La independència de Catalunya. Un debat incansable, que fa anys i anys que està present tant a Catalunya com a la resta del país tot i que alguns no ho vulguin veure. I dic país referint-me a Espanya, sí, tot i que d’altres tampoc vulguin dir-ne així. Sóc jove, i tot el que és revolucionar-se i manifestar-se m’hauria d’atraure, però la veritat és que trobo que aquest debat és més una eina política que no pas una voluntat popular. Des de la consulta d’Arenys de Munt, les consultes sobiranistes han anat passant cada cop més desapercebudes fins a arribar a un punt que ja ni se’n parlava. De cop però, a poc més d’un mes de les eleccions municipals, arriba la consulta de Barcelona. Sí, és la consulta a la ciutat més important de Catalunya, però realment hauria tingut tant ressò si Artur Mas, Joan Puigcercós o candidats a l’alcaldia com Xavier Trias no haguessin anat a votar?
“El president de la Generalitat Artur Mas vota anticipadament el sí a la independència” titulaven molts mitjans, informant a sota que per les consultes hi hauria l’urna on el president havia dipositat el seu vot. Un reclam perquè vagi més gent a votar? Potser sí o potser no. El que sí que sé és que en un principi l’organització de Barcelona Decideix va dir que per ells seria un èxit arribar al 10% de participació, suposo que tenint en compte els resultats de les anteriors consultes. Però sortosament per a ells, després de declaracions com les d’Alícia Sánchez Camacho o Jordi Hereu dient que no votaran, de Duran i Lleida dient que votar no és la fórmula mentre alguns companys de partit el contradeien, o d’Artur Mas o Jordi Pujol anant a votar “en secret”; el 10 d’Abril va esdevenir una data present en l’agenda setting dels mitjans. Finalment, van aconseguir un 21’7% (cens real, sense tenir en compte immigrants i menors de 18 anys), un resultat que per l’organització era un ‘èxit històric i una victòria per Catalunya’. Realment que poc més d’un 20% de Barcelona hagi votat sí o no és un èxit per Catalunya? No és per desmerèixer els gairebé 260.000 barcelonins que han votat, però i l’1.140.000 que no ho van fer? Probablement alguns sí que ho volien fer però al final no van poder, però a la majoria la consulta no els interessava. I dels que els interessava i que van votar, un 8,8% ho van fer per dir no a la independència.
És aquest un resultat tant important per Catalunya, o ho és pels polítics que volien ser presents en un acte popular per aconseguir més vots de cara a les municipals? I amb els polítics em refereixo a Jordi Portabella, alcaldable d’ERC, o Santiago Espot de Solidaritat Catalana, i fins i tot el favorit, Xavier Trias de Convergència. Tots tres apareixien, juntament amb d’altres formacions com la CUP, en la programació de la consulta del 10-A, fet que la jornada va esdevenir un dia més de campanya electoral. Perquè cal recordar que, a l’hora de la veritat, quan es va presentar la proposta al Parlament, va sortir rebutjada perquè CiU va donar llibertat de vot.
El que va començar esdevenint una iniciativa popular va acabar plena de propaganda política, i potser, això va ser el que va fer que molts catalans hi perdessin l’interès. Aquesta consulta va ser doncs, un preàmbul del dia 22 de maig, i si el 10A es va qualificar d’èxit comparant-se amb la consulta de la Diagonal, ara es compararà també amb el 22 de maig, perquè sincerament, jo no hi veig diferència. Polítics buscant la foto davant l’urna i d’altres contradient-se. Estic més que d'acord en què un poble pugui decidir el seu futur lliurement, i precisament per això, no cal que els polítics s'hi fiquin pel mig com sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada