"He comprovat que els senglars adults, les nits que hi ha lluna, només es mouen per l’ombra"

Entrevista a Miquel Àngel Celigueta

Té 29 anys. És Enginyer tècnic superior de camins, canals i ports. Té els graus professionals del Conservatori de Barcelona de piano i guitarra. És agnòstic però no ho pot dir a la seva àvia. Viu a Barcelona i ho va fer 3 mesos a Chicago. Caçar amb arc és un hobby per a ell. També ho són l’excursionisme, la pesca o el pòquer.

Què va ser primer, el porc senglar o l’arc?

Primer va ser l’arc. Quan tenia 13 anys els meus pares me’n van regalar un després que jo insistís molt. Durant un temps vaig estar tirant amb arc, fent punteria, només per l’afició de tirar. Després ja vaig saber que hi havia porcs senglars, que era possible veure’ls i em vaig plantejar que podia barrejar el món de l’arc i el porc senglar.

Per què insistia a que li compressin un arc?

Era aficionat a les pel·lícules de Robin Hood i a d’altres de semblants. Construïa arcs de fusta al poble, el que passa és que mai acabaven de tirar bé. Un dia, en una revista, vaig veure una anunci d’una botiga que era específica d’arcs. Vaig preguntar-me si tiraven bé, perquè els meus no ho feien amb força, i vaig descobrir que la gent se’n comprava i tiraven.

Com fabricava els seus arcs?

Buscava un arbre que tingués les branques rectes, com un freixe, després els lligava una corda de punta a punta. Al veure que la corda no era prou elàstica, vaig canviar-la per la goma elàstica. I per les fletxes igual, branques rectes. Tirava contra les portes i contra qualsevol cosa que pogués servir de blanc.

Hi ha gaire tradició a Catalunya de caça amb arc?

No, quan parles amb la gent de la caça amb arc al principi ni s’ho creuen. Els que menys s’ho creuen són els caçadors d’armes de foc, ja els costa prou caçar amb escopeta com per què algú els digui que ho fa amb arc. On hi ha més tradició és als Estats Units, ja que després de la Guerra de Secessió es va prohibir als sudistes tenir armes de foc, i així van desenvolupar la caça amb arc.

I és legal?

I tant! I aplicant la lògica hauria de ser més legal que caçar amb armes de foc, donat que és menys efectiu i t’has d’acostar molt per matar a un senglar, mentre que amb un rifle, pots matar des de 400 metres. De fet, es requereix una llicència específica que és menys restrictiva que la de rifle.

Quines qualitats es requereixen per caçar?

Primer, molta constància al intentar-ho, ja que mai s’aconsegueix a la primera, jo vaig trigar gairebé dos anys a aconseguir caçar el primer senglar. I en segon lloc, s’ha de ser molt rigorós en la manera d’actuar, cuidar l’olor que s’emet i ser molt silenciós.

Com s’aprèn a caçar? A deixar de tirar amb dianes i passar a caçar animals.

En el meu cas, sempre he tingut molta afició a observar els animals, a intentar enxampar-los desprevinguts. I una vegada, un amic del poble, em va dir que si volia veure senglars ell coneixia un lloc on em trobaríem. Jo no m’ho creia, perquè no havia aconseguit veure’ls mai. Vam anar-hi, i efectivament, hi havia 20 senglars al costat de la carretera; sense haver de baixar del cotxe els teníem a 10 metres. Si els podia tenir tan a prop, només em faltava saber si una fletxa s’hi podria clavar. Així m’ho vaig començar a plantejar fins que em vaig comprar un equip.

Com es prepara un caçador per a l’hora de la veritat?

Primer s’ha de tenir una preparació física. Has de saber que quan vagis a tirar, faci fred, faci calor, o et trobis en la posició que sigui, seràs capaç de tensar l’arc, ja que cada arquer el posa al màxim de potència que es capaç de tensar. I segonament, s’ha de practicar la punteria, per assegurar al senglar una mort ràpida i no una ferida en una pota o en un budell, ja que el senglar podria dessagnar-se durant 3 dies i no és l’objectiu que busquem.

Algun entrenament mental?

No, simplement un cert estat de concentració que es pot aconseguir quan entrenes amb una diana. No distreure’s i no pensar que fallaràs, pensar que estàs molt segur, que has entrenat molt i que pots encertar qualsevol tir que et proposis si estàs a la distància adequada.

Això s’aprèn amb professionals, amb llibres, dvds…?

Si no has agafat mai un arc, aprendre-ho d’un llibre seria complicat. No dic que no es pugui, però sempre va bé que algú en persona et doni consells i et corregeixi la posició del cos i els peus, detalls que són molt importants en la punteria. Després, en temes de perfeccionament, sí que es pot aprendre moltes coses amb llibres, dvds... fins i tot hi ha algun autodidacta! Però, primer de tot, cal algú que t’assessori en persona.

Passem a la caça pròpiament... Quin és el moment ideal per caçar un porc senglar?

