Més que un mercat a Sant Antoni

La ciutat de Barcelona és un dels punts d’Europa amb més mercats per metre quadrat. Però aquests mercats que un dia foren mostres de la modernitat de la ciutat, arquitectònicament i funcional, a les acaballes del segle XX havien perdut força i anaven camí de quedar obsolets. És per aquest motiu que l’any 2002 es va iniciar la remodelació dels mercats de la ciutat, començant pel Mercat de Marina, en un procés que continua vigent. Ja s’han remodelat completament sis mercats de la ciutat; tres més estan en procés i el Mercat de Sant Antoni està a punt de canviar de cara.

Estat actual

El Mercat se Sant Antoni està enquadrat entre els carrers Urgell i Borrell i Manso i Tamarit, en el districte de l’Eixample. Actualment el Mercat és força semblat estructuralment a com va obrir el 1882, construït per Antoni Rovira i Trias; el primer fora de l’emmurallat de la ciutat, amb el Pla Cerdà. A aquesta vellesa, s’hi sumen unes desafortunades obres durant els anys 50, que van cobrir l’estructura i els canals del gris de l’uralita, substituint les teules d’estil àrab que hi havia hagut originalment i que només es mantenen en la cúpula. Pel que fa al comerç, la situació actual també guarda similituds amb la de finals de segle XIX. Es mantenen els tres tipus de comerços que llavors van proliferar: l’alimentació o fresc, que és el mercat pròpiament dit; el tèxtil, anomenat els Encants; i la fira Dominical, anteriorment dita de Bellcaire o de drapaires, on actualment, cada diumenge, es venen tot tipus de publicacions antigues, des de preuats manuscrits fins a col·leccions de cromos. L’activitat de les dues últimes continua vigent de forma activa, però el sector de l’alimentació ha anat perdent establiments i clients. Ja fa uns anys que els comerciants es queixaven de l’estat del recinte, que oferia un aspecte antiquat, deixat i brut. Davant aquesta situació, i amb remodelacions en curs en diversos mercats de Barcelona, l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona (IMMB), amb Jordi Portabella (ERC) al capdavant, va apostar per un canvi a Sant Antoni. L’actual president de l’IMMB, Jordi William Carnes, ha mantingut la continuïtat del projecte.

Planificació

La remodelació, que es preveu que duri tres anys, s’iniciarà entre febrer i març del 2009. Ha estat dissenyada pels arquitectes Pere Joan Ravetllat i Carme Ribas. El Mercat mantindrà l’aspecte exterior, però guanyarà un interior més funcional i còmode per al comerç, tant per als venedors com per als compradors. Una de les mesures per aconseguir-ho serà la incorporació d’aire condicionat i ascensors que comunicaran totes les plantes. Precisament, el fet que el Mercat deixarà de ser d’una sola planta, és el que més crida l’atenció de la remodelació. Això s’aconseguirà amb els subterranis que s’hi construiran, a falta de saber si seran tres o quatre. Això dependrà de si l’Ajuntament cedeix als interessos de la direcció del Mercat de Sant Antoni de crear una planta més, ja que una quarta part del sòl –el Mercat està dividit en quatre parts per una creu grega- es probable que no es pugui aprofitar comercialment, degut a que queda dempeus l’últim baluard de la quarta muralla del casc antic, construït el s. XVII, ara soterrat. Una muralla que sí es va derruir, en canvi, al fer altres construccions del Pla Cerdà i que està pendent de l’estudi del Departament d’Arqueologia de la Generalitat per saber si les restes són prou valuoses com per a conservar-les, com ja es va fer al Mercat de Santa Caterina.

