"La idea" és necessària per un èxit assegurat

El segon dia de les Jornades Blanquerna comença altre cop a les deu del mati amb diverses conferències, entre elles “Emprenedors i creatius davant del canvi”, que té lloc a l’aula 202 de la Facultat i on fa el paper de moderador Richard Wakefield, professor de la mateixa facultat.

Els conferenciants són tres ex estudiants de la casa: Oriol Berenguer, director general d’Arteria Comunicació, Àngel Pardo, director general de Carrots i Marta Trullás, fundadora de Cuponeo.com.

L’acte ha començat puntual mentre acabaven d’arribar els assistents, els últims dels quals han hagut de quedar-se de peu davant la porta o seure a terra per la falta de lloc. El primer en parlar ha estat en Richard Wakefield, que ha fet les presentacions i a continuació s’ha mostrat un powerpoint mentre els convidats parlaven dels negocis que pot arribar a emprendre el jovent i de l’actitud d’aquests davant les ganes de treballar, posant com a exemple les empreses que ells han creat i han tirat endavant. Així, s’ha començat amb un missatge positiu que ha continuat al llarg de l’hora i mitja que han estat parlant: “No s’ha d’esperar la oportunitat, sinó crear-la”. Tant Àngel Pardo com Oriol Berenguer han dirigit frases molt optimistes als joves estudiants que es trobaven a la sala. La idea principal de la seva explicació és que actualment s’està vivint el millor moment, inclús millor que els 80, en aquest món empresarial basat en la creació d’empreses on és necessària una creativitat i originalitat constant. El més important per ells és tenir idees i posar esforç i il·lusió en allò que es fa, tal com ha dit àngel Pardo: “Más que necesitar dinero, necesitas ideas. Ahora la gente no le presta tanta atención a la televisión, son mucho más eficaces las redes sociales”.

L’altre conferenciant, Marta Trullás, no tenia una visió tant optimista de les oportunitats dels joves al principi de la seva carrera professional, ja que tal com deia ella, creu que el fet de no tenir experiència per ser jove i el ser dona, tal com ha viscut en primera persona, no està tan valorat com algú que té prestigi i una imatge ja creada i coneguda per tothom, afirmació contraposada als altres dos conferenciants que creuen que les bones idees, l’esforç i la originalitat són suficients per ser contractat. Tot i així, Àngel Pardo, deia que sí que és cert que es nota quan algú nou a l’empresa no té experiència i per això contracten a gent amb experiència però que no sap de tecnologia i a joves que, al contrari, no tenen experiència però sí saben moure’s en el món actual i estan al corrent de les últimes novetats.

S’ha acabat donant molt valor a la “joventut” i a la formació, tal com han dit: “Lo que os enseñan en la Facultad es importante, la cultura es fundamental. Leer, tener la mente bien abierta. Podéis hacer historia, que no os cuentes milongas”.

A continuació, el moderador de l’acte els ha preguntat unes quantes qüestions sobre el que consideraven important a la seva empresa, així com el dubte de l’elecció de si ser autònom o no. A la última qüestió, els conferenciants han dit que ser autònom és molt més gratificant que treballar per a una multinacional, però que alhora es molt més sacrificat i tens molta més responsabilitat ja que has de controlar que tot funcioni bé i molta gent depèn de tu. Una altra idea a la que han donat molta importància és a la correcta elecció del soci amb el que crees l’empresa, relació que han comparat amb la del matrimoni, al qual no t’has d’unir per il·lusió, sinó per afinitat i per compenetració en gustos i en els objectius a la vida amb l’altre. Al final, els conferenciants han preguntat al jove públic qui d’ells volia crear una empresa pròpia, a la qual han contestat que si unes quantes mans alçades.

L’acte ha conclòs amb unes breus preguntes als convidats i amb un aplaudiment i somriure generalitzat.

Lluís Tolosa desmunta el discurs alarmista que afirma que els joves consumeixen poca cultura

La conferència “La dieta (cultural i mediàtica) dels joves” s’emmarca dins del segon dia de conferències de les XVI Jornades de Comunicació Blanquerna. Ha començat a les deu del matí i ha comptat amb una gran audiència tant d’estudiants com de professors. Lluís Tolosa, director tècnic del Baròmetre de la Comunicació ha estat l’encarregat d’introduir als estudiants en el complicat i indesxifrable món de les estadístiques i els gràfics. Com a moderadora, Anna Prats ha fet una breu introducció sobre les audiències i els joves per posar al públic en context. Acte seguit, Lluís Tolosa ha explicat que estructuraria el seu discurs en dues parts. La primera, l’ha dedicat a exposar l’ampli ventall de sortides professionals que té en l’actualitat la investigació d’audiències i també a introduir les tasques del Baròmetre de la Comunicació.

Sobretot, ha destacat el fet que fins que no es va fundar el Baròmetre la investigació d’audiències es feia des de Madrid i, per tant, les dades eren estatals. Com a resultat, els mitjans catalans tenien una representació molt minsa perquè només es basaven en estudis provincials i no es tenien en compte els mitjans locals. Segons Tolosa, això ha canviat i moltes empreses tenen un departament que es dedica a la investigació d’audiències, malgrat els costos elevats que suposa.

Durant la segona part de la conferència, el convidat s’ha centrat en el tema del consum cultural relacionat amb els joves. Ha sorprès quan ha ensorrat un dels grans mites de la societat afirmant que els joves tenen un consum cultural i mediàtic superior al dels adults. Per justificar-ho ha comentat uns gràfics que comparaven el consum de mitjans en relació amb l’edat. Cal especificar, però, que es consideren joves de 14 a 25 anys i adults a partir de 25 anys. A través d’aquest estudi s’ha pogut observar que els joves consumeixen més revistes, internet, cinema, telefonia mòbil, videojocs i finalment, llibres que els adults. En canvi, els adults superen als joves en la lectura del diari. També ha fet referència al consum a partir del gènere, el nivell d’estudis i la classe social. Apartir del creuament d’aquestes variables ha anat configurant els diferents perfils dins dels joves. Per últim, ha mostrat les dades dels diaris, revistes, ràdios i canals de televisió més vistos pels joves. En aquest punt de la conferència ha aconseguit que molts dels assistents se sentissin identificats amb els resultats i alguns no han pogut evitar que se’ls escapés el riure. Com a cloenda de l’acte s’ha obert un torn de preguntes en el qual han participat majoritàriament els professors interessant-se pels mètodes d’investigació.

Noves formes d’ús del mobil

La conferència de “Els joves i el mòbil” ha mostrat noves formes d’ús d’aquesta tecnologia en l’actualitat, no des del punt de vista dels joves, tal i com diu el el nom de l’acte, sinó tenint en compte la societat en general. A més, també s’ha mostrat el canvi que han fet les persones en la intimitat en llocs públics al llarg de la història. La taula rodona ha tingut com a moderador a Daniel Aranda, professor titular de la UOC i doctor per a la Facultat de Comunicació Blanquerna.

L’acte ha començat amb una intervenció de Aranda, el qual ha descrit els múltiples usos de les tecnologies destinades a la comunicació en l’actualitat. Segons Aranda hi ha tres usos per a els mòbils: l’ús bàsic o adolescent, que és aquell que no té cap cost per al seu ús (MP3, tranferència de dades, etc.), l’ús orientat al control, referint-se al ús del mòbil en sí (trucades i SMS) i l’ús orientat a l’interès, és a dir, totes aquelles funcions destinades a necessitats personals (xarxes socials, informació, etc.).

Després d’aquesta breu introducció s’ha donat pas a David Casacuberta, professor de la UAB i assagista, el qual ha exposat com les noves tecnologies poden fomentar la participació local. Per a fer-ho ha necessitat descriure el concepte de mitjans tàctics. Aquests són mitjans massius apoderats, en un moment determinat, per als ciutadans per tal d’obtenir una millora social. Casacuberta ha remarcat que gràcies a les noves tecnologies adaptades als telèfons mòbils la crítica a partir de fotos, vídeos o cadenes de missatges s’estava convertint en un fet normal en la nostra societat. Aquestes podien esdevenir, per exemple, en smart mobs, organització de mobilitzacions, difusió d’informació o observació electoral.

El segon convidat de la conferència ha estat Jorge Luís Marzo, curador, escriptor i professor a la UPF. Marzo ha fet un canvi en la forma de tractar el tema, exposant l’evolució històrica que han tingut els mites de la mobilitat, la velocitat i la joventut des del segle XX fins a l’actualitat. Per a fer-ho ha tingut en compte el desenvolupament històric de la intimitat en els llocs públics. Ha destacat que els joves han estat al llarg de la història el principal públic per a la tecnologia, tot i que en un principi no es preveia així. Tot això exemplificant-ho amb suport gràfic que mostrava diferents situacions i invents que havien fet canviar la mentalitat de la societat.

Finalment, s’ha arribat a la conclusió que les noves tecnologies estan canviant de forma radical tant la vida en l’espai públic com en el privat. Aquest canvi, no significava una menor socialització sinó altres formes de comunicació.

En general ha estat una conferència interessant, tot i que hagi estat completament diferent al que el públic s’esperava. Això ha provocat que molts dels assistents hagin marxat cap al final de la conferència. Tot i això, hi ha hagut un ambient general d’interès i atenció en el que els convidats han exposat.

