Terrassa està més activa i rabiosa que mai amb l’empresonament del jove vilatà Francesc Argemí, que va ingressar a la presó el 28 d’abril per desordres públics i per ultratge a la bandera espanyola.
La seva condemna és de 2 anys i 7 mesos, dels quals 4 mesos son per despenjar i esquinçar la bandera espanyola de l’ajuntament en una manifestació per exigir la retirada d’aquest símbol.
Així doncs, el cas del jove terrassenc Franki, ens demostra, com en el cas recent de la crema de fotos del rei, que la manca de llibertat d’expressió i la imposició del nacionalisme espanyol continuen ben vius en aquest país.
El que va ser una protesta s’ha convertit en un càstig injust que ha fet saltar tot el país en contra; Tortosa, València, Barcelona, Gandia, Cerdanyola, Molins de Rei, Sabadell i d’altres poblacions s’han manifestat en contra d’aquest empresonament, digne de l’època franquista. La diferència rau en que vivim en democràcia, o això ens fan creure, ja que el cas de Franki atempta contra les llibertats més fonamentals i bàsiques de les que “gaudim” en aquest país.
Les pintades i els cartells que demanen la llibertat de Franki estan per tot arreu, i so
bretot a la ciutat natal del noi en qüestió, on fins i tot alguns bars han mostrat el seu posicionament en contra de la condemna. Però per més manifestacions i pintades que facin aquestes persones, sembla no servir de res. Tal com diuen, “la llei és la llei”, i els jutges no poden canviar-la. Però no oblidem mai que les lleis que seguim les hem creat nosaltres mateixos. No venen pas dictaminades des del cel, com la taula dels manaments. No caldria, doncs, reformular-les?
Les banderes són símbols, així com ho és la Moreneta, Buda, Jesús a la creu, etcètera. En aquest món hi ha una infinitat de símbols, des del collaret que regala una amiga a una altra, que simbolitza la seva amistat, a la cara de Bin Laden, que simbolitza el terrorisme. S’ha de fer una llei per tots ells? Perquè ningú es pugui sentir ofès si li destrueixen, li cremen o li trepitgen el seu símbol? O vivim en una societat on la llibertat d’expressió forma part de la nostra cultura?
Tal com va dir en alguna ocasió Barack Obama, i com molt bé va citar a posteriori la periodista Anna Grau, “aquells que cremen la bandera destrueixen el símbol de la llibertat; però esmenar la Constitució per castigar això destruiria en part la llibertat mateixa”. És un cas, doncs, totalment contradictori i de clara desigualtat davant la llei, ja que, si la bandera en qüestió hagués estat catalana, no hagués passat res de tot això.
Franki no és cap heroi: també va ser condemnat per abús de l’autoritat i per desordres públics, però el terrassenc sí que ha esdevingut víctima d’una llei retrògrada, antidemocràtica, de desigualtat davant la llei, i que atempta contra la llibertat d’expressió. Una llei que s’hauria d’esquinçar pel bé de tots, encara que algú es pugui sentir ofès, perquè ja ho sabem, no es pot fer feliç a tothom.
Així doncs, el cas del jove terrassenc Franki, ens demostra, com en el cas recent de la crema de fotos del rei, que la manca de llibertat d’expressió i la imposició del nacionalisme espanyol continuen ben vius en aquest país.
El que va ser una protesta s’ha convertit en un càstig injust que ha fet saltar tot el país en contra; Tortosa, València, Barcelona, Gandia, Cerdanyola, Molins de Rei, Sabadell i d’altres poblacions s’han manifestat en contra d’aquest empresonament, digne de l’època franquista. La diferència rau en que vivim en democràcia, o això ens fan creure, ja que el cas de Franki atempta contra les llibertats més fonamentals i bàsiques de les que “gaudim” en aquest país.
Les pintades i els cartells que demanen la llibertat de Franki estan per tot arreu, i so
bretot a la ciutat natal del noi en qüestió, on fins i tot alguns bars han mostrat el seu posicionament en contra de la condemna. Però per més manifestacions i pintades que facin aquestes persones, sembla no servir de res. Tal com diuen, “la llei és la llei”, i els jutges no poden canviar-la. Però no oblidem mai que les lleis que seguim les hem creat nosaltres mateixos. No venen pas dictaminades des del cel, com la taula dels manaments. No caldria, doncs, reformular-les?Les banderes són símbols, així com ho és la Moreneta, Buda, Jesús a la creu, etcètera. En aquest món hi ha una infinitat de símbols, des del collaret que regala una amiga a una altra, que simbolitza la seva amistat, a la cara de Bin Laden, que simbolitza el terrorisme. S’ha de fer una llei per tots ells? Perquè ningú es pugui sentir ofès si li destrueixen, li cremen o li trepitgen el seu símbol? O vivim en una societat on la llibertat d’expressió forma part de la nostra cultura?
Tal com va dir en alguna ocasió Barack Obama, i com molt bé va citar a posteriori la periodista Anna Grau, “aquells que cremen la bandera destrueixen el símbol de la llibertat; però esmenar la Constitució per castigar això destruiria en part la llibertat mateixa”. És un cas, doncs, totalment contradictori i de clara desigualtat davant la llei, ja que, si la bandera en qüestió hagués estat catalana, no hagués passat res de tot això.
Franki no és cap heroi: també va ser condemnat per abús de l’autoritat i per desordres públics, però el terrassenc sí que ha esdevingut víctima d’una llei retrògrada, antidemocràtica, de desigualtat davant la llei, i que atempta contra la llibertat d’expressió. Una llei que s’hauria d’esquinçar pel bé de tots, encara que algú es pugui sentir ofès, perquè ja ho sabem, no es pot fer feliç a tothom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada