs propi, no fotografiar tan sols situacions impactants”. Dóna pas al torn de preguntes dient: “Lo important és fotografiar a través de la experiència pròpia”. Seguidament, s’obre el torn de preguntes amb la intervencio d’alguns alumnes, un d’ells li pregunta a ella: “Quins creus que són els límits del fotògraf?” al què ella ha respòs: “Els límits se’ls posa un mateix. Té molt a veure amb la experiència i la moral”.
L’acte ha finalitzat a les 11:30h amb un aplaudiment llarg als convidats, signe que el que han aportat en aquella hora i mitja ha agradat i segurament servit pel futur a molts dels assistents.
El descrèdit de la política i la funció social del periodisme
Sota el títol “La cultura mediàtica dels joves: la política de la Generalitat”, el conseller ha començat parlant sobre la percepció que tenen els joves de la cultura. “Molts joves han pres el mal hàbit de substituir formes tradicionals de cultura com la lectura, per les noves tecnologies de la informació” ha exposat. Tresserras no veu amb optimisme l’ús que fan alguns joves de les noves tecnologies perquè aquestes serveixen per millorar i no per entretenir. “Una de les confusions més grans que fa la gent amb les noves tecnologies i les xarxes socials com a mitjans de comunicació és: a més velocitat, més qualitat” ha explicat el responsable del govern.
A la meitat de la seva explicació, el conseller ha decidit parlar sobre l’àmbit polític, acceptant que actualment la política és objecte de descrèdit i una de les causes és la convivència del sistema polític i els mitjans de comunicació. “El problema és que d’aquesta informació s’extreuen unes conclusions generalitzades de la política que són nefastes” ha argumentat Tresserras. La política utilitza als mitjans per difondre les notícies d’una determinada manera i aquests últims, enlloc de ser neutrals, passen a ser reactius. “Aquesta dependència dels mitjans amb la política ha provocat un desencís i un descrèdit del sistema per part de la societat” ha expressat el conseller de cultura. És per aquesta raó que creu que s’ha de revisar la funció social del periodisme i que la política és essencial per donar a conèixer la cultura catalana.
És en aquest camp on el Departament de Cultura s’ha centrat impulsant noves propostes. Entre elles destaca la subvenció als mitjans, un departament dedicat al foment de la cultura en la societat i el treball per millorar els circuits de la informació. “Per a nosaltres la cultura és la plataforma més sòlida de la projecció cap el futur” ha dictaminat Joan Manel Tresserras. Des de que és al Departament de Cultura, Tresserras sempre ha buscat noves alternatives per acostar la cultura a la gent jove. Entre d’altres, ha creat noves maneres de fer arribar la cultura com un pla de foment de la cultura, la inscripció gratuïta a qualsevol diari a partir de la majoria d’edat i establir que totes les zones urbanes tinguin un conjunt d’equipaments accessibles. “S’ha de tenir en compte que la cultura no és gratuïta. Comporta molta feina i treball i tothom té dret a estar remunerat” ha declarat aquest matí el conseller. Joan Manel Tresserras ha conclòs l’acte fent esmena a un projecte de futur basat en la creació d’un canal de televisió mediterrani subeditat a Barcelona.
La importància de la formació i la propaganda, unides per la cultura
Els quinze minuts de retard de la conferència a càrrec de Joan Manuel Tresserras, conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, amb Miquel Tresserras, degà de la Facultat de Comunicació Blanquerna, com a presentador, no van fer més que augmentar l’expectació entre els assistents, que amb prou feines ocupaven una mica més de la meitat de l’aula de la citada Facultat on es va realitzar la xerrada, el dijous 11 de març. L’acte va servir al conseller per a transmetre un discurs basat en la importància de la formació universitària a l’hora de crear ciutadans crítics, element estretament relacionat amb el periodisme, i, en certa manera, per difondre propaganda política de les accions que s’han dut a terme des de la Conselleria per tal de fomentar una dieta cultural “sana”.