Lancy Dodem: "En la Índia, si eres mujer y discapacitada estás perdida"

La Índia és un país de grans contrastos. Actualment, està patint un desenvolupament molt ràpid del sector industrial però que tan sols beneficia a una minoria de la població. Com no podia ser d’una altra manera, els joves indis són qui han d’impulsar el país endavant per llimar les enormes diferències existents entre les diferents castes. Amb aquesta confiança dipositada en els joves, la conferència “La fundació Vicente Ferrer: joves d’Anantapur, el motor del canvi” ha volgut sumar-se a les Jornades de Comunicació Blanquerna aportant el seu gra de sorra.
Lancy Dodem, portantveu de la fundació, ha parlat sobre els problemes i les desigualtats que viu el seu país. És en aquest context on la Fundació Vicente Ferrer porta treballant des de 1969.
En una aula mig plena, Dodem ha explicat la realitat actual del seu país. “Hay muchas Índias dentro del país, pero se puede dividr en la Índia moderna y la Índia rural” ha exposat el cooperant. A la Índia, les castes serveixen per classificar a la societat. Hi ha quatre castes i després existeixen els anomenats “intocables”. Aquests són persones que la gent no vol mirar i, ni tan sols trepitjar la seva ombra. A la Índia rural, els “intocables”pateixen molta més discriminació que a la Índia moderna i allà hi és la fundació per activar els seus projectes.
La fundació ha creat infinitat de projectes a Anantapur, al sud de la Índia. Un dels estendards de la fundació ha estat la defensa de la dona. “En Índia, la mujer es una carga. Cuando nace un niño, los padres reparten dulces; cuando nace una niña, ponen caras tristes” ha explicat Lancy Dodem. Vicente Ferrer sempre havia tingut molt clar que la dona estava en una situació d’inferioritat respecte l’home en aquest país. És per aquesta raó que, des de que al 1969 va fundar la organització, aquesta ha ajudat a les dones mitjançant l’anomenat “Fondo económico para las mujeres” que servia perquè poguessin emancipar-se i crear els seus propis negocis. Entre la estupefacció de les fortes paraules que utilitzava per descriure com veuen els indis les dones, també ha comentat que la fundació ensenya als habitants de més de 300 pobles tècniques agrícoles i de reg per poder subsistir en èpoques de llargues sequeres. “Otra preocupación que tiene la fundación es la ayuda a niños discapacitados. En la Índia, los hijos sirven para realizar los sueños de los padres, pero si son discapacitados no sirven. Algunos los tiran dentro de los pozos” ha exposat el portantveu. Per aquesta raó, la fundació disposa d’un centre de manualitats on aquestes persones poden crear productes que desrpés es venen a España. D’aquesta manera obtenen un sou i poden sobreviure entre la misèria. "En la Índia, si eres mujer y discapacitada estás perdida" ha conclòs Dodem. Per últim, una de les accions amb les que la fundació està més orgullosa és amb la construcció de vivendes. N’han construït més de 300.000 però aquesta construcció es fa conjuntament amb la família que hi viurà que, a més, ha de pagar una part molt petita del cost.
Per finalitzar la conferència, Lancy Dodem ha ensenyat un vídeo on explicava més detalladament els projectes que s’estaven efectuant a Anantapur. La xerrada ha acabat amb una frase molt significativa de Vicente Ferrer abans de morir: “La pobreza se puede erradicar si la humanidad se lo propone”. Esperem que sigui cert.

Lluís Tolosa rompe el tópico: “No es cierto que los jóvenes consuman menos”

La Facultad de Comunicación Blanquerna despertaba hoy con la conferencia “La dieta cultural y mediática de los jóvenes”. Ha sido presentada por el director técnico del Barómetro de la Comunicación, Lluís Tolosa, junto a la planificadora de medios en Mindshare, Anna Prats, que ha ejercido como moderadora.

Para comenzar, Tolosa ha resaltado la importancia de la creación de El Barómetro de Cataluña. Anteriormente, todos los estudios de audiencias se realizaban desde Madrid, pero la situación ha cambiado. “Con la aparición del Barómetro estamos dando muchos datos que no se daban desde Madrid, y además algunos se están duplicando, hecho que lleva a la controversia, pues los resultados no son los mismos”, ha dicho el ponente. A continuación, Tolosa se ha dedicado a enumerar los distintos métodos que utilizan para elaborar sus planificaciones, entre las cuales ha destacado las entrevistas personales, los aparatos tecnológicos y los audímetros. “Nosotros hacemos 30.000 entrevistas al año. Esto nos permite filtrar segmentos de población y hacer estudios específicos”, ha dicho Tolosa.

Después de describir sus formas de trabajo, el ponente ha expuesto una serie de presentaciones multimedia, llenas de gráficos y estadísticas, centradas en el consumo de los jóvenes. Tolosa ha desmentido uno de los grandes tópicos que circulan por la sociedad; “No es cierto que los jóvenes consuman menos. En global, el consumo cultural y mediático de los jóvenes es mayor que el de los adultos”. Esta afirmación la ha reforzado con unas estadísticas que mostraban que los jóvenes consumen más revistas, cine, libros, videojuegos e internet que el público adulto. Al oír esta explicación, la sala se ha llenado de sonrisas juveniles. Por otro lado, Tolosa ha señalado que algunos medios convencionales como la radio o la prensa generales no son demasiado atractivos para el público juvenil. En vez de esto, los jóvenes consumen más prensa deportiva o la radio musical; “Hay una tendencia a buscar otras medidas alternativas. La radio general no es el referente de los jóvenes”, ha afirmado el ponente.

En la segunda mitad de la conferencia ha explicado cómo los estudios pueden clasificarse en variables como el género, el nivel de estudios o la clase social. De entre estos, Tolosa ha subrayado la importancia del tercero, diciendo que el lugar donde nace una persona siempre condiciona su consumo cultural y mediático. Ha dicho que “la clase social” es uno de los indicadores más relevantes, y el que produce más desigualdades entre las audiencias.

Uno de los momentos más interesantes ha sido cuando Tolosa ha expuesto los medios más consumidos por el público juvenil, entre los cuales destacaban: Cuore, los 40 Principales o el Canal Antena 3. Durante unos instantes la sala se ha llenado de murmullos, de estudiantes sorprendidos al oír que la prensa rosa es uno de los medios más consumidos. A continuación se ha abierto el turno de preguntas, en las que han participado distintos estudiantes y profesores.

Jorge Luís Marzo: “El model que ha triomfat és la privacitat i la intimitat”

El dia d’avui, 10 de març, ha començat amb molt fred. En algunes zones de la ciutat de Barcelona encara s’hi pot trobar neu, però no és el cas de plaça Catalunya. Al centre de la ciutat es troba la Universitat Ramon Llull on aquests dies es fan conferències sobre la comunicació i els joves en motiu de les XVI Jornades de Comunicació Blanquerna. A les dotze en punt del matí, David Casacuberta, professor de filosofia de la ciència a la UAB i assagista, i Jorge Luís Marzo, curador, escriptor i professor a Elisava/UPF, han ofert una conferència a l’aula 201, la més gran d’aquesta facultat. L’acte tractava d’ “Els joves i el mòbil: oci, comunicació personal i nous usos professionals”. L’encarregat de moderar el debat ha estat Daniel Aranda, professor titular de la UOC.

La conferència, seguint el ritus del dia anterior, ha començat amb deu minuts de retard. Es tracten dels minuts de rigor perquè els alumnes puguin fer fotografies tranquil·lament i els convidats preparin el seu power-point. Casacuberta ha obert l’acte donant una peculiar definició de mitjà tàctic: “idea de tecnologia complicada”, amb la qual “el ciutadà s’apodera dels mitjans de comunicació massius per qüestionar els que estan al poder”. És a dir, a través del mòbil cada persona pot apropar la seva posició i expressar les seves intencions sobre quelcom, a la resta de ciutadans, per tal de fer campanya. Això es dóna, sobretot, des del punt de vista polític. Les característiques dels mitjans tàctils és que “són barats, fàcils d’utilitzar, descentralitzats (qualsevol ho pot utilitzar) i massius (ens podem apropar a molta gent)”. Altres factors que impulsen la venda d’aquests aparells són la popularitat que ha guanyat entre el jovent i el preu és relativament econòmic per unes butxaques sensibles. A més, “ofereixen una gran portabilitat, discreció, accés a Internet i geocalització, tant via operador com via GPS”. Per tant, si succeís algun fet greu, com la desaparició d’una persona, es podria rastrejar el seu mòbil per localitzar-la. Aquest factor, però, és un motiu de neguit ja que “ens hem quedat sense privacitat perquè estem totalment registrats al carrer, a Internet, al mòbil...”. Aleshores, l’anomenada societat transparent proposa que nosaltres, els vigilats, també controlem als que ens vigilen. De manera que ens anem vigilants els uns als altres a través de la nova tecnologia. Aquesta podria esdevenir la part fosca dels mòbils tàctils, com també ho va ser l’atemptat terrorista d’Atocha, ja que les explosions es van produir amb un mòbil com a detonador, tal com a recordat el professor de filosofia de la ciència. Els inconvenients més destacats dels mòbils tàctics són “la privacitat, la fiabilitat, la propietat de dades i la jurisdicció”, segons ha constatat Casacuberta.