La caça del senglar està vedada durant l’estiu, només es pot caçar durant l’hivern, excepte si es demanen permisos especials per què s’hagin fet danys als cultius. Però, la millor època de l’any és l’estiu, perquè els senglars van en grups i el soroll que puguis fer queda camuflat; ells sempre pensen que tu ets un altre senglar. A part, es pateix molt menys, ja que no fa tan fred, sobretot si es fa un tipus de caça que es diu a la espera, què és quan tu esperes fins que ve el senglar.

Durant el dia o durant la nit?

Aquí a Catalunya només es pot caçar de nit, perquè els senglars no surten de dia. En zones molt despoblades, com algunes parts d’Extremadura o Andalusia els senglars sí que surten de dia, sobretot en parcs naturals o en zones protegides; però aquí a Catalunya només surten de nit per por als homes.

Ens trobem en situació: una nit d’estiu. Quin material du a sobre?

Doncs el primer és vestir-se adequadament: roba de camuflatge que no molesti a l’hora de tirar, que sigui còmoda i molt poc sorollosa. Duc un arc prou potent, i unes fletxes amb punta de caça; normalment pots comprar puntes esmolades amb làser que tallen molt. A més, procuro dur guants i el cap tapat, per augmentar el camuflatge. Si es caça de nit, va bé dur una llanterna i un bon calçat per poder arribar al lloc on caçaràs i poder moure’t per camins. Finalment, un ganivet, per poder rematar el senglar, en cas que faci falta.

Com troba la presa?

Hi ha un procés de sortir i observar els rastres durant el dia. Els senglars són molt exagerats pel que fa als rastres, fan forats al fang quan es banyen per desparasitar-se, trenquen els troncs dels arbres, deixen pèls o fan forats a la terra amb el morro per buscar tubercles, arrels o cucs. Per tant, són fàcils de seguir; la qüestió és saber de quan són aquests rastres. Si són recents, com que és un animal d’hàbits, la nit següent, probablement, tornaran.

Qui té més por, el senglar o vostè?

Jo crec que el senglar, però li va de poc! He tingut alguna experiència de no saber que estava a prop d’un senglar, perquè ells són molt silenciosos, i quan fan el seu grunyit per sorpresa, descarregues una bona quantitat d’adrenalina i el cor se’t accelera bastant. També passes por quan sents córrer un senglar de nit i no portes la llanterna encesa, no saps si corre cap a tu o si s’està escapant i hi ha un moment d’incertesa que pot espantar bastant. De tota manera, sempre he pensat que si no es trenquen les regles bàsiques de respecte, com maltractar les cries que vagin amb una mare, acorralar o perseguir un animal ferit, no hi ha d’haver problema.

Quina personalitat se li pot atribuir a un porc senglar?

És un dels animals més llestos que podem trobar a la natura, a Catalunya. És extremadament hàbil al amagar-se. He comprovat, que els senglars adults, les nits que hi ha lluna, només es mouen per l’ombra, són casi impossible de veure. Però el que és increïble és la capacitat que tenen per a sentir qualsevol so i ensumar qualsevol olor, per lleu que sigui. Et poden descobrir de vegades, sense haver-te mogut! Passen pel teu costat i saben que ets allà, quan cap humà podria detectar-ho. A part d’això, és un animal molt social, les femelles van amb les cries i en grup, tot i que els mascles van pel seu compte.

No sent pena per l’animal al caçar-lo?

Sí. De fet, el moment en que veus que un animal té la fletxa clavada i s’està morint és el pitjor. El que gaudeix un caçador és la preparació, el fet d’estar allà, de sentir l’emoció que apareix un senglar, l’acostament... I després, el moment de tirar, és quasi com fer una foto. Una fletxa és la prova de què ho has fet tot bé. Gairebé seria el mateix saber que has tirat la fletxa, treure-li, i que marxés corrent. Tot i que aleshores no ens el podríem menjar estofat o amb unes costelles!

S’acaba estimant més al animal, a pesar de caçar-lo?

Sí, de fet la meva il·lusió és, si alguna vegada tinc una casa al camp, tenir un senglar domesticat al jardí. Al despatx de l’oficina on treballo en tinc un de plàstic que em fa companyia. Reconec que és una mica paradoxal, però hem de tenir en compte que no deixa de ser una plaga que fa malbé els cultius. Crec que el senglar, com a espècie, seguirà estant amb una salut poblacional molt bona, encara que jo en mati un a l’any.

És un romàntic vostè?

Sí! Crec que sóc tan romàntic que el pròxim pas, que ja no faré, seria caçar amb llança (riu).

I finalment, què opina dels tiradors olímpics en diana?

Crec que té un mèrit absolut. La diferència entre el que fan ells i el que faig jo, està tant en l’eina que fan servir -ells un arc recorbat sense cap mecanisme i jo un arc de politges que facilita molt la punteria- com en la distància, jo a 20 metres, i encara em costa tocar el blanc; ells ho aconsegueixen a 100 metres, amb arcs duríssims i condicions que tenen molt mèrit. Res a veure amb el que faig jo.