La complicitat entre conseller i degà era palpable. L’aplaudiment que Miquel Tresserras demanà pel polític abans de començar la conferència ho evidencià. Des d’un bon començament, Joan Manuel Tresserras deixà clar que a banda de parlar dels hàbits culturals que els joves haurien de seguir, també volia realitzar una “reivindicació de la política, a partir de la perspectiva que ofereix haver estat en el bàndol informatiu i, actualment, en el polític”, exposà el conseller, qui havia exercit com a director del Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (1991-1993). Així doncs, Tresserras considerà de vital importància la formació universitària, donat que és en aquest període “quan la persona es forma; qui en faci un ús irresponsable no tindrà esperit crític”, sentencià. Precisament, segons el conseller, la formació i l’educació són el principal pilar per a crear una dieta cultural saludable, enfront de la malsana “estupidització de la vida quotidiana dels joves, la qual coarta la seva llibertat”. Per aquest motiu, tal com comentà Tresserras, el Govern ha desplegat un pla d’estímul de la cultura entre la joventut, amb l’objectiu de democratitzar-ne el seu accés.
En aquest punt, el conseller inicià la segona part de la seva ponència amb el mateix to tranquil i concís: el paper del Govern en la difusió cultural i la influència que hi tenen els mitjans. Tresserras volgué destacar el malaurat “descrèdit profund que s’ha arribat a la política”. El màxim responsable català de cultura i mitjans de comunicació matisà que aquest descrèdit era tant responsabilitat política com periodística. Segons declarà el conseller, els polítics han caigut en “l’espectacle mediàtic”, mentre que els mitjans se centren en aquest element anecdòtic i n’extreuen conclusions i valoracions generals, cosa “totalment demencial”. D’aquesta manera, “es construeix una imatge perniciosa de la política en un país que li ha costat assolir la democràcia” valorà el polític.
Pel que fa als plans que el Govern català ha dut a terme per a la difusió cultural, Tresserras explicà la subscripció de diaris gratuïts a joves de divuit anys durant dotze mesos. El conseller, a més, ha volgut posar èmfasi en la importància de la cultura per a projectar el futur català. És llavors quan ha exposat els diferents plans que la Generalitat té previstos per tal de “treure suc” al potencial cultural de Catalunya, combinat amb un dels seus reclams exteriors més potents, com és el turisme.
En aquest sentit, Tresserras ha pretès “demostrar” la importància que el Govern vol donar a la cultura, comentada al llarg de tota la conferència, encara que aquests plans, tal i com ha admès, “potser no els podrem començar a desplegar, però ja estan aprovats”. El mateix conseller ha afirmat que “els objectius marcats s’han assolit”, cosa que farà que ningú pugui retreure al Govern que no hagi complert la seva feina, malgrat que no es pugui veure reflectida enlloc.
La fotografía vive “un momento de confusión bajo el cielo”
La sala 201 de la Facultad de Comunicación Blanquerna se llenaba hoy de fotografías, flashes y murmullos de expectación. Esto ha sucedido en la mesa redonda “Nuevos valores del fotoperiodismo," en la que han participado los fotógrafos Mattia Insolera, Edu Bayer y Lurdes R. Basolí como ponentes, junto a la fotoperiodista, Sandra Balsells, que ha moderado la charla.
Inicialmente, Balsells ha introducido a los tres invitados, explicando los datos más importantes de sus trayectorias profesionales. A continuación, ha dado paso a los ponentes para intervenir. El primero ha sido Mattias Insolera, quien se ha centrado en hablar del difícil momento que está viviendo la fotografía hoy en día. “Estamos en una fase de transición, en un momento de confusión bajo el cielo”, ha dicho. Insolera ha resaltado que la profesión del fotógrafo se encuentra en una crisis irremediable, sobre todo con la aparición de las nuevas plataformas digitales. También ha recalcado que la fotografía está sufriendo un cambio radical de valores a causa de la “conceptualización”. Según Insolera, la fotografía se ha convertido en una escenificación, hecho completamente contrario a la esencia del fotoperiodismo: “estamos volviendo cada vez más al retrato posado, como los que hacía Nadar”. Ante estos cambios, ha expuesto que es necesario “cambiar el chip” de una manera profunda para subsistir en la profesión. Para concluir con su intervención, Insolera ha presentado su trabajo “Derechos Naufragados”, en el que se mostraban fotografías sobre nueve tripulaciones abandonadas en los puertos de seis países del Mediterráneo.