“Què vol dir mobilitat? Som més mòbils que abans? El segle XX s’ha mogut a través d’un mite molt fort: la velocitat. En el segle XXI això s’ha convertit en mobilitat”. Amb aquesta reflexió Jorge Luís Marzo ha començat la seva explicació. Les fotografies que anava mostrant a tota la sala eren de construccions on es diferenciava l’espai públic de l’espai privat. És la idea que més ha remarcat durant la mitja hora que quedava. Els joves hem canviat els nostres hàbits a gran velocitat a causa de les noves tecnologies. Actualment, la preocupació que es respira entre la joventut és “com puc portar la meva intimitat en un espai públic?”. S’han trencat les barreres, perquè el que abans reconeixíem com a espai privat ara ho tractem com a espai públic. “Poc a poc, al portar la intimitat cap als espais públics el que fem és no reconèixer aquest espai com a privat”. És a dir, com que pengem fotografies i comentem cada passa que realitzem a través de les xarxes socials, sigui via mòbil o via ordinador, ens estem privant de la nostra pròpia intimitat. Això, però, s’ha d’aplicar a cada cas personal, ja que encara queda molta gent que no penja la seva quotidianitat a les xarxes. I així ho ha aclarit Marzo, dient que “les tecnologies no venen amb un ús predeterminat, sinó que cada un en fa el seu ús personal”. Es tracta de la cultura “Do it yourself”, que cadascú ho faci pel seu compte.

Actualment, “en els espais públics gestionem la nostra intimitat com nosaltres volem”. Per aquest motiu “el model que ha triomfat és la privacitat i la intimitat”. Oferir la nostra vida personal està a l’ordre del dia. És el que viuen els joves i, a curt termini, és el que acabarem vivint.

Lluís Tolosa: “El consum cultural i mediàtic dels joves és més gran que el dels adults”

El director tècnic del Baròmetre de la Comunicació desmenteix el tòpic que diu que els joves consumeixen pocs mitjans i poca cultura en el segon dia de les Jornades de Comunicació Blanquerna

Lluís Tolosa s’ha mostrat molest amb el “discurs alarmista que diu que els joves no llegeixen ni consumeixen mitjans de comunicació” ja que les dades del Baròmetre de la Comunicació diuen el contrari: els joves consumeixen el deu per cent més de revistes, quasi bé el nou per cent més de llibres de lectura i més del doble de cinema que els adults. El director tècnic del Baròmetre s’ha mostrat crític amb els adults que “s’excusen de la seva poca lectura dient que els joves no llegeixen i això no és veritat”. El que sí que diu el Baròmetre és que els joves consumeixen menys premsa i ràdio. Lluís Tolosa reconeix que hi ha una crisi dels mitjans tradicionals. Les dades del Baròmetre, segosn Tolosa, diuen que“entre els joves ha pujat molt el consum de premsa esportiva i ràdio musical, el que sí que ha baixat és el consum de ràdio i premsa generalista”.

Com a director tècnic del Baròmetre de la Comunicació, Lluís Tolosa, ha afirmat que la variable de l’edat no determina, tant com es creu, el tipus de mitjans que es consumeix. En canvi, veient les dades del Baròmetre, les variables de la classe social i el nivell d’estudis influeixen molt a l’hora de consumir mitjans de comunicació. “La classe social, tipus de família on es neix, determina quin és el consum de mitjans. Els fills reprodueixen l’actitud dels pares a l’hora de consumir mitjans” ha afirmat Lluís Tolosa. Per altra banda, la variable del nivell d’estudis també la té en compte el Baròmetre de la Comunicació que diu que el nivell d’estudis és directament proporcional al consum de mitjans. “Com més estudis tens més lector de diari ets, més consum d’internet fas. Això es compleix en tots els mitjans” ha dit el director tècnic del Baròmetre de la Comunicació, que creu que això no hauria de ser així perquè “no és normal que el nivell d’estudis discrmini tant el consum de mitjans en una generació que ha nascut en una democràcia”.

Lluís Tolosa ha posat èmfasi en el canvi substancial que ha produït la creació del Baròmetre de la Comunicació en el sector de la investigació de les audiències. Abans tots aquests estudis es feien des de Madrid i segons Tolosa “amb l’aparició del Baròmetre estem donant moltes dades que no es donaven des de Madrid i a més, n’estem duplicant algunes, cosa que porta a la controvèrsia, ja que els resultats no són els mateixos” . El director tècnic del Baròmetre ha lamentat que abans de la creació d’aquest “ els territors de parla catalana eren l’espai de comunicació més gran d’Europa sense una estructura d’estudis de mitjans” de manera que els mitjans de parla catalana es veien afectats quan es planificava la inversió publicitària ja que “pels estudis espanyols els mitjans de parla catalana són invisibles. Per l’EGM les vint revistes més llegides són totes espanyoles, mentre que en el Baròmetre de les vint primeres n’hi ha deu de catalanes i deu d’espanyoles”.

Els joves sí llegeixen

El segon dia de les XVI Jornades Blanquerna ha començat com totes les altres, amb tres conferències a les deu del matí. Una d’elles era “La dieta (cultural i mediàtica) dels joves” i creava en el públic assistent una sèrie d’expectatives per saber quin tipus de mitjans consumeixen més els joves, fins i tot amb el nom de les publicacions amb més audiència, i sobretot, saber si es trencarien alguns tòpics que tan sentim dir entre la gent adulta. L’encarregat de mostrar les dades estadístiques ha estat en Lluís Tolosa, director tècnic del Baròmetre de la Comunicació i Cultura, l’única empresa catalana que es dedica a fer estudis d’investigació de mercat concretament de terres catalanes.

Gairebé tota la conferència s’ha basat en un monòleg del convidat que mostrava un seguit de diapositives cada cop més específiques i, al mateix temps, explicava dades que mostressin de manera clara el consum de mitjans dels joves catalans. Gràcies a aquestes dades estadístiques s’han pogut desmentir idees instaurades en el subconscient de la societat com la de que els joves no llegeixen. Comparant els gràfics que es podien veure en la diapositiva es veia un augment significatiu de la lectura entre els joves respecte els adults. Per què, doncs, es continua fent aquesta afirmació? A més, també s’ha pogut observar com el joves fan un consum cultural i mediàtic més alt que els adults, ja que en contra del que tots pensàvem, els catalans d’entre 14 i 25 anys van més al cinema, a concerts, al teatre o a d’altres espectacles culturals. Els joves no només consumeixen més mitjans mediàtics com Internet, sinó també culturals.

Després de l’exposició general del consum de mitjans dels joves, en Lluís Tolosa ha subdividit aquest grup heterogeni en sexe, classe socials i estudis realitzats per tenir unes dades més properes a la realitat. Les dades que s’han extret d’aquests grups no han estat sorprenents, tot al contrari, refermen idees que ja teníem. Un exemple és la igualtat de gèneres a la que s’està arribat gràcies a la inserció en l’escola i el treball de les dones. S’observa una diferència gran entre les dones grans i les joves. A més, els joves d’una classe social alta o amb uns estudis superiors consumeixen molts més mitjans que els altres. Aquesta afirmació no és gaire significativa perquè podem entendre amb facilitat que els que no disposen d’uns recursos econòmics suficients no poden accedir a Internet o mòbils. Però, les diferències en la quantitat de consum entre joves i adults de diferents classes socials és la mateixa i això no hauria de ser així. Els joves hem nascut en una època d’igualtat i accés gratuït a l’educació. Per tant, igual que en el cas de la igualtat de gènere, cada cop aquesta diferència s’hauria d’anar escurçant, però desgraciadament aquest procés encara no s’està produint.

Angel Pardo: "La fórmula de l'èxit no és res més que treball i esforç"

Amb la sala plena d’assistents, alguns d’ells fins i tot asseguts al terra, es realitzà el dimecres 10 de març la conferència Emprenedors i creatius davant del canvi, dins del marc de les Jornades Blanquerna, que es duen a terme a la Facultat de Comunicació Blanquerna (FCB) durant tres dies consecutius. Quan l’acte va finalitzar, una cosa quedà clara: amb treball i esforç l’èxit és assolible, encara que les circumnstàncies no siguin les idònies. Aquesta idea fou represa al llarg de tota la xerrada per Angel Pardo, director general de Carrots, i revalidada per la resta de conferenciants, Oriol Berenguer, director general d’Arteria Comunicació, i Maria Trullàs, fundadora de Cuponeo.com. Els tres ponents guardaven en comú el fet de ser ex-estudiants de la FCB i haver creat els seu propi negoci. La conferència fou moderada per Richard Wakefield, professor de la Facultat on les Jornades tenen lloc.

“Quina enveja em feu, esteu en un moment meravellós”. Amb aquestes paraules Pardo començà la seva intervenció. El director general de Carrots considerà que el moment de crisi actual és un trampolí perfecte per a iniciar el canvi que suposa el món 2.0. “Estem davant d’una revolució i s’ha d’aprofitar, sigueu proactius” va arengar Pardo als assistents a l’acte, la gran majoria alumnes de la Facultat. Per tal d’afrontar un moment tan delicat com l’actual i el respecte que suposa engegar un negoci propi, l’emprenedor va afirmar que per a assolir l’èxit no és tan necessari el talent com el treball i l’esforç, malgrat que la conjuntura econòmica i social no sigui la idònia. En aquest sentit, el director general de Carrots (agència publicitària especialitzada en above the below the line i offline) apuntà que “les oportunitats sorgeixen si les busques”. Quan no hi ha feina pendent, és quan més s’ha de treballar per poder-ne generar. Pardo també destacà la importància de tenir idees innovadores, dins d’un món on impera la tecnologia, és per això que sentencià que “[els joves] teniu una gran oportunitat, ja que heu crescut en un entorn tecnològic i teniu l’experiència; el ser jove és un valor i la gent paga per això. Ho teniu molt fàcil per a fer història”.

