El mercat de les tres cares

Ocupant una illa de la banda esquerra de l’eixample , el Mercat de Sant Antoni constitueix una gran estructura de ferro amb una cúpula al capdamunt i és, sens dubte, un reflex de l’estil d’arquitectura de la segona meitat del segle XIX. A banda de tenir una gran importància històrica i arquitectònica, el conegut mercat exerceix com a motor d’un barri caracteritzat per la seva activitat comercial i podria definir-se com a mercat “polifacètic”. I és que, a la seva part més interna, s’hi despleguen cada dia parades de tota mena d’aliments com a qualsevol altre mercat, però els dilluns, dimecres, divendres i dissabtes, una nova faceta apareix sota la marquesina prenent la forma dels Encants. Durant aquests dies, una gran carpa verda envolta tota la poma i s’omple de parades de roba i accessoris convertint-se així en el que alguns denominarien “mercadillo”. És aleshores quan tota l’illa s’omple de gom a gom, i aquells que prefereixen comprar molt i a baix preu, s’endinsen en una petita ciutat en busca dels millors productes.
Avui però, com cada diumenge, el conegut mercat deixa veure la seva tercera faceta, que també té lloc sota la marquesina. Centenars de venedors ofereixen els seus objectes disposant-los sobre grans taulells de fusta o en caixes. L’ambient és mogut però ple d’atenció, la gent fixa obsessivament els ulls en els taulells on s’hi amunteguen els productes. Els venedors saben molt bé on tenen col·locat cada exemplar i om pot distingir els preus en petits cartells, hi ha ordre dins el desordre. El mercat del Llibre Vell es celebra a Sant Antoni des de 1936 i cada diumenge esdevé un escenari de compra, venda i intercanvi. Els compradors son diversos, deixant de banda els que s’hi passegen només per ficar-hi el nas, hi ha aquells que van en busca de llibres antics, d’altres que simplement volen trobar algun llibre nou de baix preu, i d’altres col·leccionistes que hi acudeixen amb regularitat convençuts de que hi trobaran la peça que els falta.
Des de finals de segle XX, s’hi han afegit també parades relacionades amb la música, els videojocs i la informàtica, que amb el temps han anat adquirint pes i que criden l’atenció de les generacions més joves. De fet es podria parlar de “parades antigues” i “parades noves”. Les “parades noves” no són més que un reflex de la societat actual, i, a més a més de vendre música i pel·lícules, se centren en el món de les consoles, oferint tota mena de jocs i dispositius. Els diccionaris, guies turístiques i llibres nous també hi abunden. A la resta de parades, s’hi venen tant exemplars de revistes i llibres antics, com còmics, cromos, pins, segells i minerals.
La parada de plaques de cava trenca amb la uniformitat. Cadascuna d’elles omple una casella i es diferencia de la resta pel seu color i característiques. El venedor ofereix el catàleg a tots els qui s’hi acosten i regala calendaris de paper promocionant la seva botiga de col·leccionisme. A les parades de fotografies i postals antigues s’observa una rigorosa classificació d’aquestes per àmbit o indret: n’hi ha de futbol, de pintura, de gastronomia, d’art, de castells i de diferents províncies i països. També s’hi poden trobar pòsters de publicitat, política, cinema, etc. Més endavant hi ha una parada que fa que qualsevol que hagi passejat per la ribera del Sena, a París, pugui percebre-hi certa similitud. S’hi venen grans pòsters amb fotografies antigues en blanc i negre algunes de les quals coincideixen amb les que es poden trobar a la ciutat de “l’amour”.
El més característic d’aquest mercat però, són els col·leccionistes que s’agrupen per zones al voltant d’aquest , que, en funció d’allò que col·leccionin es reuneixen en un punt o altre disposats a negociar tan com calgui per aconseguir allò que els falta.
Així doncs, el mercat de Sant Antoni es converteix cada diumenge en un punt de reunió on es poden trobar col·leccions de tota mena d’objectes per estranyes que semblin i on es barregen públics de totes les edats que tenen en comú l’afany de col·leccionar.