Por otro lado, Edu Bayer ha puesto énfasis en el tema de la fotografía de prensa. El ponente ha afirmado que los valores del fotoperiodismo están cambiando. Ha explicado que los periódicos, cada vez más, toman las fotografías de las agencias en vez de utilizar a profesionales propios de la empresa, hecho que ha originado una crisis múltiple en la profesión. A causa de tales cambios ha aparecido una homogeneidad fotográfica, ya que muchos diarios acaban compartiendo las mismas imágenes. “La fotografía en prensa ha perdido valor, y ahora está supeditada al texto. Muchos diarios trabajan con fotos de agencia.”, ha dicho el ponente. Mientras hablaba, Bayer ha presentado fotografías suyas que había publicado en algunos diarios.
La última en participar ha sido Lurdes R. Besolí, que se ha centrado en relatar su propia experiencia y su vida como fotógrafa. A diferencia de los otros ponentes, primero ha enseñado su proyecto sobre la violencia en los barrios de Caracas, una serie de fotografías en blanco y negro que han impresionado a todo el auditorio por su profundidad y realismo. Besolí ha dicho que lo más importante en fotografía es encontrar un lenguaje propio, implicarse en las historias que se están fotografiando.“No es difícil ganar certámenes, lo que cuesta es encontrar un lenguaje válido y propio para uno mismo”, ha expresado la ponente. Para finalizar, ha destacado que la fotografía, al igual que el resto de artes, debería ser vista como un lenguaje total, sin necesidad de que vaya acompañada de un texto periodístico.
La última parte de la sesión se ha destinado al turno de preguntas, donde han participado diversos alumnos ávidos y atónitos por todas las imágenes que acababan de ver en pantalla. Balsells ha vuelto a intervenir en el debate, y ha agradecido a cada uno de los invitados su presencia en la facultad.
Joan Manuel Tresserras: "treballem per oferir una mirada desacomplexada cap a la cultura catalana"
“ La informació és necessària però no suficient pel coneixement”, així de concís es va mostrar el Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, durant la visita a la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna per parlar, davant d’una sala vagament plena, sobre la gestió del Govern català en projectes que fomentin l’interés dels joves en la cultura i l’esperit crític davant de les informacions. Acompanyat d'un "gran amic", el Degà de la Facultat, Miquel Tresserras, el conseller i un dels professors veterans de la casa, van iniciar l'exposició mostrant la gran complicitat existent entre ells "després d'anys de treball conjunt en el món de la docència universitària", els dos ponents van bromejar sobre la coincidència del seus cognoms i amb tocs d'humor, el Degà va aclarir -abans de començar- que "no compartien més vincles que l'amistat", desmentint doncs, els rumors de possible relació familiar entre ambdós. Un inici que va aconseguir arrancar els somriures dels presents. D'altra banda, i en ple clímax de la conferència, Tresserras va remarcar la 'necessitat' de cercar “noves estratègia per aprendre a seleccionar les informacions i fomentar l’esperit crític entre els joves” davant del 'boom' que ha generat Internet en aquest àmbit. Amb un discurs clar i directe, el conseller va alertar de la importància de la Universitat per créixer intel•lectualment i va afegir que “ l’ús irresponsable i desinteressat d’aquests anys entre els alumnes és una manera 'descarada' de llençar per la borda el futur individual i col•lectiu”.
D’altra banda, el conseller Tresserras va lamentar, per enèsima vegada, la renuncia dels adolescents a la lectura i va titllar d’ ”aberrant” la decisió de substituir l’adquisició de cultura per centrar l’atenció en “mitjans que no garanteixen la qualitat del producte”. A partir d’aquest moment, el conseller va oferir un discurs ampli i dens basat en les ‘grans’ actuacions de la Generalitat per garantir ‘definitivament’ una “mirada desacomplexada” cap a la cultura catalana, tot i reconèixer que “ no és res l’altre món” però va recordar que “cal defensar el que és nostra” fent referència a la llengua, d’una banda, i a la cultura, de l’altre. Mentre el conseller desgranava els projectes culturals del país, la sala es buidava i el xiuxiueig col•lectiu no deixava indiferent a ningú. Alguns dels assistents comentaven entre ells que es tractava d’un 'acte de campanya’, tenint en compte que només queden uns mesos perquè es posi en marxa la carrera cap a la poltrona de la Generalitat.
Joan Manuel Tresserras: “alguna gent confon la velocitat amb la qualitat"
La conferència va començar amb un to distès, fins i tot el conseller Tresserras bromejava “no és gaire habitual això que s’aplaudeixi a un membre del govern abans de començar, quan ho expliqui no s’ho creuran”. Després va continuar mostrant el seu punt de vista de com està el món de la comunicació i ensenyant-nos a nosaltres, els futurs comunicadors, com hem d’afrontar aquest repte de futur per poder fer bé la nostra feina. El conseller va explicar que en l’actualitat, s’ha considerat els mitjans audiovisuals de substitució enfront dels tradicionals i que això no ha de ser així, que els hem de considerar complementaris. Tot relacionant el tema de les noves tecnologies, ell ha recordat que “ alguna gent confon la velocitat amb la qualitat” i que no ens hem d’oblidar de contrastar les fonts perquè la notícia sigui fiable. En tota aquesta primera part del discurs va mostrar els seus grans coneixements com a Doctor en Ciències de la Comunicació i també els anys d’experiència en l’àmbit donant llum als estudiants amb veritats com “qui fa un ús irresponsable dels seus anys d’universitat, hipoteca el seu futur perquè no serà capaç d’exercir el pensament crític”.
Però la segona part, on es disposava a explicar què estava intentant fer el govern per canviar els problemes culturals dels joves, tot va anar de mal en pitjor. Un discurs que estava sent interessant i que captava l’atenció dels estudiants va acabar sent esgotador i la gent va començar a marxar. El conseller es va dedicar els últims 20 minuts de discurs al que popularment es coneix amb el nom de “fer política”. Va explicar tots els projectes que està fent el seu departament. Va deixar de parlar de comunicació, que és el tema principal que volen escoltar els estudiants d’aquesta Facultat, per parlar de tot el que estan fent en l’àmbit de la cultura com en museus o restauracions. Es va notar que el públic no volia escoltar a un polític, perquè això es pot fer només encenent la televisió, volia al conseller comunicador.
La telefonia mòbil acosta als joves a àmbits com la política
Per Helena Novellas
Més d’un centenar d’alumnes assisteixen a la conferència: “Els joves i el mòbil. Comunicació personal i nous usos professionals”. Un debat que es va allargar més d’una hora i mitja i que va comptar amb la presència del filòsof, David Casacuberta i també de l’escriptor i professor d’Elisava, Jorge Luis Marzo. Casacuberta i Marzo van repassar l’impacta de les eines tecnològiques, com el mòbil o els videojocs, entre el públic adolescent "de 14 a 18 anys", van detallar. Segons Casacuberta, aquestes tecnologies ajuden a encetar el procés d’ ‘immersió’ dels joves en els afers de la societat, “des de la política fins a la cultura”, assegura. Per la seva banda, i amb un discurs força més distès i proper, Marzo va afegeir que “l’adolescència és la millor etapa per assimilar les informacions tecnològiques”, argumentant que “ els adolescents són “autèntics i transparents”. A més, el filòsof remarca la importància de la mobilitat com a “element bàsic i estratègic per assolir l’èxit” en la participació i en la ‘completa’ transformació de la societat. Per Marzo, l’ús de les tecnologies va més enllà. L’escriptor assegura que “són elements que ens garanteixen la negociació amb la nostra intimitat”, però, a més, va recordar els riscos ‘evidents’ que existeixen a l’hora de mostrar-te “nu públicament” en una "enorme xarxa de curiosos". Internet, segons Marzo, va concloure assegurant que tranca amb els “esquemes preestablerts” i “ens convida a submergir-nos en un món sense secrets”.