Per la seva banda, Oriol Berenguer diferí en les afirmacions de Pardo, donada la seva consideració que “l’edat és secundària, ja que la gent compra idees i es necessiten professionals que funcionin”. Tot i així, Berenguer i Pardo coincidiren en el fet que treballar i esforçar-se és bàsic, a més d’adquirir experiència i contactes professionals en empreses multinacionals. Precisament, els contactes, segons el director general d’Arteria, permeten que si un professional sap treballar correctament, malgrat que es canviï d’agència, el client seguirà a la persona i no a la corporació. A més, Berenguer també posà èmfasi en centrar-se en negocis que tinguin una perspectiva de futur o que no es vegin massa afectats per situacions conjunturals, com és el cas de l’empresa de healthcare que és Arteria Comunicació (vinculada amb medicaments i productes relacionats amb la salut).

Una altra afirmació de Pardo fou rebatuda, en aquest cas, per Maria Trullàs. El director de Carrots considerà que el fet de no tenir un gran potencial econòmic no és tan important si es tenen bones idees, cosa que la fundadora de Cuponeo.com, empresa basada en l’oferiment de cupons de descompte als usuaris que ho sol·licitin via Internet o SMS, no considera del tot certa. “No és el mateix capital el de les multinacionals que el de les empreses petites, cosa que desafavoreix aquestes últimes”, relatà Trullàs, qui hi ha viscut una situació relacionada. Tanmateix, la jove emprenedora donà, d’alguna manera, la raó a Pardo, quan confessà que havia fundat el seu negoci per la interessant oportunitat de negoci lligada amb les noves tecnologies que li brindava la crisi econòmica.

Al final de l'acte, quedà comprovat que el discurs optimista de Pardo causà el seu efecte, si es té en compte el consirable nombre d'alumnes que van voler acostar-se als conferenciants per intercanviar e-mails o demanar consells als joves emprenedors.

EL CÒMIC, PREN FORÇA I S'ADAPTA A LES NOVES TECNOLOGIES

UN ART INFRAVALORAT GERMÀ DEL CINEMA
El còmic a Espanya 

A les Quatre i mitja de la tarda es dona lloc a una conferència sobre un dels gèneres culturals de la joventut més infravalorats: el còmic. L’aula escollida per l’acte és la més espaiosa: la 201, la qual està relativament omplerta, dues terceres parts. Hi ha força enrenou de càmeres i murmuris però ràpidament les veus cessen en arribar els dos convidats: Joan Navarro i Carlos de Santamaria juntament am el mediador Vicent Sanchís.

El torn de paraula ha començat per en Sanchís que ha recalcat aquesta equivocada infravaloració d’un gènere que avui dia es troba en primera línia. Se sol col•locar com un subgènere quan, aquest és un gran mitjà d’expressió. Tot seguit, fa una breu presentació dels dos convidats i passa la paraula a Carlos de Santamaria: director de Ficomic i dels salons del còmic. Un discurs interessant sobre la connexió indiscutible entre cinema i còmic, ja pel seu naixement paral•lel, com per tantes adaptacions que s’han fet al cinema d’algunes històries aparentment semblants com Superman, Batman etc. D’altra banda, es recorda com el veritable reconeixement del valor d’aquest gènere a Espanya ve amb la transició i com a traves del temps s’ha anat acomodant i consolidant fins al punt de que s’estigui preparant un futur museu del còmic que estaria llest a finals del 2012.

Joan Navarro ha parlat des d’una vessant més comercial, començant tot i així amb la anècdota desenfada de l’èxit actual del còmic Esther que Purita Campos va el•laborar ja fa dècades. Avui dia és el còmic espanyol més venut. També fa un apunt especial en la immediatesa i l’abaratiment dels costos a que han portat les noves tecnologies al sector. D’aquí s’ha arribat a l’incertesa dels efectes de la digitalització i les incognites sobre les vendes sobre paper. Com anirà? és una de les preguntes formules que encara queden suspeses a l’aire.

Seguidament el manga ha sigut un tema que ha sortit inevitablement. Segons Navarro el manga ha recuperat la afició del còmic a partir dels anys noranta fins al punt de que, poc a poc vagi devorant la comercialització europea i americana

Finalment durant el torn de preguntes s’ha tocat de nou el tema de la digitalització posant més èmfasi en la figura del distribuïdor i la de l’autor espanyol enfront tant competidor estranger que ve d’una industria molt ben preparada.

El futur de la sèries de televisió: un pas més cap a la finestra única

En un context de creixent demanda de sèries de televisió a Espanya; Alejandro Gómez Lavilla, Joan Bas i Toni de la Torre, tots tres especialistes en l’àmbit de la comunicació, es reuneixen per a debatir quin ha estat i sobretot, quin és l’impacte d’aquest gènere televisiu en la nostra societat actual.
En motiu de les XVI Jornades de Comunicació Blanquerna, tots tres conferenciants seuen davant dels estudiants per a explicar quina és la fórmula de l’èxit de les sèries televisives i com afronten el repte els professionals de la comunicació audiovisual. L’encarregada de moderar aquesta conferència és Laia Aguilar, llicenciada en audiovisuals a la primera promoció de la FCB i guionista de ficció de múltiples sèries d’èxit tan a àmbit nacional com estatal.
Alejandro Gómez Lavilla, director de continguts de Sagrera TV i professor de la Universidad Carlos III de Madrid, comença parlant dels avantatges i inconvenients que comporta la producció d’una sèrie de televisió. Abans de tot destaca que és un producte molt car i certament difícil d’amortitzar.
Un dels objectius bàsics que marquen l’èxit d’una sèrie és la fidelització de l’espectador. Aquesta no tan sols s’ha de poder mantenir, sinó que ja s’ha de preveure amb antelació. Un altre fet significatiu és que, ara per ara, existeix un valor psicològic que fa que les sèries d’èxit aportin molt de prestigi a la cadena que les emet.
Pel que fa els incovenients, Lavilla insisteix sobre el risc de pèrdua d’audiència o bé, en casos més extrems, el fracàs. La pressió a l’hora de produir una sèrie és immensa, sobretot si et té en compte el poc marge de programació del que disposa i el fet que tres emissions siguin suficients per a determinar quina serà la capacitat d’audiència. Una cosa sí que és certa; quan una sèrie agrada, acostuma a agradar molt. Alejandro Gómez Lavilla conclou la seva intervenció qualificant la sèrie com un gènere “caníbal”: ha de menjar-se gran part de la programació per a poder sobreviure.
Joan Bas, fundador i conseller-delegat de Diagonal TV, fa un breu repàs de les sèries de televisió realitzades per la seva productora tan a nivell català com espanyol. Dins la llista es poden trobar des de minisèries de caràcter històric, fins a èxits de set anys de durada. D’entre totes elles destaca l’afany de buscar un diferencial, un element que faci especial cadascuna de les històries que expliquen. Una de les característiques més importants, i també la clau de l’èxit de sèries com Poblenou o Nissaga de poder, és la proximitat amb el públic. Un altre element que s’ha utilitzat darrerament en sèries d’èxit com Ventdelplà és l’ús de referents socials actuals. Joan Bas dóna per finalitzada la seva intervenció fen al·lusió al futur incert però esperançador de les sèries de televisió a Espanya i Catalunya.
Toni de la Torre, periodista especialitzat en sèries de televisió, marca el final de la conferència centrant la seva mirada en les sèries nord-americanes, principal motor de la indústria audiovisual dels EEUU, i de les quals nosaltres també ens nodrim. De la Torre destaca el punt d'inflexió que marca l'atemptat de l'11-S en al producció de sèries de televisió. La gran majoria d'èxits sorgeixen tot just passat l'any 2001. El cert és que, a diferència del cinema, les sèries han sabut connectar amb la por i l'angoixa, a més de transmetre un missatge reconfortant a l'espectador. A més a més, ja només per la seva extensió, les sèries permetent aprofundir molt més en les històries i els personatges, cosa que ha fet que molts cineastes hagin decidit provar sort en aquest camp. D'aquí l'increment del prestigi de la televisió.
Toni de la Torre destaca finalment un altre element relacionat amb el desenvolupament de les noves tecnologies, i és el fet que Internet hagi creat un pont entre la producció nord-americana i els espectadors. Molts guionistes es basen en les opinions escrites en els fòrums de la xarxa a l'hora de crear o modificar els guions. D'aquí el concepte sèries a la carta.
La conferència finalitza amb més d'una qüestió sense resoldre: quin és el futur de les sèries de televisió? quin rol tindran les noves tecnologies en aquest canvi? Una sola cosa és certa, i és que les noves generacions tindran un paper molt important en aquesta nova etapa.

L’angoixa al terrorisme és un dels motius de l’èxit de les sèries americanes

Lost. House. Ventdelplà. The Simpsons. Los Serrano. No és necessari aclarir que aquests títols no són pas de films ni d’obres de teatre. Són sèries que avui en dia veiem a la televisió. Els joves, sobretot, fan un gran seguiment d’aquestes sèries tan d’àmbit nacional com internacional. Per aquesta raó, en el marc de les XVI Jorndades de Comunicació Blanquerna, que aquest any aborden el tema “Aire fresc! Joves emprenedors preparats per a liderar el futur de la comunicació”, no podia faltar una conferència dedicada íntegrament al impacte que tenen les sèries en els joves. Com era d’esperar, l’assistència de joves a la conferència ha estat notable. Laia Aguilar, ex alumne de la Facultat de Comunicació Blanquerna i moderadora de l’acte, ha remarcat la creixent demanda de sèries americanes en el públic espanyol, sobretot entre els més jove.

I aquests, els joves, han parat màxima atenció quan Toni de la Torre, analista televisiu i col·laborador d’El Món a Rac 1, ha dedicat la seva explicació a parlar sobre les sèries americanes. Utilitzant fragments de Lost i V, de la Torre ha afirmat que els atemptats de l’11 de Setembre han creat una angoixa a la ment dels espectadors que el cinema no ha estat capaç de plasmar amb tanta exactitud com les sèries de ficció. Serials com Lost, responen a un esquema molt propi de la mentalitat després de l’11-S. Els personatges d’aquesta sèrie s’han d’enfrontar a uns desconeguts que els volen matar i no saben qui és bo i qui no, si l’amenaça és el que tenen al costat o el de més enllà. “L’enemic no és conegut i el fet de no saber si és a prop teu o no, crea desconfiança i sobretot angoixa” ha remarcat l’expert. Així com el cinema no té l’espai ni el temps suficients per fer aflorar aquestes preocupacions, les sèries argumenten a la perfecció els temors de la societat. Tot i això, també ha destacat la importància d’Internet en la diversificació de les sèries a tot el món. “Gràcies als chats d’Internet, els guionistes de les sèries poden saber què en pensa la gent sobre un personatge o sobre un fet, i poden anar modificant la sèrie” ha explicat de la Torre.

A la xerrada també hi ha assistit Alejandro Gómez Lavilla, col·laborador en diferents produccions de La 2 i Telecinco, que ha afirmat que les sèries de ficció són molt cares de produir. “La ficción es el producto estrella de las televisiones, pero es muy caro de producir” ha exposat tot just començar. També ha volgut deixar molt clar que l’únic objectiu que busquen les cadenes de televisió és la fidelització de l’espectador per aconseguir un bon share, cosa que amb les sèries de ficció aconsegueixen. Gómez Lavilla no s’ha mostrar molt positiu amb el tracte que reben les sèries a les televisions. “La televisión es un medio caníbal, con miedo a fracasar” ha explicat el ponent. Entre algunes rialles del públic, Alejandro Gómez Lavilla ha afirmat que el públic espanyol és “tonto” perquè no admet canvis horaris. “Si el lunes toca CSI, CSI serà; si el martes toca Lost, Lost serà” s’ha referit l’expert.

En el àmbit de les sèries nacionals, Joan Bas, conseller delegat de la productora Diagonal TV i copropietari juntament amb Josep María Benet i Jornet, ha fet un anàlisi cronològic de les diferents sèries que havien creat. La sèrie que va donar el tret de sortida a anys d’èxit televisiu de la productora va ser Poblenou. Diagonal TV va demostrar que també era possible crear ficció nacional. Al 1996 va estrenar-se Nissaga de Poder, consolidant l’èxit d’aquest gènere en les programacions. Altres sèries conegudes com Ventdelplà, Amar en tiempos revueltos o La Señora han consolidat, tan en àmbit català com espanyol a la productora i a les sèries de ficció.

“L’impacte de les sèries” finalitza amb menys de la meitat d’oïents

L’acte moderat per Laia Aguilar, guionista de sèries de televisió com Vendelplà o Infidels, acaba amb una tercera part d’espectadors menys que quan ha començat. En aquest hi intervenien tres personalitats amb visions diferents sobre el tema: Alejandro Gómez, Joan Bas i Toni de la Torre.

Després de la presentació inicial de Laia Aguilar per tal d’introduir el tema, s’ha donat pas a l’intervenció d’Alejandro Gómez, exdirector de TV2. Gómez, en una intervenció ràpida, ha mostrat la seva opinió sobre la ficció en l’actualitat. Poc després s’ha extés en els avantatges d’aquest gènere, tals com la fidelització de l’espectador, el prestigi que comporta, la capacitat de repetició i la seva llarga vida comercial. A més, ha exposat també els desavantatges que comporta el gènere per a les productores ja que aquest és molt car, comporta molt de risc, té una producció molt lenta i la desició de la data d’emissió és complicada. Finalment, ha fet una crítica a l’extensió innecessària que adopten algunes sèries.

En segon lloc ha intervingut Joan Bas, conseller-delegat de Diagonal TV, el qual ha exposat, al llarg del seu temps de parla, les diferents sèries que ha produït Diagonal TV. D’aquesta manera, ha explicat els motius per els quals les sèries exposades han o no triunfat.

L’últim convidat a l’acte, Toni de la Torre, ha basat el seu discurs en les sèries nord-americanes. Per a fer-ho ha establert una data significativa a nivell mundial: l’onze de setembre del 2001. De la Torre diu que la caiguda de les Torres Bessones va provocar una angoixa que el cinema no ha sabut solucionar. Aquesta angoixa la relonen les sèries ja que expressen els temors de la societat del moment incorporant “enemics desconeguts”. A banda d’això, creu que l’èxit de les sèries nord-americanes és també gràcies a Internet ja que ha servit com a pont entre l’espectador espanyol i les sèries estatunidenques. La indústria, tal i com explica, s’ha sabut adaptar a aquest fet, cosa que ha fet que els guionistes pensin en Internet a l’hora de crear la sèrie. Tot això incloent diversos exemples de produccions nord-americanes amb trames molt diferents.

Per a concluir, es podria dir que l’acte no es trobava suficientment preparat ja que els convidats semblava que desconeixessin per complet el que els altres exposaven. Aquest fet s’ha pogut veure clarament a la ronda de preguntes ja que aquestes anaven dirigides a una persona en concret, sense que els demés convidats tinguessin una opinió clara per tal de crear diàleg. A més, l’expressió i vocalització d’algun dels assistents resultava massa ràpida o massa lenta per a la dinamització de l’acte, cosa que ha provocat la marxa massiva de la majoria dels alumnes que havien assistit a aquest.

Anuncis a les xarxes actuals

El moderador de la conferència “Com fer publicitat a les xarxes socials?”, la qual havia d’haver començat a les 10 h del mati d’aquest dimarts 9 de març, es Aleix Marcó. Arriba a les 10:15h amb els que es disposaran a parlar davant els assistents: en Rubén Bastón, l’Andrea Garí i la Selva M.Orejón.

L’aula està bastant plena, però ni molt menys com a la primera conferencia de les mateixes Jornades de l’any passat.

El primer en parlar es Aleix Marcó, account planner a Mediacounter i de la 8ª promoció de la Facultat de Comunicació Blanquerna. Obre la conferencia formulant: Què he de fer a les xarxes socials? Com he de fer publicitat?” Seguidament, presenta als conferenciants, alhora que es mostra un powerpoint que els acompanyarà durant tota l’explicació.

En Rubén Bastón, el qual treballa com a Social Media Strategist d’Elogia, s’anima a començar l’acte parlant en castellà i amb un acudit que acaba dient “si no te compran al primer anuncio, pónselo 20 veces”. Amb això ve a dir que venim d’un canvi de paradigma “d’essència” el qual es basa en sis valors: la col·laboració, la democratització, la comunicació bottom-up, la meritocràcia, el “betaperpetuo” i la transparència. Tots els ha explicat amb exemples de xarxes socials, com amb l’últim valor que bé podria ser Google, ja que en aquest tot es permissiu perquè se suposa que està permanentment en construcció.

Un moment on tot el públic han prestat atenció ha estat quan ha parlat de les marques a les xarxes socials dient que tot comença amb “darnos el morreo”, així, al principi es va separat, desprès es coneix i hi ha un apropament i finalment s’acaben donant el petó. Això es el que passa quan es vol fer marca en una xarxa social i alhora, es pot aconseguir amb notorietat i engagement ( fidelitat a la marca). Tot el conjunt acaba produint les vendes.

Evidentment, a l’acte també s’ha parlat d’algunes xarxes socials en particular, com son: Facebook, de la qual ha dit que hi ha tres maneres d’estar: “usuario, grupo y página” o Twitter, amb el què el conferenciant ha remarcat que és fonamental i ha tingut més bona rebuda als EEUU que a Espanya.

Al parlar de publicitat a les xarxes socials, en Rubén Campo ha afirmat que la microsegmentació del públic s’està aplicant actualment en aquestes ja que és molt important perquè l’usuari tingui a la seva disposició una publicitat que li pot interessar.

La següent en parlar ha estat Andrea Garí, directora de comptes de Tuenti, la qual ha posa’t sobre la taula un nou concepte: el “Prosumer”, és a dir, el consumidor que produeix, ja que col·labora i participa en les xarxes socials, en aquest cas a Tuenti, l’existència del qual fa que les marques es plantegin un màrketing mix. Davant d’això, ha afirmat que hi ha hagut un canvi en el consum de medis, ja que abans en moments puntuals d’interès de la programació de la televisió, hi havia un augment de la audiència i baixava la participació a les xarxes socials, cosa que ara no passa tant extremadament, ja que tothom està amb el portàtil al damunt mentre mira la televisió.

L’última en parlar ha estat Selva M.Orejón, vicepresidenta de AERCO i ex estudiant de La Facultat. Ha començat amb preguntes als assistents sobre el seu consum de les diferent xarxes socials i a continuació ha parlat dels plans estratègics que s’encarreguen de fer empreses de Comunity Manager com la seva, per vetllar per la imatge d’una marca a Internet. Finalment, ha parlat d’uns punts importants per mantenir la calma les marques tot i voler ser conegudes en un termini ràpid de temps.

L’acte ha tancat a les 12h amb el torn de preguntes, on degut al poc temps que quedava, ha estat tan sols de tres i, al finalitzar, alguns estudiants s’han adreçat a parlar amb els conferenciants.

El mòbil, un gran mitjà d’informació

El primer acte de la tarda de les XVI Jornades de Comunicació Blanquerna ha estat a les 16:30 hores. Les conferències se celebren a la Facultat de Comunicació Blanquerna els dies 9, 10 i 11 de març. Avui dia 9, Sixto Arias, Managing Director en Mobext, Ivan Rodríguez, director de Mobile Marketing de Caja Madrid i Roger Torres, soci fundador de Nonameproject, han explicat com fer publicitat en els mòbils.

La conferència, amb l’aula plena a vesar, ha començat amb quinze minuts de retard. Durant cinc minuts, mentre es preparava el power-point de la presentació, tots els alumnes presents han estat fotografiant als convidants, traient els seus ordinadors portàtils i llibretes per tal de prendre nota de la millor manera possible. El moderador de l’acte, Jordi Ordóñez, director de comptes de Ganesha Productions, ha començat fent referència a la gran nevada del dia d’ahir, on el mòbil va ser el gran protagonista per milers de ciutadans a Catalunya. El mòbil és el mitjà amb el qual ens podem posar en contacte amb qualsevol mitjà de comunicació i, així, distribuir la informació des de qualsevol punt del país. Això mateix va succeir mentre nevava. Les persones atrapades als seus vehicles i trens anaven informant a les ràdios, sobretot, de la situació que patien a través d’aquest utensili. “El mòbil és una eina molt poderosa perquè incita a la interacció”, segons Torres. Aleshores, s’ha de tenir en compte com i a través de què es distribueix la informació.

L’iPhone està de moda. Es tracta del mitjà líder de navegació i descàrregues de l’any 2008. Per aquest motiu, Roger Torres va remarcar que “ens hem d’adaptar a la navegació i a la pantalla”. Una altra eina fonamental en el creixement de les noves tecnologies són les xarxes socials. La publicitat es recolza en tot tipus de xarxes per tenir un suport segur i divulgar la seva campanya. Torres ha explicat que Nike “avui dia està aplicant les seves campanyes publicitàries recolzant-se, sobretot, en les xarxes socials. Nike està creant les seves pròpies a dia d’avui”.

Per altra banda, Sixto Arias, mentre es passejava per l’aula ensenyant el seu iPhone, ha exposat els seus arguments. Arias ha amenitzat la xerrada fent preguntes als alumnes sobre els anuncis de publicitat que més recordaven i sobre el facebook. Ha declarat que “el mòbil és una revolució perquè milers de milions de persones no coneixeran mai Internet com nosaltres l’hem conegut. És una nova manera de rebre informació”. Els rols estan canviant, perquè les marques de mòbils no contacten amb nosaltres, sinó que els clients són els qui decideixen contactar amb elles. Si aquest fet, actualment, es produís a la inversa “les operadores tindrien un gran problema. Els usuaris les podrien denunciar per haver envaït la seva intimitat – el mòbil és un mitjà molt personal – ja que ells no han donat cap autorització per rebre publicitat”. Un dels problemes que més es detecten en les empreses que es dediquen a fer publicitats en els mòbils és la falta d’efectivitat. Per aquest motiu, “en el món de la publicitat, els anunciants han de canviar el xip” per tal d’obtenir resultats.

Per la seva banda, Ivan Rodríguez només ha explicat exemples de les campanyes de la seva empresa, Caja Madrid, i quines són les innovacions tecnològiques que volen crear a través del mòbil. Només ha recalcat que busquen un “compromís amb la innovació”.

Per acabar la conferència, els alumnes han tingut un torn de preguntes. Els convidats les han respost amb molta amabilitat i fent humor sobre algunes respostes. La més destacada, però, ha estat la de Sixto Arias que ha remarcat que “ens han educat en la complexitat. I el que funciona és allò simple i senzill”. Per això, el més important a tenir en compte en una campanya és la “simplicitat, simplicitat i simplicitat”.

Les xarxes socials revolucionen la publicitat convencional

Les xarxes socials han esdevingut en qüestió de cinc anys una via de comunicació i publicitat gairebé imprescindible per a la promoció de qualsevol empresa. Rubén Bastón, Andrea Garí i Selva M. Orejón han participat en les jornades Blanquerna oferint una xerrada sobre “Com fer publicitat a les xarxes socials?”. Rubén Bastón és el “Social Media Strategist” de la empresa Elogia, i en la conferència va afirmar que “en les xarxes socials es necessita un canvi urgent de paradigma en essència”, en el qual els valors que hi predominin siguin: la col·laboració amb els usuaris, la democratització, la comunicació “Bottom-up” (les marques s’estableixen en el mercat sense la necessitat d’un anunciant), la meritocràcia, el Beta perpetuo i la transparència. La participació en les xarxes socials és molt desigual el 90% pertany a l’audiència, un 9% a als editors que comenten el contingut i només un 1% és obra dels creadors. Bastón considera que l’objectiu de fer publicitat a les xarxes és fer branding, que et proporciona notorietat, i si aquesta és positiva es dona el engagement (fidelització del consumidor amb la marca) aconseguint finalment assolir un augment en les ventes. “Aquest procés el podem dur a terme mitjançant xarxes socials, blogs socials o brand channels (canals de marca)” apuntava Rubén. Però cap d’aquestes accions es efectiva sense l’aplicació d’alguns conceptes clau com ara escoltar les opinions del mercat sobre la teva marca, marcar uns objectius realistes, aportar continguts i serveis, i ser honestos i capaços d’assumir els canvis. Andrea Garí, actual directora de comptes de tuenti, ha donat una visió més especifica del que és una xarxa social com ara tuenti. Considera que el canvi que ha proporcionat la web 2.0 és radical en tots els nivells. S’ha generat una plataforma democràtica on l’usuari és col·laborador, generant així el canvi de consumidors a prosumers (aquells usuaris que no només comenten continguts a la xarxa sinó que també en generen de nous). Davant d’aquesta gran producció s’ha de varia la forma de fer marketing, ampliant els criteris de les 4p’s a les 8p’s (personalització, participació, peer to peer, i predicció) el que s’engloba sota el nom de marketing mix. Aquesta nova concepció és la que Garí ha explicat més específicament exemplificant-la en una xarxa social, com ara tuenti, que com a punt clau per al seu èxit ha destacat la segmentació dels usuaris en sexe, edat i província, per tal de fer una publicitat més efectiva segons els interessos de cada usuari. Finalment Selva M.Orejón, vicepresidenta d’AERCO, ha explicat el procés que duu a terme la seva empresa que es dedica a promocionar els seus clients a les xarxes socials. Per fer-ho és necessari fer un estudi de quina es la opinió dels usuaris sobre la empresa a promocionar, fixar quins són els ratis a assolir mitjançant la elaboració d’un mapa de públics, i edició d’una estratègia. Tot i així si la promoció és molt bona però l’empresa no compleix amb els criteris que ha publicitat en la seva campanya tot els usuaris que fins aleshores hagin donat suport a l’empresa poden girar-se en contra, i això és més perjudicial que una mala campanya. Es per això que AERCO centra l’èxit de la seva campanya en adreçar la promoció d’una forma o d’una altre depenent de la relació entre el anunciant i l’usuari, buscant al mateix temps creativitat en els missatges. D’aquesta manera concloïa la conferència que tot i haver durat dues hores aproximadament ha aconseguit captar l’atenció dels assistents en tot moment.

La clau de l'èxit de la ficció televisiva s'ha de buscar en la fidelització

Les sèries és un format que “enganxa” i molt. És probable que l’important interès que aquestes generen fos el motiu pel qual la sala de la Facultat de Comunicació Blanquerna, on es va dur a terme una conferència centrada en l’impacte massiu i les causes que tenen les ficcions televisives entre l’audiència actual, sobretot damunt dels espectadors joves, tal com destacà Laia Aguilar, moderadora de l’acte, acollís una gran afluència d’assistents. La xerrada va tenir lloc el passat 9 de març i va disposar com a ponents a Alejandro Gómez Lavilla, director de continguts de Sagrera TV; Joan Bas, conseller delegat de la productora Diagonal TV; i Toni de la Torre, col·laborador habitual de El Món a RAC 1 i del suplement TVManía.