La primera planta dels subterranis serà per a centres comercials, atorgats sota concurs públic, dels quals només un podrà ser d’alimentació, per tal de no perjudicar els comerciants del fresc. La segona planta serà un aparcament públic, es preveuen 230 places, que no pot adquirir cap empresa, i per a magatzems dels comerciants. Finalment la planta menys 3 serà per a la recollida de brossa i per a la càrrega i descàrrega; serà el doble d’alta per tal que els camions hi puguin passar. Aquesta utilització del darrer subterrani significarà una gran millora de la relació entre un mercat tant gran com el de Sant Antoni i els veïns, ja que un comerç d’aquest estil produeix molta brossa orgànica, la qual provoca fortes olors, sobretot a l’estiu. Quan les obres s’iniciïn al març, ja se sabrà quines empreses ocuparan la primera planta subterrània del Mercat. També llavors s’haurà d’haver decidit si se’n construeix una quarta, sempre ubicant a la més baixa la de l’accés de camions, i creant més espai per a aparcaments.

Un altre canvi important és la supressió de la tanca perimetral, la qual cosa portarà els Encants a l’interior del Mercat. Això donarà una imatge molt més compacta, i no menys ordenada que fins ara, ja que l’alimentació s’ubicarà als passadissos centrals i la roba als laterals. A més, el fet que desaparegui el mur exterior del mercat propiciarà l’aprofitament dels espais interiors, visibles des del carrer i que passaran a ser espais lúdics, on entre d’altres coses, s’hi posaran les terrasses dels bars.

Obres

El primer que es farà serà buidar el Mercat per dins, derruint totes les estructures interiors innecessàries, principalment parades, i deixant només el mur que envolta gran part del mercat, el qual mitigarà l’efecte de les obres contenint la pols i el soroll principalment; un cop enllestides les obres, el mur també es derruirà. Un cop el Mercat hagi quedat buit, es faran els pilotatges de l’estructura que es vol mantenir. Això és, tres pilars que sostenen l’estructura del recinte, als quals se’ls posarà un pilar de formigó de suport a cadascun, els quals penetraran 20 metres sota terra. Això permetrà rehabilitar i allargar els pilars principals, que es podran mantenir gràcies a que el Mercat no creixerà cap amunt. Posteriorment es procedirà al desmuntatge de la coberta, que substituirà la uralita per unes teules que emularan les originals. Un cop al Mercat hi quedi només l’estructura que es vol mantenir, es procedirà a perforar els subterranis.

Ubicació temporal

Per a poder dur a terme les obres i amb l’objectiu que el Mercat no perdi activitat mentre dura la remodelació, es muntarà una carpa d’obra a la Ronda Sant Antoni. Aquesta carpa estarà dividida en dos trams, per la connexió entre els carrers Villarroel i Riera Alta, que és un punt d’unió entre l’Eixample i Ciutat Vella. El primer tram l’ocuparan, a partir de novembre del 2008, comerciants tant de tèxtil com d’alimentació. El segon, funcionarà a ple rendiment entre febrer i març, segons fonts municipals. Durant el període d’obres, les parades de la fira Dominical es repartiran entre els carrers Borrell i Tamarit, que es tallaran cada matí de diumenge, ja que s’ubicaran a la calçada. Tot i així, el trasllat a la carpa, suposarà una millora en les condicions de treball dels venedors, que creuen que serà més còmoda, fins i tot, que l’actual Mercat. Aquesta disposarà d’aire condicionat i d’una organització més compacta que afavorirà el comerç. També serà una millora higiènica i d’imatge. Però la carpa no serà accessible per a tothom, al ser un obstacle al mig del carrer i una despesa per a l’Ajuntament, només s’hi desplaçaran els que hagin precontractat un espai al futur Mercat.