Una tertúlia moderada per Daniel Aranda, ex professor de
Fundació Vicente Ferrer: 6 projectes que han ajudat més de 2.000 pobles
Dodem s’ha aixecat tot dient que preferia fer la presentació dreta i s’ha acostat al faristol de les presentacions. Ha iniciat el discurs parlant primerament del seu país, la Índia, i la manera de viure que la envolta. Ha trencat el mite de que és un país que s’està desenvolupant molt, ja que és una part molt petita aquesta que avança; la majoria de persones es troben vivint al camp, ruralment. No els hi importa ni el passat ni el futur, sinó el present, l’endemà no forma part de les seves prioritats. Ha mencionat el sistema de castes i la repercussió que segueix tenint actualment tot i que fos abolit al 1950.
La xerrada sobre la fundació ha començat pròpiament dit a partir de la menció dels intocables, les persones que no tenen cap mena de drets ni accés a l’educació ni a ajudes. Vicente Ferrer aposta per les ajudes a llarg termini per a que aquestes persones puguin anar prosperant.
La fundació va començar pel 1969 i fins al 1996 comptava amb l’ajuda d’altres ONG fins que poc a poc s’ha anat estenent l’ajuda. S’ha arribat als 2.000 pobles amb els 6 principals plans d’ajuda que s’imparteixen als nens dones i famílies per a que no emigrin a les ciutats i caiguin en la misèria.
A mitja conferència han passat un vídeo d’onze minuts on s’explicava de nou aquests plans de la fundació: educació als infants, salut, pla anti seqüera, fons comú per a les dones i ensenyança d’un ofici per als discapacitats.
La conferenciant ha explicat a mida que el temps anava passant també algunes anècdotes personals que acabaven d’exemplificar les idees que intentava transmetre al públic. Finalment s’ha obert el torn de preguntes pertinent que ha finalitzat amb un gran aplaudiment per part de tots els presents.
dimecres, 10 de març del 2010
Dispositius mòbils: múltiples usos i futur incert
David Casacuberta va posar l’accent a una nova forma d’entendre els mòbils cada vegada més freqüent: la d’utilitzar-los com a mitjà tàctic, és a dir, com un “mitjà amb el qual el ciutadà s’apodera dels mass media per criticar, revisar o valorar les accions dels que estan al poder”, explica Casacuberta. Per tal que el públic es familiaritzés amb aquest concepte, el convidat va presentar diverses formes d’utilitzar el mòbil com a mitjà tàctic. Va parlar, en primer lloc, de l’organització de mobilitzacions, una utilització que no té gaire sentit sense els missatges de text (SMS), l’eina clau. El conferenciant ho exemplifica amb el cas de Filipines l’any 2001, on el descontentament social va provocar una mobilització contra el president Josep Estrada que, finalment, va acabar dimitint. La difusió d’informació és una altra tasca que es pot exercir a través del mòbil, sobretot als països en via de desenvolupament. “A Palestina, per exemple, està triomfant el servei telefònic Souktel –www.souktel.com–, un servei que, mitjançant missatges de text, permet posar en relació determinades persones amb diferents llocs de treball, agències, etc.” explica Casacuberta. L’assagista va enumerar, també, alguns dels avantatges i inconvenients que ens ofereixen els dispositius mòbils. “Són més barats, fàcils d’utilitzar, descentralitzats i massius” apunta Casacuberta, “però també presenten problemes com la pèrdua de privacitat, fiabilitat, propietat de dades o jurisdicció”.