La conferència s’inicià amb la intervenció de Gómez Lavilla, qui va saber despertar la simpatia entre els oients, tot exposant els seus arguments amb dosis d’ironia i fets irrevocables. En aquest sentit, el director de continguts de Sagrera TV afirmà amb rotunditat que “l’objectiu número u de la televisió és la fidelització de l’audiència”, ja que, segons ell, el fet que un sol capítol obtingui bons índex d’audiència no significa cap senyal de garantia per aconseguir els mateixos resultats la pròxima setmana. Precisament, per a Gómez Lavilla la fidelització de l’audiència “fa feliç el programador”, gràcies a la “tranquil·litat” que se sent al saber que no té rellevància què s’estigui emetent a la resta de cadenes, donat que un espectador fidel no es perdria la seva sèrie preferida. Per altra banda, el negoci que és la televisió ha comportat que les sèries hagin esdevingut el producte més comercial encara que produir-les resulti molt car, tal com afirmà Gómez Lavilla,. En aquest sentit, el director de continguts realitzà una proposta a les cadenes considerant que les sèries haurien de ser eliminades per tal de minimitzar els costos que aquestes comporten.

Com a conseller delegat de la productora de sèries de televisió Diagonal TV, Joan Bas tan sols pogué respondre davant de tal predicció: ”se m’ha posat la pell de gallina”. Per la seva banda, Bas afirmà que des de Diagonal TV es busca un element diferencial d’entre la resta. Per tal d’il·lustrar tal afirmació el conseller delegat exposà diferents productes de la seva productora. Un d’aquests fou Amar en tiempos revueltos, amb el qual s’ha trobat una fórmula que dóna bons resultats centrada en què “cada any es canvia la història vehicular, però es continua amb les històries secundàries”. És aquesta una bona via que la productora catalana considera per a fidelitzar els espectadors.

En una conferència sobre sèries televisives no es podia passar per alt l’impacte que tenen els productes americans, cosa que restà a càrrec de Toni de la Torre. Tal com el col·laborador de TVManía relatà, l’11-S ha provocat un gran xoc en les històries que es narren des de les sèries nordamericanes, centrat en la idea que “existeix una amenaça que no se sap on és, però que ens angoixa a tots”, element que crea un paral·lelisme amb el terrorisme. De la Torre acompanyà aquesta qüestió amb exemples de les sèries Perdidos i V. D’alguna manera, doncs, aquest temor latent serveix per acostar-se a l’espectador i crear en ell un vincle amb què s’hi sent identificat i, per tant, el converteixi en un seguidor fidel.

La publicidad viral: creación de experiencias

A las diez de la mañana, en la Facultad de Comunicación Blanquerna, ha tenido lugar la conferencia “¿Cómo hacer publicidad en las redes sociales?”. Así se llamaba la charla de apertura para las Jornadas de Comunicación Blanquerna, días en los que la universidad programa una serie de actos dirigidos hacia las tres carreras de comunicación. La primera conferencia ha sido presidida por el Social Media Strategist d’Elogia, Rubén Bastón; la directora de cuentas de Tuenti, Andrea Garí y la vice-presidenta de AERCO, Selva M. Orejón, quienes han actuado como ponentes. El account planner a Mediacounter, Aleix Marcó, ha ejercido como moderador.
Bastón, acompañado por una atractiva presentación audiovisual que captaba la atención del público estudiantil, se ha dedicado a comparar las diferentes formas de hacer publicidad en redes sociales. Ha expuesto que este tipo de publicidad fomenta la viralización, y hace posible que se haga una microsegmentación del público a quien va dirigida: “La publicidad juega con el tema viral; es entretenida, hace que los usuarios se la envíen a sus amigos”. Por otro lado, ha destacado Twitter como una de las redes fundamentales a nivel publicitario, ya que permite la interacción entre anunciante y audiencia: “los usuarios son muy heavyusers, adaptadores tempranos de nuevas tecnologías”. Esto hace que sea un medio muy atractivo para lanzar la publicidad. “La interacción entre el anunciante y los consumidores hace que la publicidad se convierta a veces en atención al cliente”, ha señalado Bastón.
La directora de cuentas de Tuenti en Cataluña, Andrea Garí, se ha dirigido a los estudiantes resaltando que “toda la publicidad debe tener un valor para el usuario”, con motivaciones a través de incentivos. Según Garí, Tuenti permite, además de comunicar una información o publicidad viral, crear una experiencia para el consumidor, lo que hace que la gente se implique; “los usuarios se cambian el estado, el perfil, etc”. Garí también ha introducido el tema de las marcas, y ha dicho que, para los publicistas, es esencial que no se veten los comentarios negativos automarca: “Nos fijamos en las opiniones de los consumidores; en sus comentarios, las fotos que suben… eso nos permite cambiar y crear formatos adaptados para los usuarios”.
En tercer lugar, la vicepresidenta de AERCO, Selva M. Orejón ha hablado sobre los Commit Manager y las faenas que deben realizar. Orejón ha expuesto distintas maneras que tiene el publicista para saber qué opinan los consumidores de sus productos; “se pueden rastrear conversaciones de las redes sociales, existen alertas de medición, herramientas gratuitas y de pago” que permiten a los anunciantes saber el impacto que está teniendo su publicidad en las redes sociales. Ha mostrado algunos ejemplos concretos, con los que los estudiantes parecían reavivarse después de dos horas de conferencia.
Los últimos diez minutos estaban destinados a hacer preguntas o aclarar dudas del público, la mayoría del cual estaba constituido por alumnos de la facultad, tecleando nerviosamente en sus portátiles, junto a algunos profesores de la casa, que estaban expectantes a las intervenciones de los ponentes.

Adaptar-se als nous temps audiovisuals

Les XVI Jornades de Comunicació Blanquerna tracten sobre els joves emprendors que s’enfronten al futur incert i canviant de la comunicació. Una de les primeres conferències ha començat a les deu del matí de dimarts dia 9 de març i tenia com a tema les “Noves vies de producció i difusió audiovisual”. Malgrat la històrica nevada del dia anterior, l’aula estava plena d’estudiants de la Facultat que esperaven impacients i alhora expectants amb les càmeres i els fulls apunt l’arribada dels ponents. Quan per fi han entrat a l’aula, durant uns minuts no s’han deixat de veure ni de sentir els flashos de les càmeres i tot seguit, s’ha inaugurat la primera taula rodona de les jornades d’enguany. La moderadora de l’acte ha estat Laura Riu, exalumne de la Facultat i presentadora de TVE. Com a convidats han assistit Ferran Clavell, director de Continguts de la CCRTV Interactiva, Antonio José Domínguez, productor de la webserie Malviviendo.com i Robert Figueras, fundador de Filmutea.

Laura Riu ha començat amb una reflexió al voltant de la qual s’ha anat construint el discurs dels ponents: “El món audiovisual mai tornarà a ser el d’abans”. La primera intervenció ha estat la de Robert Figueras, que ha explicat el projecte de la productora Filmutea, destinada a joves amb iniciativa que volen desenvolupar projectes audiovisuals innovadors. A través de la seva web es poden trobar els equips de treballs necessaris per dur a terme el projecte o, simplement, aconseguir contactes professionals. A més, ha fet especial èmfasi en la narrativa transmediàtica i en el 3D com a futur del món audiovisual. Actualment, estan desenvolupant el primer llargmetratge transmedia d’Espanya, Panzer Chocolate. Seguidament, ha fet la seva intervenció Antonio Domínguez, qui ha desenvolupat una de les webseries que han tingut més èxit en la xarxa, Malviviendo, amb un pressupost de tant sols 40 euros en el seu primer capítol. Domínguez ha destacat que Internet facilita molt la distribució de continguts audiovisuals però que el problema és el finançament, ja que les grans empreses encara no són conscients de la importància que tenen les xarxes socials. Tot i així, a través de la seva webserie ha aconseguit fer altres projectes, com per exemple, una campanya per a joves de l’asseguradora Maphre. Per últim, ha acabat destacant que és un món molt difícil en què s’ha de lluitar. L’últim discurs ha anat a càrrec de Ferran Clavell, qui ha destacat que hem de saber arribar als nous usuaris, cada vegada menys passius. Durant la seva exposició ha fet un repàs pels diferents serveis online de TV3 i Catalunya Ràdio dels quals ha destacat un increment superior en les audiències respecte als mitjans tradicionals.

Després d’aquest repàs dels nous formats s’ha iniciat el torn de preguntes. En un primer moment, cap dels assistents s’ha atrevit a preguntar res i per aquest motiu, Laura Riu ha trencat el gel amb una sèrie de preguntes que feien referència als nous formats o al fet que reduir els pressupostos influeixi en la qualitat. Finalment, un parell d’estudiants han fet preguntes al voltant d’aquest últim tema. Per acabar, Antonio José Domínguez s’ha guanyat al públic posant un fragment del primer capítol de Malviviendo.

