Sense límits

Ha plogut molt des de que l’any 2001 Llibert Fortuny va tornar dels Estats Units amb un suma cum laude sota el braç. Des d’aquell any, el jazzman català no ha parat quiet o inquiet en busca d’un so propi, ja fos amb l’Elèctric Quintet (els primers anys Elèctric Quartet) o les What The Fuck Jam Sessions del Jamboree. I ara, després de 4 àlbums a l’esquena (Un Circ Sense Lleons, Revolts, Llibert Fortuny Elèctric Big Band XXL i Double Step), incomptables concerts arreu del món i destacats premis, el saxofonista català s’embarca a la recerca dels seus límits artístics amb Shaman. Una cataracta musical que afronta acompanyat de Gary Willis (cofundador de Tribal Tech) i David Gómez, sota el nom de Triphasic.

El nou projecte de Fortuny i companyia desprèn creativitat i genialitat de principi a fi. Els 8 temes de debut són tota una declaració d’intencions, fora esquemes (només cal escoltar la improvisada i desafiant Minivan) i llarga vida a la fusió desenfrenada d’estils musicals (abstenir-se puristes/apocalíptics del jazz). El grup defuig qualsevol etiqueta que els privi de llibertat i, en un esforç digne de ser admirat i aplaudit en l’actual mercat discogràfic, aprofiten les possibilitats de l’electrònica i les sonoritats jazzístiques per endinsar-se i explorar entorns musicals desconeguts. Però Triphasic no busca ser el pioner que mor en va o oblidat en el temps, el trio, gràcies a la força del seu directe (dignes de destacar són els concerts a l’Auditori de Barcelona, El Mercat de la Música Viva de Vic i del Festival Interacional de Jazz de Barcelona) no tan sols s’apropia dels espais que descobreix, sinó que el seu afany per innovar ha calat en el panorama musical i ha creat tendència.

De manera que els sons, ritmes i melodies que surten dels instruments de Llibert Fortuny (saxo, EWI i pedals analògics), Gary Willis (baix elèctric) i David Gómez (bateria), els converteixen en els David Livingstone – esperem que no s’equivoquin alhora de trobar la font del Nil – de l’escena jazzística catalana, una escena que cada vegada entén menys de fronteres físiques i musicals.