A diferència de Casacuberta, Jorge Luís Marzo va aportar una mirada més oberta en referència als dispositius mòbils i es va centrar bàsicament en un dels inconvenients que presenten aquests indispensables aparells en les nostres vides: la pèrdua d’intimitat. “Les tecnologies no ens fan més privats ni més íntims”, manifesta J. Luís Marzo, “sinó que ens permeten negociar aquestes fronteres entre la intimitat i la seva relació amb els altres”. Un altre concepte que introdueix Marzo, bastant lligat a la privatització i a la mobilitat, és el de la cultura de l’autogestió: “ha nascut el que s’entén per cultura del self-service o del do it yourself” és a dir, una cultura low-cost on tot ens ho fem nosaltres i no necessitem ningú que ens ho faci. “La gent, voluntàriament, fa de director de la seva pròpia vida en un espai públic privatitzat a través de la mobilitat”
Recapitulant, no van ser insuficients ni pobres els punts de vista que es van recollir i defensar a Els joves i el mòbil: oci, comunicació personal i nous usos professionals sobre l’incert futur de la tecnologia mòbil. I és que el mòbil entès com a simple dispositiu de comunicació verbal s’ha situat en darrer terme, ha passat a ser, tal com afirma Daniel Aranda, “tan sols una excusa per què un jove pugui adquirir el seu primer dispositiu”. Un dispositiu que, sens dubte, li oferirà multiplicitat d’oportunitats que encara desconeix.
Un món de ciència ficció
El punt de creativitat va aportar-lo Mariona Omedes, durant la primera part de la xerrada, posant sobre la taula una de les tècniques que més ha alterat la tasca dels productors: la digitalització. “He pogut veure de molt a prop l’evolució de la digitalització”, explica Omedes, “i també n’he aprofitat les conseqüències”. I és que aquesta tècnica facilita la feina del productor: li resta hores de procés i li proporciona efectivitat i senzillesa. Però Mariona Omedes no es conforma tan sols amb aquesta idea i va remarcar, en diverses ocasions, que “digitalitzar una imatge és una altra manera de fer art”. En efecte, cada vegada tenim a l’abast tecnologies més innovadores i eines que ens ofereixen múltiples possibilitats a l’hora de crear. Dins d’aquest àmbit tecnològic tant potent hem de saber exprimir i potenciar la creativitat i ser capaços, tal com diu la convidada, de “deixar d’estar sotmesos a l’eina i saber donar-li la volta”. Per fer arribar aquest missatge al públic, Mariona Omedes va acompanyar l’explicació amb dos projeccions audiovisuals que recollien diversos efectes com el vanishing point, una visió òptica tridimensional de diversos paisatges, o la projecció digital de façanes.
Josep Maria Català va oferir-nos la part més teòrica de l’acte parlant dels que considera els tres canvis substancials en l’àmbit tecnològic durant els darrers cinc-cents anys: la perspectiva en l’època renaixentista, la imatge fotocinematogràfica i, en darrer lloc, les interfícies. “Aquest nou tipus d’imatge va molt lligada a la tecnologia” explica Català, “es tracta d’una imatge fluida, poc estable, fragmentària i que estableix una relació entre tecnologia i realitat”. L’assagista cinematogràfic també va més enllà d’aquest concepte i, a l’igual que Mariona Omedes, insisteix en la idea que “art i ciència van lligats” i que, poc a poc, “els mitjans observen els canvis tecnològics i s’hi adapten”. Situant-nos dins el marc cinematogràfic, Català ho va exemplificar amb les tendències de dues pel•lícules que es porten gairebé seixanta anys de diferència: la profunditat de camp de Ciutadà Kane (Orson Welles, 1941) i l’efecte 3D del darrer projecte de James Cameron, Avatar (2009).