Els mitjans tradicionals s’han d’adaptar a les noves vies de difusió i producció audiovisual

Ferran Clavell (CCRTV Interactiva), A. J. Domínguez (Malviviendo.com) i Robert Figueras (Filmutea) creuen que els mitjans tradicionals no poden viure al marge de les noves vies de difusió i producció audiovisual

Ha estat en la primera taula rodona de les XVI Jornades de Comunicació Blanquerna on s’ha parlat de les noves vies de difusió i producció audiovisual i del paper que els mitjans tradicionals han de jugar en aquest nou context, que hi ha en el món audiovisual. Ferran Clavell, director de Contiguts de la CCRTV Interactiva, ha manifestat que “el format actual és anticuat i els mitjans tradicionals s’han d’adaptar si volen sobreviure”. Per altra banda, també ha avisat que “moltes empreses no ho estan fent i corren el risc de desaparèixer”. En aquest mateixa direcció s’han expressat els altres dos convidats a la xerrada. A.J. Domínguez, productor de Malviviendo.com, veu molt positiva la nova conjuntura que hi ha en el món audiovsual amb aquestes noves vies de difusió i producció audiovisual, ja que creu que aquestes “faran que els mitjans tradicionals es posin les piles per adaptar-se al futur. Estaven molt acomodats i ara s’han posat les piles per anar-se adaptant progressivament”. Per la seva part, Robert Figueras ha destacat la complementarietat d’aquests nous sistems de difusió, com són les webseries o pel·lícules interactives, amb els mitjans tradicionals perquè “les noves vies de difusió i producció audiovisual no substituiran als mitjans tradicionals, veig aquests nous sistemes com a complementaris”.

Època d’oportunitats

La situació de crisi ha estat un dels temes tractats pels convidats. A diferència de tot el pessimisme general que es respira, de tots els mals pronòstics i dels estudis que diuen que estem en una situació molt crítica, A.J. Domínguez creu que estem davant d’una època d’oportunitats perquè “és el moment de donar oportunitats als nous talents joves i és que aquestes noves vies de difusió són el mitjà per fer-ho”. El productor de Malviviendo.com ha utilitzat el seu cas particular per argumentar aquesta afirmació que a hores d’ara pot semblar arriscada. A.J. Domínguez ha explicat l’evolució de la seva websèrie Malviviendo.com. Sense pressupost i amb una financiació alternativa com són les donacions dels fans, han aconsegut difondre una sèrie que cada vegada té més èxit i que els ha permès fer altres treballs com “El viaje de Peter Mcdowell” per Canal Sur i videos publicitaris per Mapfre. “Malviviendo.com és la demostració que amb una bona idea i amb moltes ganes es pot aconseguir”, ha afirmat el seu productor que també ha explicat que “gràcies a Malviviendo va ser possible produir El viaje de Peter Mcdowell i aconseguir involucrar una gran marca com és Mapfre en aquestes noves vies de difusió com són els videos publicitaris”. Per la seva part, el director de continguts de CCRTV Interactiva, Ferran Clavell, està segur que “ èpoques de crisi com aquesta s’han de veure com una oportunitat. S’estan acabant els grans pressupostos per les grans superproduccions, és l’hora que joves amb idees i amb enginy puguin arribar a crear i difondre els seus productes audiovisuals”.

Adaptar-se a l’audiència

L’evolució de l’audiència ha estat un dels eixos de la xerrada. El fundador de Filmutea, Robert Figueras, ha destacat la importància de saber detectar on està l’audència per així elaborar els productes audiovisuals d’una determinada manera: “fem produccions adaptades a on estigui l’audiència, és a dir, als mòvils i els videojocs”. És per aquest canvi de localització de l’audiència que Robert Figueras està elaborant un nou projecte Panzer Chocolate que “ és una pel·lícula de terror, també és un joc de rol, també és un videojoc online i iPhone. Es tracta del primer llargmetratge espanyol on l’espectador pot trucar als protagonistes de la pel·lícula i viceversa”. El tema de l’audiència també l’ha tractat el productor de Malviviendo.com A.J. Domínguez que creu “que els mitjans tradicionals han tirat la tovallola pel que fa al públic jove i van només destinats a un públic més adult”.

Noves plataformes per l’audiovisual

Un dels actes d’inauguració de les Jornades Blanquerna, celebrades a la Facultat de Comunicació entre els dies 9 i 11 de març, ha estat la taula rodona “Noves vies de producció i difusió audiovisual”. En aquesta s’ha pogut gaudir de la presència de Laura Riu, Robert Figueras, Ferran Clavell i Antonio José Dominguez.

Quin serà el futur de l’audiovisual? Aquesta ha estat la pregunta d’iniciació a la xerrada que ha tingut lloc a les 10 d’aquest matí, després d’una breu introducció per part de la moderadora Laura Riu, actual presentadora de TVE. A partir d’aquí, s’ha introduït els diferents convidats, els quals pertanyien a diferents empreses que utilitzen les noves tecnologies com a mètode de distribució d’un producte audiovisual en concret.

El primer en parlar ha estat Robert Figueras, fundador de Filmutea i Experience Director de Panzer Chocolate el qual ha presentat un nou concepte de web com el que és Filmutea. Tal i com ha descrit: “es tracta d’una web per a la gent que fa curtmetratges”, “com un Facebook i Infojobs per al món audiovisual”. Per tant, es tracta d’una xarxa social en la qual pots interactuar amb persones que necessiten la col·laboració o contractació de serveis per a l’audiovisual en el que treballen. A part d’això, la web produeix continguts transmedia, és a dir, diferents formes d’interactivitat amb l’espectador que complementin el projecte principal, com poden ser novel·les gràfiques, jocs d’Internet, etc.

Seguidament, Antonio José Dominguez ha explicat una mica la història de Malviviendo, la websèrie de baix pressupost que produeix. També ha esmentat els diferents projectes que està produint, com El viaje de Peter McDowell o la nova campanya publicitària de Maphre. Tot això exemplificant-ho amb mostres de cada una de les produccions, cosa que ha fet sorgir l’interès del públic. Finalment, ha concluït dient que han aconseguit crear una imatge pròpia com a productora de baix pressupost.

L’últim convidat de l’acte ha estat Ferran Clavell, director de continguts de la CCRTV Interactiva. Clavell és l’encarregat, entre altres funcions, de portar les produccions de Tv3 i Catalunya Ràdio a altres plataformes com poden ser l’Internet (en xarxes socials o webs de continguts) o el mòbil (mitjançant la tecnologia Bluetoth o l’Internetmòbil).

Per a concluir, podem dir que ha estat una conferència interessant i amena, tot i el final gens oportú. En la ronda de preguntes, gairebé totes formulades per la moderadora, ha donat la sensació de que cada un dels convidats ha volgut autopromocionar-se, cosa que ha provocat que el públic es trobés menys atent del que havia estat fins el moment. A més, els participants tampoc han donat conclusions massa contundents a la xerrada, doncs aquestes han sigut la obligatòria adaptació dels mitjans convencionals a les noves plataformes de distribució i la interactivitat com a forma predominant en el futur audiovisual. Per tant, les bones expectatives que semblava que tindria la conferència han acabat amb un final completament diferent del principi, creant una sensació agredolça a les persones presents en la conferència.

“El món audiovisual mai tornarà a ser el d’abans”

Una de les primeres conferències que s’han fet a les XVI Jornades de Comunicació Blanquerna a les deu del matí es titulava “Noves vies de producció i difusió audiovisual” i es feia en una de les aules petites de la Facultat però plena de gent. Amb un quart d’hora de retard, la moderadora Laura Riu, periodista i presentadora de TVE, juntament amb els tres convidats que estaven a la taula rodona s’han disposat a mostrar als estudiants de quina manera les produccions audiovisuals actuals s’estan intentant adaptar a les noves formes de distribució de la millor manera possible. Han ressaltat la importància de fer aquest canvi per continuar a la primera línia i també els problemes que se’n deriven, sobretot econòmics per la crisi mundial que s’està vivint.

Els tres convidats, Robert Figueras, fundador de Filmutea i Experience Director de Panzer Chocolate; Antonio José Domínguez, productor de la websèrie Malviviendo.com; i Ferran Clavell, director de Contiguts de la CCRTV Interactiva; han explicat les seves experiències personals i professionals en l’àmbit perquè es pogués veure d’una manera més clara quin camí està agafant el sector de l’audiovisual. Totes les exposicions han estat acompanyades de vídeos i fotografies sobre els treballs que ells estan realitzant, cosa que ha fet les explicacions molt més entenedores i entretingudes. El primer convidat ha explicat com està dividida Filmutea i com estan fent la primera pel·lícula interactiva d’Espanya, Panzer Chocolate; el segon explicava per què i com van començar a produir aquesta sèrie i també, en quin moment de creixement es trobaven; per acabar la primera part de la conferència, Ferran Clavell mostrava quines eines de distribució estaven fent servir a TV3 i Catalunya Ràdio. L’explicació que ha despertat més interès en el públic assistent ha estat la de Malviviendo quan han mostrar una part del capítol pilot. D’aquesta manera s’ha refermat la idea que amb poc pressupost i bones idees es pot fer famosa una producció utilitzant canals de distribució interactius com en el seu cas és Internet.

La segona part de la conferència, més pensada per al debat entre els estudiants i els convidats, ha agafat un caire diferent. En la primera es notava interès, en canvi, a l’hora de fer les preguntes els estudiants no s’han animat i ha hagut de ser la moderadora Laura Riu qui ha proposat temes de debat als convidats. Aquests temes s’han centrar sobretot en el canvi cap a la interacció i els problemes que pot comportar als mitjans tradicionals, el tema econòmic en les produccions i la importància dels joves en aquesta època de transició. Però, ni tant sols els nombrosos intents de la moderadora per obrir un debat que pogués interessar als estudiants han sorgit efecte, i la conferència ha acabat de manera tranquil·la però distreta.