Quan els comerciants tornin al Mercat remodelat, mantindran els beneficis de confortabilitat adquirits a la carpa i recuperaran el recinte on la majoria sempre ha treballat, remodelat. El fet que les parades es puguin reorganitzar per tal de fer un Mercat més ampli, tot i que els Encants passin al interior del Mercat i la part exterior es perdi, és degut a la reducció de places. Això es farà aprofitant que el 2005 hi havia un 21% d’espais utilitzables abandonats, mostra del mal estat del Mercat. A més, la direcció del Mercat ha amortitzat gairebé el 50% de les parades restants, 200 entre alimentació i roba. És a dir, han comprat l’espai a comerciants que no han volgut fer la inversió per treballar en el nou Mercat. La gran majoria són comerciants majors de 55 anys, els quals es jubilaran i els fills no continuaran el negoci familiar. Això sí, cal remarcar que els empleats per propietaris que pleguin perdran la feina, com és el cas de Maribel, treballadora d’una bacallaneria, que anirà a l’atur. La inversió per part dels que es quedin, consisteix a refer la parada, a la carpa provisional i al Mercat i a comprar el sòl en aquest segon. L’Ajuntament pagarà l’estructura base de la parada dins la carpa, que com hem dit serà d’obra. Però, per altra banda, els comerciants creuen que el que per un costat s’estalvien, els ho cobraran en manteniment, seguretat i les instal·lacions d’aigua i electricitat pertinents. Pel que fa a la fira Dominical, tornarà a establir-se al voltant del Mercat, un cop hagin acabat les obres.

Comerciants

Com indica Joaquim Navarro, director del Mercat de Sant Antoni, “hi havia clamor popular per part dels comerciants. Volien una sortida, cada cop venien menys clients”. I en efecte, fent una passejada pels passadissos mig buits, els venedors que sí hi són es mostren satisfets amb la remodelació. “Perfecte, quedarà molt bé” diu Carmen sobre el nou Mercat mentre destria uns filets de llom a la carnisseria, però afegeix, “el primer any segur que vendrem més, ha passat als altres Mercats. Ara bé, quan deixi de ser novetat, ja veurem. Sempre tens la incertesa”. Els comerciants dels Encants encara es mostren més contents. “Al passar la botiga a dins, donarem una millor imatge” opina una venedora. La fira Dominical, segons diversos firaires “aguantarà el que sigui”, ja que al llarg de la història, ha estat ubicada a diferents llocs mentre evolucionava. “S’ha de fer la remodelació. Però depèn a quines edats, ja no se segueix” diu un fruiter que plegarà amb 55 anys, i afegeix: “Diuen que la carpa és per a tres anys, però seran més”. En aquest punt coincideix tothom, fins i tot el director J. Navarro “ens han dit que seran tres anys, jo calculo que seran cinc”.

Passat i futur

Acabin les obres el 2011 o el 2013, el Mercat de Sant Antoni s’enfronta amb un aspecte renovat al nou segle. Segons fonts municipals, passarà de 6.000 m² edificats a 30.000 i augmentarà la superfície comercial de 10.000 m² a 15.000. Aquest Mercat inaugurat l’any 1882, a l’espera de l’exposició universal, quan el Modernisme s’iniciava, es remodelarà de forma sencera, per primer cop, en el 2009. La inversió serà d’uns 60 milions d’euros, provinents de l’Ajuntament, la Generalitat i institucions europees, mentre l’original va costar 1 milió de pessetes de finals del XIX. Els arquitectes Ravetllat i Ribas, recuperaran l’esperit, perdut als anys 50, de l’obra d’Antoni Rovira i Trias, un arquitecte a qui s’havia adjudicat el pla per a l’Eixample barceloní, menys ambiciós que el de Cerdà, que com es sabut es el que es va dur a terme. Tot i així, Rovira i Trias va acabar construint el Mercat que havia d’abastir l’Eixample de l’època. Tornaran les teules acolorides i la modernitat, ara, amb l’alcalde Hereu com llavors amb Rius i Taulet. Sant Antoni mai serà tant emblemàtic com La Boqueria, per això ha apostat per créixer en altres sentits que faran que de ben segur, aquest Mercat, el doble de gran que el de Santa Caterina, es converteixi en un referent per a la ciutat dels mercats.