La revolució tecnològica ens situa dins d’un món inestable, canviant, que requereix contínues investigacions no tan sols a nivell tècnic, sinó també a nivell creatiu. Hem arribat a un punt en què l’artista i el tècnic depenen l’un de l’altre, es necessiten. Una vegada arribat a aquest punt, però, hem de saber treure-hi el suc i, tal com aconsella Josep Maria Català, “sobrepassar les fronteres endinsant-nos dins d’aquest món de ciència ficció”.
Una idea val més que un llarg currículum
Els temps estan canviant de forma radical i un dels avenços més notables ha estat l’aparició de la web 2.0, on la innovació tecnològica ha cedit un protagonisme considerable a la importància de la originalitat de les idees. Alguns professionals del sector publicitari, com ara: Oriol Berenguer (Director general “d’Arteria Comunicació”), Angel Pardo (Director general de Carrots) o Maria Trullàs (Fundadora de “Cuponeo.com”), que han participat en les Jornades Blanquerna en una conferència que ha tingut lloc a la Facultat de ciències de la Comunicació Ramón Llull, sota el nom de “Emprenedors i creatius davant el canvi”, asseguren que més que en una crisi econòmica ens trobem travessant una crisi d’idees. Així doncs, per a que el teu negoci funcioni, és necessari invertir no només econòmicament sinó mentalment. Maria Trullàs, contràriament al que afirmava Angel sobre la manca d'importància de la inversió econòmica, considera que sí que és un element important i necessari per treure endavant un nou projecte, tot i que la idea sigui molt innovadora. Com s’ha mencionat anteriorment, s’ha de treballar contínuament, amb respecte i ingenuïtat envers el futur, ja que no saps el que et depara el mercat laboral del dia de demà. Un altre punt interessat mencionat en la conferència ha estat la importància de triar uns bons socis d’empresa, ja que “si fas una mala tria et pot costar molts diners” afirmava Angel Pardo amb reiteració. Per altre banda, i amb una actitud més optimista, els conferenciants, i contràriament al que estan acostumats d’escoltar els alumnes d’aquesta Facultat, han afirmat que el camp de la publicitat està en un molt bon moment professionalment, “inclús millor que els brillants anys 80”. La crisi actual només ha afectat a aquells que s’han ofuscat en pensar com fins ara, a aquells que s’han negat a obrir-se davant el canvi de la societat, davant el canvi de demanda per part dels consumidors. És per això que el sector publicitari, on la creativitat i les idees són el seu motor de funcionament, es troba en el moment més àlgid d’expansió. Les xarxes socials, plataformes virtuals que estan revolucionant el món publicitari i comunicatiu, són el mitjà per excel·lència dels temps actuals, i el sector publicitari ja s’hi ha interessat. Les xarxes han esdevingut un lloc perfecte per als anunciants per anar a buscar la gent, el target, els consumidors adients per a cada empresa i apropar-los als seus clients. I finalment s’ha debatut entre els conferenciants un tema que ha interessat molt als assistents: És la joventut un valor afegit o un handicap per als publicitaris que comencen? Angel Pardo opina que ser jove és una avantatge en aquesta professió, tenir la ment oberta als canvis i creada en mig del boom tecnològic proporciona als joves un talent, “són màquines de crear idees”. Per altre banda, i seguint amb la dinàmica de la conferència, Maria no hi ha estat d’acord, ella creu que ser jove dona inseguretat als clients que es tornen escèptics davant les propostes de gent amb tan poca experiència. La conferència ha acabat amb una frase alleujadora i motivant, per part de Oriol Berenguer, per a els estudiants de publicitat: “Mai no m’ho havia passat tant bé en la meva professió com ara. No canvio aquests temps per els llegendaris 80”.
